La UA participa en un estudi per millorar el tractament contra el càncer
Un estudi liderat la Unitat Mixta de Recerca de l’Institut de Biomedicina de València (IBV), del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el Centre de Recerca Príncep Felip (CIPF), en què participa el professor del Departament de Biotecnologia de la Universitat d’Alacant (UA) Antonio Martínez Lorente, descobreix un mecanisme pel qual les cèl·lules evadeixen la quimioteràpia i no només hi sobreviuen, sinó que es tornen més agressives. En el procés és clau la síntesi de proteïnes que permet adaptar-se a les cèl·lules a l’estrès provocat per la quimioteràpia. En conèixer millor el mecanisme i les característiques de les cèl·lules que sobreviuen es podria intervenir en el procés mitjançant la combinació de fàrmacs ja existents, millorant l’eficàcia dels tractaments.
A la imatge, el professor de la UA i coautor de l’article Antonio Martínez Lorente.
És fonamental aprofundir en el coneixement dels mecanismes de resistència a les teràpies antitumorals per tal de millorar l’eficàcia dels tractaments. El grup liderat per l’investigador Francisco José Iborra a la Unitat Mixta de Recerca de l’IBV-CSIC i el CIPF estudia aquests mecanismes de resistència a les teràpies oncològiques mitjançant línies cel·lulars derivades de tumors humans, que sotmeten a tractament i on estudien els canvis han produït a les cèl·lules resistents.
Així, «en aquest estudi hem trobat que un mecanisme que usen les cèl·lules per evadir la quimioteràpia és conseqüència de la resposta a l’estrès que indueix la quimioteràpia mateixa», Iborra. Aquesta resposta desencadena la degradació de proteïnes, que fa que la concentració dels seus components bàsics (aminoàcids) augmenti dins de la cèl·lula, induint alhora la síntesi de proteïnes.
Com a resultat final, la cèl·lula redueix la seva mida i augmenta el recanvi de proteïnes. «Aquest últim punt és molt important, ja que un alt recanvi proteic és necessari per a la plasticitat cel·lular, ja que les cèl·lules han de respondre canviant-ne el fenotip», assegura l’investigador. Aquest estudi suposa un pas important, ja que obre la possibilitat a dissenyar teràpies combinades més dirigides i eficaces per al tractament del càncer i millorar, per tant, els tractaments actuals, augmentar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients.
Aquest estudi, publicat a la revista Signal Transduction and Targeted Therapy, suposa un important pas, ja que obre la possibilitat a dissenyar teràpies combinades més dirigides i eficaces per al tractament del càncer i millorar, per tant, els tractaments actuals, augmentar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients. “Podrem dissenyar teràpies amb inhibidors de síntesi de proteïnes, o inhibidors de proteasoma o autofàgia, que permetran augmentar l’eficàcia de la quimioteràpia”, sosté l’investigador del CSIC.
«Al nostre laboratori hem estudiat aquesta possibilitat i hem observat que aquestes combinacions exerceixen un efecte sinèrgic positiu, cosa que suggereix que aquesta estratègia podria ser útil parteixi el tractament de tumors resistents a la quimioteràpia», destaca Francisco José Iborra. “Però abans de passar a l’àmbit clínic, hem de provar aquestes combinacions en models animals”, remarca.
Aquesta investigació s’ha realitzat als laboratoris del CIPF a València, utilitzant línies cel·lulars tumorals en cultiu de diversos tipus de tumors i modelatge computacional. La investigació s’ha desenvolupat amb la col·laboració del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), l’Hospital del Vinalopó, la Universitat d’Hèlsinki (Finlàndia) i la Universitat d’Alacant.
El professor de la Universitat d’Alacant Antonio Martínez Lorente, que també és patòleg a l’Hospital del Vinalopó i responsable de l’assignatura d’Histologia General del Grau en Medicina de la UA que es posarà en marxa el curs vinent, destaca que «el doctor Iborra fa gairebé vint anys que col·labora amb el grup de Biotecnologia de la UA, i actualment és professor al programa de doctorat en Ciències de la Salut i al Màster de formació permanent en Medicina Reproductiva».
Font notícia: IBV-CSIC i CIPF.
Foto: Universitat Alacant