La societat d’Orriols recupera el blau dels campions evocant la memòria històrica de la Copa de la República que va conquistar el Llevant F.C. el 18 de juliol de 1937 després de vèncer al València F.C. a la finalíssima disputada al coliseu de l’Espanyol (1-0). Potser és el principal distintiu de les equipacions que la plantilla del Llevant U. lluirà en la seva immediata aventura per l’univers de la Primera Divisió del curs 2019-2020. No hi ha incertesa en la tonalitat escollida en la confecció de la segona samarreta de l’exercici de lliga. Les barres blanc i blaus adquireixen brillantor i efervescència en un evident gest de complicitat a un dels episodis més llegendaris rubricats per la institució centenària. El blanc i el blau llistat és recurrent si es decideix realitzar un viatge en el temps per rememorar la història del Llevant, principalment per endinsar-se per la dècada dels anys trenta del segle passat.
Les cròniques contemporànies són rellevants. Les al·lusions a l’esquadra blanc i blau són una constant en aquest període, tot i que coexisteix amb la denominació d’equip blanc-que va caracteritzar a la institució afí als Poblats Marítims des del seu naixement el 1909. La consolidació esportiva i social del Llevant F.C. en el primer quinquenni dels anys vint projecta a un equip que alterna en el seu camisola les franges en blanc i en negre. No obstant això, aquesta idea cal matisar-la en virtut de les evidències escrites. Hi ha passatges de partits que al·ludeixen indistintament al team blanc i blau i blanc-en aquest espai del temps. El que sembla una evidència és que el color blanc-sempre ha anat unit a l’imaginari del llevantinisme.
Durant la dècada dels trenta l’alternança de la gamma blau i blanc queda condensada en la imatge de l’escut del Llevant F.C. que el club marí i el Gimnàstic es van intercanviar en una trobada pautat el 8 d’agost de 1937 a Vallejo que commemorava el títol de la Copa de la República recentment assolit. En aquest punt caldria consignar que el Llevant i el Gimnàstic F.C. van unir temporalment les seves forces per competir a la Copa de l’Espanya Lliure, si bé va prevaler la denominació del Llevant F.C. Hi va haver una representació de jugadors vinculats al Gimnàstic F.C. en el cicle coper. Nieto, autor de la diana en la final davant el València, estava lligat a les files del degà.
La veritat és que després de la fusió del Llevant F.C. i del Gimnàstic F.C., que va propiciar el naixement de la Unió Esportiva Llevant-Gimnàstic, reconvertit finalment a Llevant U. al juny de 1941, l’alternança dels colors blau i blanc no va caure en l’oblit. Hi ha testimonis gràfics que rememoren aquesta aliança en diferents etapes de la història llevantinista. Caldria tornar als anys seixanta per rastrejar l’alternança d’aquesta tonalitat en un escenari egregi del futbol nacional. El Llevant U. de Quique i de Balaguer es va presentar al Camp Nou, en la seva primera visita en el marc de l’elit, enfundat en una samarreta blanc i blava en el qual sobresortia l’escut de l’entitat. La similitud de colors va propiciar aquest canvi en la indumentària habitual del col·lectiu de Vallejo.
Durant la temporada 1968-1969 va succeir una tendència similar, tot i que les diferències eres abismals. El Llevant es va posicionar en el camp de la Malva-rosa per a enfrontar-se a la seva filial en el marc d’un duel adscrit a la Tercera Divisió. Va ser un desafiament fratricida. Els dos equips van coincidir en el tercer graó del futbol espanyol. En qualitat de forà va haver de variar la seva equipació per saltar al camp amb els colors blanc i blaus. Va ser la gradació de colors escollida en un dels primers duels internacionals que va acollir l’actual Ciutat de València en una trobada previsiblement davant el Liverpool d’Uruguai. Va ser en les albors dels setanta ja al barri d’Orriols.
En aquesta mateixa dècada, el Llevant de l’exercici 1976-1977, va afrontar davant el Terrasa, en terres catalanes, una cita crucial per a la supervivència en la categoria de Plata agafat als colors blanc i blau. En aquesta seqüència de la cronologia la imatge d’un Llevant U. tenyit de blanc i blau com a visitant quan el guió ho demandava va ser repetida. En el curs 1996-1997 en el retorn a la categoria de Plata el Llevant de Mané va escollir la samarreta blanc i blava com a segona indumentària.
