La Llotja del Cànem acull l’exposició «Brujas» de Judith Prat
Qui haja indagat en la temàtica històrica de les bruixes, haurà descobert que durant segles milers de dones van ser assassinades a Europa arran de la creença popular que estaven posseïdes pel dimoni, un consens a partir del qual es van establir unes bases jurídiques que van legitimar milers d’ajusticiaments a la foguera i a la forca. A Espanya, als Pirineus Aragonesos i Catalunya hi ha més de 620 casos documentats fins al moment, però també s’han trobat casos a Navarra i al País Basc del Nord.
Ara, un treball de la fotògrafa i documentalista Judith Prat, «Brujas», relata aquells fets que van ocórrer entre els segles XV i XVIII a través d’una exposició de 60 fotografies amb la qual recupera la memòria d’eixes dones i vol «fer justícia a les víctimes d’aquell feminicidi i, al mateix temps, destruir l’imaginari col·lectiu i reivindicar i dignificar la seua imatge».
La mostra, organitzada pel Servei d’Activitats Socioculturals de l’UJI dins del programa FotoGràficaMent, estarà oberta a la Llotja del Cànem de Castelló fins al 21 de novembre i és fruit d’un treball d’investigació de més de tres anys de la fotògrafa aragonesa, durant el qual va descobrir que aquells fets van ser «un feminicidi en tota regla del qual ens ha arribat el discurs dels perseguidors, que van difondre un pervers estereotip d’aquelles dones que van ser assassinades com a velles, lletges i dolentes, mentre la realitat i la saviesa d’aquelles dones, que eren comerciants, llauradores, artesanes, parteres, remeieres, entre altres oficis, ha sigut eliminada de la història», assegura.
Prat explica que les dones «eren acusades per coses tan ridícules com emmalaltir el bestiar o a les persones amb la mirada i de provocar tempestes o sequeres, per exemple, però el pensament màgic de l’època va ser manipulat perquè la població es girara en contra d’elles, el que és un clar cas de misogínia».
En aquest sentit, Prat explica que també «el món de l’art s’ha convertit en un clar amplificador del relat dels seus perseguidors, per això crec que utilitzar la fotografia per a dignificar la seua memòria és molt adient», diu. Així, la fotògrafa arreplega en aquest treball, que no deixa de ser un mapa visual dels llocs i dels fets que van ocórrer, imatges de dones actuals que viuen als Pirineus amb perfils similars a les que vivien en els segles passats per contar, a través d’elles, la història, establint una relació entre aquelles dones condemnades i les dones que en l’actualitat habiten aquests racons. Junt amb elles, la mostra també és un compendi dels llocs on van succeir aquelles atrocitats o la simbologia de l’època com pot ser la flor del card a les portes de les cases o els espanta bruixes a les xemeneies de les cases.
El treball de Judith Prat es podrà visitar fins al dia 21 de novembre i durant aquest període es realitzaran diferents activitats en què l’autora estarà present. El dimecres, 21 d’octubre, tindrà lloc el Photobook Club Castelló, on es presentarà el llibre i on també es projectarà el documental realitzat sobre les dones fotografiades titulat «Decían que era bruja», que també es podrà veure el 5 de novembre. Per acabar, Prat estarà present a l’exposició el dia 22 d’octubre, després de no poder inaugurar la mostra a causa de l’alerta roja del dia 1 d’octubre.
Informació i Foto: UJI