La Generalitat localitza a les Illes Columbretes més de 30 monedes sense encunyar pertanyents a un taller de falsificació de finals del segle XVII

La Generalitat ha localitzat a les Illes Columbretes més de 30 monedes sense encunyar pertanyents a un taller de falsificació de finals del segle XVII.

Així ho ha confirmat el secretari autonòmic de Medi Ambient i Territori, Raúl Mérida, que ha destacat que aquesta troballa “reforça la teoria de la presència o pas de pirateria a l’illa”. Aquesta reserva natural ja figurava en escrits de l’antiga Grècia, però no hi havia constància que existissin assentaments humans fins al segle XIX, quan es va construir el far.

Les 33 monedes sense encunyar van ser localitzades l’any passat per la brigada de la reserva natural durant uns treballs als antics canals, destinats a recollir l’aigua de les pluges per abocar-les a un aljub. Un dels treballadors, expert en numismàtica, va detectar un petit tros metàl·lic de color verd, que pels seus coneixements en arqueologia va saber que era de bronze/coure i estava tallat amb cisalla.

Després, va anar recollint més trossos, el que s’anomenen retalls i barretes de bronze, alguns mil·limètrics fins que va localitzar un cospel, que és una peça circular en què s’encunya la moneda. Al final, va trobar una trentena de cospells, tots acumulats en una zona concreta de l’esplanada immediata al cementiri.

Confirmació de la troballa

La notícia es va comunicar al Museu de Belles Arts de Castelló, concretament a Arturo Oliver Foix, expert en arqueologia, que va confirmar la versió del treballador, i va estimar que podria pertànyer a algun tipus de taller de falsificació de monedes, possiblement del segle XVI-XVII.

El museu va remetre la troballa a la Universitat de València que, després d’estudiar les peces, va corroborar que, encara que no n’hi havia cap amb signes d’encunyació, indubtablement estaven preparades per fer-ho. I que, per les poques dades que ofereixen, sembla que donen suport a la idea que a les Illes Columbretes hi hagués un lloc de falsificació de moneda de finals del segle XVII.

Parc Natural

Com ha explicat Raúl Mérida, aquest enclavament és parc natural des del 25 de gener de 1988 i és a prop de les costes de Castelló, a 28 milles del Cap d’Oropesa, “es tracta d’un petit arxipèlag d’origen volcànic a mig camí entre la Península i les Balears”.

Aquest arxipèlag, pel seu aïllament i excel·lent estat de conservació, alberga diverses espècies animals i vegetals escasses a la resta de la Mediterrània, com la gavina d’Audouin, el falcó d’Eleonora o l’escassíssima Reseda hookeri, i un nombre considerable d’espècies úniques al Coll, com la sargantana.

Els faroners van habitar l’illa de manera pràcticament ininterrompuda durant més d’un segle, en condicions precàries, com ho demostren les tombes del petit cementiri de l’illa, i aprofitaven intensament tots els recursos que oferia un medi terrestre pobre i un fons marí extraordinàriament ric.

La petita colònia de faroners i les seves famílies van abandonar les illes finalment el 1975, any en què es va automatitzar el far. «Des de llavors les illes queden deshabitades fins a la instal·lació dels primers serveis de vigilància establerts per la Generalitat el 1987», ha conclòs el secretari autonòmic de Medi Ambient.

Informació i Foto Generalitat Valenciana