La professora de la UA Eva Valero convidada com experta, al costat de el premi nobel Mario Vargas Llosa i el director de l’Institut Cervantes Luis García Montero, a l’Homenatge a José Miguel Oviedo a Madrid
La professora de la Universitat d’Alacant Eva Valero va participar ahir, com a experta convidada, en l’Homenatge a el crític literari, escriptor i professor universitari peruà José Miguel Oviedo a l’Institut Cervantes de Madrid, al costat de el Premi Nobel de Literatura 2010, Mario Vargas Llosa; el catedràtic Efraín Kristal; el director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero; i el director de la Càtedra Vargas Llosa, Juan Jesús Armas, moderador de l’acte. Ens el públic assistent es trobava la filla de l’homenatjat; el rector de la Pontifícia Universitat Catòlica de Perú; l’agregat Cultural de l’Perú i director de el Centre Inca Garcilaso, Alonso Ruiz Roses; i l’escriptor i periodista Juan Cruz.
Eva Valero és doctora en Filologia Hispànica, professora de Literatura Hispanoamericana a la UA i directora de el Centre d’Estudis Iberoamericans Mario Benedetti. La seva trajectòria investigadora s’ha centrat en la literatura hispanoamericana, amb especial dedicació a la literatura peruana i a les relacions entre ciutat i literatura; i en les relacions culturals entre Espanya i Amèrica Llatina en les albors de segle XX. Per aquest motiu, ha estat convidada a participar com a experta en aquest homenatge a José Miguel Oviedo (Lima, 1934 – Filadèlfia, 2019). Valero va aprofitar l’ocasió per a dur amb si alguns llibres d’Oviedo que Benedetti tenia a la seva biblioteca personal, amb dedicatòries que reflecteixen llargs anys d’amistat i que, actualment, es troben a la bilbioteca de l’CEMAB de la UA.
En la seva intervenció Valero va realitzar una reflexió general sobre l’obra crítica d’Oviedo: sobre la perspectiva d’abordatge de les obres, autors, corrents, períodes, així com sobre la forma o l’estil i la intencionalitat o objectiu de tal perspectiva, no només continental pel que fa als continguts de les seves obres, sinó aperturista, antidogmàtica i renovadora dels estudis crítics i de la història de la literatura hispanoamericana. Per la seva banda, Enfraín Kristal va fer una reflexió personal “perquè José Miguel Oviedo va ser mestre de la meva mare a la universitat quan jo era petit”, va puntualitzar. Va parlar d’algunes de les seves obres peruanes i es va concentrar en les seves memòries. Vargas Llosa, per la seva banda, va conciliar les dues perspectives: va parlar de la faceta d’Oviedo com a crític literari i va enaltir els grans valors de “Història de la literatura hispanoamericana en quatre toms”, alhora que va rememorar la seva amistat amb Oviedo, anècdotes incloses, doncs van ser companys de col·legi.
José Miguel Oviedo
José Miguel Oviedo va desenvolupar una gran tasca d’estudi de la literatura peruana i hispanoamericana, reunida en els quatre volums del seu llibre Història de la literatura hispanoamericana. D’aquesta compendi destaquen les seves anàlisis de l’obra de Ricardo Palma i Mario Vargas Llosa. A més, ha reunit en diverses antologies crítiques una selecció dels contes hispanoamericans de el segle XIX i XX. El crític peruà va ser professor a diferents universitats, entre d’altres, la Pontifícia Universitat Catòlica de Perú o la Pennsylvania University (Filadèlfia). La Casa de la Literatura Peruana li va atorgar la seva màxima distinció institucional en 2014, i José Miguel Oviedo va ser el primer crític literari en rebre aquest reconeixement.
Eva Valero
Doctora en Filologia Hispànica per la UA, professora Titular de Literatura Hispanoamericana a la mateixa i directora de el Centre d’Estudis Iberoamericans Mario Benedetti (CEMAB) .La seva trajectòria investigadora s’ha centrat en la literatura hispanoamericana, amb especial dedicació a la literatura peruana ia les relacions entre ciutat i literatura. En aquesta línia d’investigació, destaquen els llibres Lima en la tradició literària de l’Perú, de la llegenda urbana a la dissolució de la senyoreta (2003), La ciutat en l’obra de Julio Ramón Ribeyro (2003), i l’edició de La casa de cartró de l’escriptor peruà Martín Adán (Huerga i Fierro, 2006), així com treballs publicats en llibres i revistes en els quals aborda les perspectives urbanes en diversos autors llatinoamericans: Ricardo Palma, Martín Adán, Aberto Hidalgo, Carlos Oquendo d’Amat, Abraham Valdelomar , Clorinda Matto de Turner, Rubén Darío, Pablo Neruda, Jorge Eduardo Benavides, Blanca Varela, Raúl Zurita.
Un altre tema principal de la seva trajectòria investigadora se centra en les relacions culturals entre Espanya i Amèrica Llatina en les albors de segle XX, i en l’obra americanista de Rafael Altamira. Cal destacar també els treballs dedicats a intel·lectuals uruguaians i argentins de el canvi de segle com José Enrique Va rodar, José Gálvez, Ricardo Rojas, Fernando Ortiz, entre d’altres. Així mateix, ha abordat el tema del Quixot a Amèrica en diversos treballs. És Secretària de la revista Amèrica sense nom i membre de l’Comitè científic de la col·lecció Quaderns d’Amèrica sense nom que edita el grup de recerca en Literatura Llatinoamericana de la Universitat d’Alacant, així com de l’Comitè editorial de la revista Anales de Literatura Espanyola.
Informació i Foto: Universitat Alacant