La Generalitat elimina les taxes al desplegament de fibra òptica a les carreteres

La mesura s’inclou en la Llei 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat publicada la setmana passada al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

El desplegament de xarxes de comunicacions electròniques d’alta velocitat depèn, en gran mesura, de l’autorització per a la realització d’obres i instal·lacions en zones de domini públic de les carreteres d’àmbit autonòmic.

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha reconegut que “la Generalitat estava imposant unes taxes molt altes que exercien un efecte dissuasori sobre els operadors de telecomunicacions i paralitzaven el desplegament de xarxes de banda ampla”.

Segons el conseller, “la modificació de la Llei de Taxes resultava imprescindible per fer viables aquestes inversions, reduint els elevats costos del desplegament de xarxes, que feien que els operadors no atenguessin adequadament les necessitats de les diverses poblacions de l’interior rural de la Comunitat” .

La Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, imposava taxes a la instal·lació de conduccions destinades a telecomunicacions (43 euros per metre lineal), el que superava en un 75% la mitjana de totes les comunitats autònomes.

Amb aquest canvi, la Comunitat oferirà unes condicions per a la inversió dels operadors de telecomunicacions similar a la resta de l’Estat, eliminant així el greuge comparatiu enfront d’altres regions i afavorint el desplegament de xarxes de banda ampla d’alta velocitat al territori.

Soler ha destacat que, amb aquesta iniciativa, “la Comunitat es converteix en una de les dues úniques comunitats autònomes, al costat del País Basc, que compta amb exempció total de taxes al desplegament de xarxes de banda ampla a les zones de domini públic de les carreteres “.

Fomentar la inversió dels operadors

S’estima que, dels elevats costos que comporta el desplegament de xarxes de fibra òptica en l’àmbit rural, més del 75% són derivats de l’obra civil per a la construcció d’infraestructures de suport o passives (conductes, càmeres subterrànies, boques d’inspecció , distribuïdors, pals, pals, instal·lacions d’antenes, torres i altres construccions de suport).

A més, com a principals barreres al desplegament d’aquestes xarxes, la Directiva europea 2014/61 / UE destaca els procediments administratius d’autorització, la ineficiència en la utilització d’infraestructures existents i els obstacles a la realització de noves obres civils.

“La taxes que estem eliminant – ha explicat el conseller d’Hisenda i Model Econòmic generaven una gran contradicció, que fos la mateixa Administració la que mantenia un dels principals obstacles a l’extensió de la cobertura en tota la Comunitat”.

El conseller ha recordat que “l’eliminació d’aquestes taxes havia estat molt demandada pel sector de les telecomunicacions, ja que la realitat del desplegament de fibra en les àrees rurals de la Comunitat dista molt dels objectius marcats per la Unió Europea per al 2020” .

Pla de banda ampla

La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, a través de la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, ha posat en marxa el Pla de Banda Ampla d’Alta Velocitat de la Generalitat.

Aquest Pla recull els objectius que la Comissió Europa estableix fins a 2020 per avançar cap a una cobertura per totes les llars, urbans i rurals, de connectivitat a 100 megabits per segon o superior, amb capacitat de ser migrada a 1 gigabit per segon.

En termes d’infraestructures, aquests objectius impliquen la disponibilitat de xarxes basades en fibra òptica que arribin a l’usuari final o, almenys, molt a prop de l’usuari connectat.

A la Comunitat, la fibra òptica arriba fonamentalment a zones costaneres amb elevada densitat de població. Les zones on el desplegament d’aquestes xarxes és menor són les rurals i d’interior i, pel que fa a àrees d’activitat econòmica, gran part dels polígons industrials no tenen fibra òptica per a la connectivitat de les empreses.

Aquest dèficit de cobertura es deu al fet que aquestes zones no tenen incentiu suficient en el mercat liberalitzat de les telecomunicacions, ja que les inversions necessàries solen ser més elevades, per la dispersió territorial dels nuclis de població, i la tornada molt inferior, per la reduïda demanda.

Vicent Soler ha afirmat que “les taxes de la Generalitat, vigents fins ara, desincentivaban la inversió, tot i que una de les prioritats del Consell és portar la cobertura de xarxes de banda ampla a tots els racons de la Comunitat, com a factor de inclusió social, vertebració territorial