La Sala L’Horta ens proposa imaginar la joventut de Geppetto, pare de Pinotxo, com a fogoner en un vaixell de vapor
La història de Pinotxo, el famós personatge creat per l’escriptor italià Carlo Collodi a finals del segle XIX, ha estat objecte de diverses preqüeles i reimaginacions durant la darrera dècada, sobretot des del camp de la literatura i el cinema. Gràcies a elles, el clàssic conte infantil sobre el ninot de fusta que aspirava a ser un nen humà ha anat expandint el seu univers, afegint noves teories sobre els seus orígens o aportant un context més profund al personatge. Diumenge que ve 20 d’octubre, la Sala L’Horta posarà en escena una d’aquestes preqüeles, creada per la veterana companyia de titelles madrilenya La Tartana. L’obra té la peculiaritat de posar el focus a Geppetto, el fuster que a la història original es construeix a si mateix una marioneta perquè li faci companyia durant la seva vellesa, atès que no té fills.
Dirigit a tota la família -ia nens i nenes a partir dels 3 anys-, Somiant Pinotxo ens explica una història sobre els esdeveniments que van succeir abans del conte que tots coneixem. La trama s’ubica temporalment durant la joventut de Geppeto, a qui imaginem treballant de fogoner en un vell vaixell de vapor. Un treball dur i solitari amb l?única companyia dels troncs i el foc. La cambra de calderes és plena de troncs que esperen a ser empassats pel foc. Bé, tots no, perquè Gepetto, hàbil amb la navalla, talla tota mena de figures a la fusta a les estones lliures.
En aquesta obra, que interpreten tres actors-manipuladors, l’habitació de calderes es transforma, passant de ser un lloc inhòspit a un espai màgic on un simple tronc de fusta es pot convertir en qualsevol tipus de criatura o objecte. Observem, per exemple, Gepetto tallant una capseta destinada a un ésser molt petit que l’acompanyarà a partir d’ara, i durant molts anys després: un grill molt llest.
Somiant Pinotxo és l’última producció de La Tartana, creada per Juan Muñoz i Inés Maroto poc després de celebrar el 40è aniversari de la companyia. “Ens semblava molt interessant el personatge de Geppetto perquè ens sentíem molt identificats amb ell –afirmen els autors–. D’alguna manera, nosaltres també compartim amb ell la passió de cercar personatges i donar-los vida a partir de materials inerts. Des d´aquesta idea ha sortit aquest espectacle, ple de màgia, imaginació i sorpreses”. L’obra es va estrenar amb gran èxit a Fetén i Teatràlia i arriba ara per primera vegada a la sala de Castellar-L’Oliveral perquè en pugui gaudir el públic valencià.
Informació i Foto: MMG Comunicación