La UA estudia com millorar la gestió forestal perquè els boscos ofereixin múltiples serveis ecosistèmics
Els boscos aporten beneficis o serveis ecosistèmics molt variats. La producció de fusta és el més evident, però ofereixen així mateix un lloc per gaudir de la natura, regulen el clima local i emmagatzemen molt carboni. La gestió forestal, però, s’ha centrat generalment en maximitzar només alguns d’aquests beneficis, especialment la producció de fusta. Per tal d’analitzar com millorar la gestió forestal perquè els boscos ofereixin múltiples serveis, la Universitat de Berna, juntament amb experts de la Universitat d’Alacant i centres de recerca a Alemanya, Suïssa i Àustria han mesurat l’efecte d’una sèrie de característiques forestals sobre catorze serveis ecosistèmics de boscos centreeuropeus.
L’objectiu principal de la gestió forestal consisteix normalment en produir molta fusta, el que a Europa ha implicat la creació de plantacions uniformes de determinades espècies amb valor econòmic, en què tots els arbres tenen la mateixa edat. No obstant això, encara que poden produir quantitats elevades de fusta, aquests boscos no ofereixen molts més beneficis. “A més, tot i que hi ha casos en què la gestió forestal està dirigida a altres fins, com la conservació d’hàbitats o l’oci, aquesta gestió també se centra tot just en uns beneficis concrets, i encara no està clar quin tipus de gestió forestal reporta un gran diversitat de beneficis “, explica la doctora de la Universitat de Berna, Maria Felip Lucia, líder d’aquest estudi.
La investigació ha analitzat tot un seguit d’atributs forestals, com el nombre d’espècies d’arbres i arbustos que contenia el bosc, la variabilitat de la seva estructura i edat. Després d’identificar quins d’aquests atributs potenciaven uns serveis concrets, els experts han demostrat que els boscos amb arbres madurs, moltes espècies d’arbustos diferents i una estructura heterogènia, amb buits en el dosser, són els millors per oferir un ampli ventall de serveis.
Aquest treball presenta implicacions de gestió pràctiques per als silvicultors, responsables de la gestió dels boscos o muntanyes forestals. Hem pogut demostrar, explica Maria Felip Lucia, que els boscos diversos i madurs són generalment els millors, encara que també hi ha determinats serveis per als que els boscos més adequats són les fagedes denses. Per tant, la gestió forestal s’ha de centrar en atributs forestals específics per impulsar determinats serveis.
Un altre dels aspectes estudiats ha estat la relació entre diversos serveis forestals. “Per gestionar boscos i que aquests ofereixin molts serveis hem de saber com reduir els compromisos entre ells, i en aquest estudi s’empra un nou enfocament amb vista a identificar alguns dels factors responsables”, afegeix la investigadora de la Universitat de Berna. És possible que determinats compromisos entre serveis siguin inevitables, ja que hi ha serveis que es maximitzen en boscos oberts, mentre que altres només poden proporcionar plantacions amb un dosser bastant dens i tancat.
Per la seva banda, l’investigador del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, Santiago Soliveres Codina, explica que “els nostres resultats demostren que potenciar determinats atributs forestals és positiu per a molts serveis, però no hi ha cap tipus de bosc capaç d’oferir tots els que podríem desitjar. Així doncs, el millor probablement sigui un sistema de gestió mixta en què es dissenyin diversos paisatges forestals que continguin una combinació de seccions amb diferents atributs “.
Per adaptar aquest estudi a la nostra regió, afegeix l’investigador de la UA, convindria investigar els tipus de boscos més estesos al sud-est ibèric: les pinedes i alzinars; i afegir a la “llista” serveis ecosistèmics de crucial importància a la Mediterrània, com són la reducció del risc d’incendis o l’adaptació a les condicions més seques esperades amb el canvi climàtic.
L’estudi, titulat “Multiple forest attributes underpin the supply of multiple ecosystem services”, ha estat publicat a la prestigiosa revista Nature Communications.