La Generalitat reforça les infraestructures del Centre Aqüícola del Palmar per prevenir danys davant de futurs episodis climàtics extrems
La Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Reconstrucció està implementant un conjunt de mesures de prevenció i millora de la resiliència al Centre Aqüícola del Palmar (CAEP) i al medi natural, després de l’anàlisi de les greus afeccions causades per la dona del 29 d’octubre de 2024.
L’objectiu és salvaguardar el treball de conservació d’espècies catalogades i reforçar els ecosistemes davant dels fenòmens meteorològics adversos.
Tot i que les infraestructures principals del Centre del Palmar van resistir les inundacions, l’episodi va causar la pèrdua de més d’un centenar de tortugues per ofegament a les instal·lacions exteriors.
D’aquesta manera, per evitar futurs episodis de mortalitat de fauna per inundacions, la Generalitat ha dissenyat i implementat un nou sistema de tancament a les basses on s’allotgen les tortugues juvenils abans de la seva reintroducció. Aquest disseny permet als exemplars sortir a respirar amb seguretat en cas d’inundació, minimitzant el risc d’ofegament, alhora que evita possibles fuites.
D’altra banda, les anàlisis preliminars a les riberes afectades per les riuades han servit de base per reforçar les estratègies de conservació d’hàbitats, demostrant que la vegetació autòctona és la primera barrera natural.
Els danys van ser significativament menors en aquelles riberes ben conservades, amb una cobertura vegetal densa i ben establerta, que en aquelles on la vegetació era inexistent o de desenvolupament escàs.
Aquesta conclusió reforça lestratègia de prioritzar la restauració i el reforç de la vegetació de ribera, especialment mitjançant la substitució de la canya comuna (Arundo donax), una espècie exòtica invasora, per flora autòctona.
Després de les inundacions del mes d’octubre, es van activar protocols de resposta ràpida per salvaguardar poblacions d’espècies en perill. Un exemple és el rescat de Nàiades en col·laboració amb entitats com la Fundació Oceanogràfic que va permetre recuperar més de 1.300 petxinots a diverses sèquies del riu Magre. Aquests exemplars catalogats van ser traslladats a instal·lacions de contenció per al posterior marcatge, presa de dades biomètriques i alliberament.
A més, s’intensificarà la vigilància als enclavaments afectats per valorar l’impacte real i la capacitat de recuperació de les poblacions de peixos i amfibis. La dana va causar greus afeccions en poblacions de loïna (Squalius laietanus) i madrilla del Xúquer, així com en les poblacions de gripau pintojo (Discoglossus jeanneae) als barrancs de la Meseta d’Utiel-Requena. Les afeccions a aquestes espècies només podran ser valorades amb les dades de les properes prospeccions, que determinaran l’abast real dels fenòmens climàtics extrems.
Informació i Foto. Generalitat Valenciana