La població d’alosa ricotí, au en perill d’extinció, va disminuir un 66% després de la borrasca Filomena
Un estudi liderat per la Universitat d’Alacant (UA) i publicat a la revista Bird Conservation International alerta del descens de més d’un 66% de la població de l’alosa ricotí (Chersophilus duponti) després de la borrasca Filomena. Aquest fenomen meteorològic va ser la tempesta de neu més gran que ha succeït a Espanya en els últims 50 anys i, a més, va ser precedida per una setmana de fred extrem que va deixar temperatures al voltant dels -5ºC i -15ºC a les zones afectades i registres inferiors als -33ºC en algunes localitats. L’alosa ricotí ha estat catalogada recentment a Espanya com a espècie en perill d’extinció.
Tal com assenyala Cristian Pérez-Granados, autor principal de l’article i investigador distingit Beatriz Galindo del Departament d’Ecologia de la UA, “l’objectiu d’aquest estudi ha estat ampliar el coneixement científic sobre l’impacte dels fenòmens meteorològics extrems, com ara el viscut el passat mes de gener del 2021 a Espanya amb la borrasca Filomena, a la dinàmica poblacional de la fauna en perill, ja que aquests esdeveniments poden representar una amenaça general per a la diversitat”. En aquest sentit, cal ser conscients que la freqüència i la intensitat d’aquests fenòmens meteorològics extrems poden augmentar en moltes regions en les properes dècades a causa del canvi climàtic. “En aquest treball fem servir l’alosa ricotí com a model d’estudi en ser una espècie amb seguiment anual a diverses localitats i per ser una espècie resident, amenaçada i amb una selecció d’hàbitat molt especialitzada”, afegeix.
Els investigadors han analitzat els canvis en l’abundància d’alosa ricotí abans i després de la Filomena a 14 poblacions de les províncies de Sòria, Lleida, Múrcia, Burgos, Segòvia i València. Segons els resultats obtinguts, durant el període de control, entre el 2017 i el 2020, l’espècie va patir un declivi anual global del 19,4% per a les 14 poblacions mostrejades. Tot i això, el declivi mitjà després de la borrasca Filomena va ser del 66,5% per a set poblacions monitoritzades tant l’any anterior com el posterior a Filomena, és a dir, en el període de 2020 i 2021.
“En el transcurs de la borrasca, la neu va cobrir el terra durant més de deu dies al centre i l’est d’Espanya, cosa que unida a la posterior onada de fred extrem podria haver reduït la capacitat de l’espècie per trobar recursos alimentaris i per termorregular adequadament, obligant-la a fer desplaçaments de llarga distància o ocupar zones de baixa qualitat”, detalla l’investigador Gerard Bota, responsable del Grup de Biologia de la Conservació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i també autor de l’article. “Aquests desplaçaments poden augmentar el risc de mortalitat dels individus en dispersió i, per tant, afectar dràsticament la dinàmica poblacional i la conservació de l’espècie”, assenyala.
Encara que presos amb la deguda prudència, els resultats d’aquest treball podrien ser representatius de l’impacte que els esdeveniments climàtics extrems poden tenir a les aus amenaçades a causa de l’escàs nombre d’estudis que han avaluat l’impacte d’aquest tipus de fenòmens a la fauna. “Els nostres resultats també poden ser útils per a estudis futurs, amb aquesta espècie o altres de similars, dirigits a comprendre l’impacte dels esdeveniments estocàstics en la dinàmica poblacional de les espècies com, per exemple, les anàlisis de viabilitat poblacional o projeccions de canvi climàtic, en millorar el coneixement actual sobre el paper que els fenòmens catastròfics poden tenir a la dinàmica d’una població a curt termini”, conclou Juan Traba, de la Universitat Autònoma de Madrid, autor del treball i redactor de l’estratègia nacional de conservació de l’espècie .
Aconseguir protegir les espècies de futurs esdeveniments climàtics extrems no és senzill, però “augmentar la connectivitat entre les poblacions existents, protegir pegats d’hàbitat amb vegetació potencial que pugui ocupar l’espècie com a refugi mentre durin aquests esdeveniments i intentar augmentar tant la mida dels pedaços ocupats, la qualitat de l’hàbitat, com la mida de les poblacions podrien afavorir la persistència de les poblacions i augmentar les probabilitats de futures recolonitzacions”, finalitza l’investigador de la UA Cristian Pérez-Granados.
L’equip de treball de l’article compta amb una dotzena d’investigadors de diversos centres com el Departament d’Ecologia i l’Institut Multidisciplinar per a l’Estudi del Medi Ramon Margalef (IMEM) de la Universitat d’Alacant, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya ( CTFC) i el Grup d’Ecologia Terrestre de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
Informació i Foto: Universitat Alacant