La Generalitat invertirà 14,5 milions per fomentar la mobilitat sostenible i les vies bicicletes i de vianants a l’Horta Nord

Amb motiu de la celebració el proper diumenge, 13 de maig, del Dia Nacional de les Vies Verdes, Carlos Domingo s’ha reunit a la Ajuntament de la Pobla de Farnals amb l’alcalde d’aquesta localitat, Enrique Palanca, i amb representants municipals de les localitats de l’àrea d’influència de la Via Xurra, que es desenvolupa al llarg de 15 quilòmetres des de València a Puçol.

A aquesta reunió s’ha convocat els municipis de València. Rafelbunyol, Massamagrell, Meliana, Alboraia, Museros, El Puig de Santa Maria, Albalat dels Sorells i Puçol, a més de la Pobla de Farnals.

Com ha indicat el director general, «el departament que dirigeix ​​la consellera Salvador està realitzant obres de conservació, remodelació i adequació de l’itinerari ciclopeatonal de la Via Verda Xurra, així com de millora de la seguretat viària, integració mediambiental i harmonització de l’ús entre ciclistes i vianants en els trams on la disponibilitat del terreny ho permet «.

En aquest sentit, les actuacions més importants que s’han realitzat, ha puntualitzat el director general, «són la renovació del ferm, la consolidació de l’amplada de la plataforma, la separació d’usos entre ciclistes i vianants, il·luminació o protecció davant de caigudes . Totes aquestes actuacions es realitzen en els termes de València, Alboraia, Meliana, Museros, Massamagrell, Pobla de Farnals, El Puig de Santa Maria i Puçol «.

D’altra banda, Domingo ha destacat que la Conselleria ha executat la connexió de la via Xurra amb el nucli urbà de Rafelbunyol i està prevista la millora de la connexió de la via Xurra al barranc del Carraixet, mitjançant una passarel·la, així com la construcció d’una altra passarel·la sobre la CV-32, en els termes municipals de Museros i Massamagrell, tots dos projectes en fase de redacció.

A l’entorn de la via Xurra també es desenvolupa l’anell verd metropolità de València, concretament el tram juny entre Montcada i Meliana, les obres estan adjudicades i començaran en breu, així com el tram 7, que discorre des de Meliana a Port Saplaya i està en fase de licitació d’obres, de manera que les actuacions també preveuen la connexió d’aquesta via amb aquests recorreguts transversals.

Així mateix, està prevista la millora de l’accés des de la via Xurra fins als nuclis urbans de Foios i Albalat dels Sorells i l’itinerari ciclista i andana de vianants en el terme municipal de Pobla de Farnals que connectarà la Via Xurra amb la V-21, així com la permeabilitat de la V-21 a Massalfassar mitjançant una futura passarel·la que està en fase de redacció del projecte.

Igualment, la Conselleria ha projectat la connexió de la Via Verda Xurra amb la d’Ojos Negros, mitjançant el condicionament i recuperació d’aquesta última en els trams de Algimia d’Alfara-Albalat dels Tarongers, que ja està en licitació d’obres, i Sagunt -Albalat dels Tarongers, la mateixa connexió via Xurra-via Ulls Negres, les dues en fase de projecte.

Part d’aquestes actuacions, tal com ha apuntat Carlos Domingo, es finançaran a través dels programes Feder de Desenvolupament Rural de la Unió Europea.

La Via Verda Xurra

Una via verda és un recorregut de vianants i ciclista en el medi natural resultat del condicionament d’infraestructures en desús, principalment antics traçats ferroviaris sense servei.

La via Xurra discorria per l’horta nord valenciana des de València fins a Puçol, formant part de la línia fèrria que enllaçava València amb Calataiud i Saragossa i que va començar a construir l’antiga Companyia del Ferrocarril Central d’Aragó per l’any 1884. L’any 1968 es va clausurar, portant tot el trànsit ferroviari per l’actual línia del Nord, i posteriorment es va desmantellar l’any 1985.

Una dècada després, la llavors Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transport va recuperar aquest traçat per convertir-lo en un carril bici que proporcionés accessibilitat a la comarca de l’Horta Nord.

No obstant això, en els últims anys tant l’ús de la bicicleta com el caminar ha registrat un increment substancial de practicants, el que sumat al pas del temps ha provocat deterioraments tals com arrels dels arbres, drenatges saturats o paviment desgastats que s’adequaran amb les presents actuacions de la direcció general d’Obres Públiques.