La Sala L’Horta estrena “l’obra autocensurada” de Purna Teatre i un espectacle infantil d’experimentació amb bombolles de sabó
“Fem humor blanc perquè el futur està molt negre”. Aquest és el leitmotiv de Blanc i Negre, l’àcida comèdia que la companyia valenciana Purna Teatre estrenarà aquest dissabte 22 de febrer a la Sala L’Horta, dins el cicle que el centre cultural de Castellar-l’Oliveral dedica al públic jove i adult.
Fidels al seu compromís amb la crítica social i política, en aquesta obra Xavo Giménez i Pau Blanco dirigeixen les seves baionetes a la censura ia la instauració del puritanisme i la correcció política. Ho fan, a més, d’una manera molt curiosa: autocensurant-se a ells mateixos fins a convertir aquest espectacle en un exemple perfecte d’humor blanc.
Viatgem als baixos fons de l’Oficina Nacional de Censura del Ministeri de Turisme i Propaganda. Dos homes grisos marquen en vermell tot allò que el manual assenyala com a inadequat. La cultura és un fusell carregat i l’heroica missió d’aquests dos homes rectes és revisar i corregir qualsevol indici de llibertinatge. “D’aquesta obra no en quedarà ni el títol”, fan broma des de la companyia, que celebra aquest any el seu 25è aniversari.
“Aquesta obra és una resposta a tot el que estem vivint al País Valencià darrerament. Tornen els temps grisos -apunta Pau Blanco, que protagonitza i coescriu aquesta peça amb Xavo Giménez-. Com vam fer amb De fora vindrem, on apuntàvem a la gentrificació de les ciutats, ara hem decidit entrar al drap fins al punt de censurar-nos a nosaltres mateixos. Perquè, encara que a Purna Teatre hem estat sempre crítics amb altres ideals i postures, sempre ens agrada començar per mirar-nos al mirall i veure també les nostres parts negatives. A Blanc i Negre, el públic veurà en directe com anem autocensurant la nostra obra a poc a poc per poder continuar vivint dins del sector de les arts escèniques. Xavo Giménez, que a més d’autor del text és el creador de l’escenografia i el director de la peça, ha introduït referències a molts tipus diferents de teatre, des dels Monty Python al teatre de l’absurd, comèdies policíaques com Fargo, i fins i tot ficant-nos una mica a l’univers de La Teta Calva”.
Als núvols: la màgia de les bombolles de sabó
La Sala L’Horta, que va ser reconeguda la setmana passada amb el Premi al Mèrit Cultural “Ciutat de València”, continuarà la seva programació el diumenge 23 de febrer amb un espectacle que convida nens i nenes de primera infància a descobrir les sorprenents possibilitats estètiques de les bombolles de sabó.
Als núvols és una peça molt visual i poètica, que compta amb música en directe a càrrec de la cantautora Clara Andrés i ens explica la història d’un nen que de vegades se sent diferent i només perquè té la tendència a viatjar amb la seva imaginació als núvols. “L’obra parla que no tots els nens juguen de la mateixa manera, i no hi ha res de dolent. Uns recorren més que altres al món interior, però al final tots tenim punts en comú que ens permeten establir relacions d’amistat”, apunta Carlos Amador, creador de l’espectacle i cofundador de La Negra juntament amb el dramaturg Diego Guill, Xavo Giménez i Merce Botiga (especialitzada en manipulació d’objectes). Aquesta companyia va néixer amb l’objectiu de crear espectacles infantils que parlen sobre els diferents, solitaris o rebutjats mitjançant un llenguatge poètic i visual.
Aquest espectacle porta darrere un llarg procés de recerca d’un any per desenvolupar totes les possibilitats del sabó a les arts escèniques. “Durant la representació, creem núvols d’escuma en directe amb escuma, així com diferents tipus de bombolles de sabó i fins i tot els convertim en titelles, que és una cosa que sorprèn molt no només els més petits, sinó tota la família -subratlla Amador-. És un espectacle on tots els elements, des dels colors a la llum i els volums, són molt amables”. A més, al final de la funció, els membres de la companyia s’ofereixen a explicar als pares els trucs perquè puguin crear ells mateixos a casa els mateixos jocs amb bombolles de sabó.
Informació i Foto: Marta Moreira