La Sala L’Horta presenta Luna de pergamino, una obra per introduir els nadons a l’univers poètic de García Lorca
“La poesia és una cosa que va pels carrers. Que es mou, que passa al nostre costat. Totes les coses tenen el seu misteri, i la poesia és el misteri que tenen totes les coses”, deia Federico García Lorca. Prenent com a punt de partida les paraules del gran poeta granadí -un dels principals representants de la Generació del 27 i de la història de la literatura espanyola-, la companyia Factoría Los Sánchez ha creat un espectacle de teatre de proximitat i objectes per introduir a els nens i nenes de primera infància a l’univers lorquià. Aquesta peça, titulada Luna de pergamí, serà la protagonista de la programació del proper diumenge 14 d’abril a la Sala L’Horta, on s’oferiran dues sessions a les 11 ia les 12.30 hores.
L’objectiu és la recerca d’aquest misteri que tenen totes les coses: els objectes, les paraules, les olors i que Federico García Lorca va convertir en poesia: Com es transforma una pandereta en lluna de pergamí? I el vent, com es torna verd… que t’estimo verd? “Viatjarem per l’univers lorquià imaginant com seria el seu taller de metàfores, en què transformava els objectes quotidians en imatges, paraules, sons i olors poètiques –expliquen des de la companyia–. Lluna de pergamí és també una invitació a mirar i sentir tot el que passa al nostre voltant, a aixecar la mirada de les pantalles i observar, sentir, olorar i des d’allà imaginar”.
La proposta escènica es basa en les activitats del grup de teatre ambulant de La Barraca, i per tant l’acció es desenvolupa en un espai construït a l’estil tradicional de tramoia antiga que el públic, disposat sobre l’escenari, gaudirà de molt a prop.
La Barraca era un grup de teatre universitari de caràcter ambulant i orientació popular creat el 1931, al començament de la Segona República, i que coordinaven i dirigien Eduardo Ugarte i Federico García Lorca. La seva comesa era difondre el teatre clàssic espanyol en regions espanyoles a les quals la cultura no arribava habitualment.
Tot el text de Lorca seleccionat per a aquesta obra es converteix en un extens poema que generarà imatges, tant visuals com a sonores, de cada paraula. El resultat és un poema creat a partir de “retalls” de poemes, cançons de bressol infantils i textos teatrals de l’autor andalús com El romancero gitano, el Poema del cante jondo, El públic o Els titelles de cachiporra.
Un espectacle neurodivers
Lluna de pergamí és a més a més un espectacle accessible per a persones neurodivergents, que inclou una guia d’anticipació de l’espectacle per a les famílies en lectura fàcil i pictogrames. A més, s’han inclòs a la dramatúrgia signes del mètode de comunicació alternativa Benson Schaeffer que reforçaran les accions, imatges i emocions clau de l’espectacle.
El repte de crear teatre per a nadons
«El nostre públic és d´una fragilitat permanent -apunten des d´aquesta companyia, especialitzada en la producció d´espectacles per a la franja d´edat entre els 0 i els 4 anys». Qualsevol caiguda de ritme, repetició innecessària o acció sense interès serà detectada immediatament i tindrà la resposta merescuda en forma de pèrdua d’interès o plor. És per això que el públic més sincer que hi ha, si no li agrada el que observa t’ho farà saber, d’una manera o altra, però també, per això, serà el públic més agraït i lliure si li agrada l’obra”.
Perquè el públic de primera infància apreciï i gaudisca aquest tipus d’espectacles, s’han de complir algunes premisses. «La durada de l´obra ha d´oscil·lar entre els 30-35 minuts, perquè a partir dels 35 minuts el nadó sol deixar de prestar atenció al que succeeix en escena». Pel que fa al ritme, des de Factoría Los Sánchez afirmen que la peça ha de tenir un ritme de precisió molt intencionat. “Han de passar coses contínuament, accions, imatges, sons, cadascuna amb una intensitat concreta. Fins i tot es pot produir la inacció i el silenci total, la congelació del moviment, però aquesta ha de tenir la durada perfecta que generi a l’espectador l’atenció permanent, la tensió necessària per estar a cada moment pendent del que vindrà a continuació”.
Informació i Foto: Marta Moreira