La Fundació Ramón Areces selecciona un projecte de l’IIS La Fe per a assajar una nova estratègia contra la malaltia de Huntington

Rafael Vázquez, del Grup de Recerca en Biomedicina Molecular, Cel·lular i Genòmica de l’Institut d’Investigacion Sanitària La Fe (IIS La Fe), ha rebut un ajut de la Fundació Ramón Areces en la darrera convocatòria d’Ajudes a la Investigació en Ciències de la Vida i de la Matèria.

Gràcies a la subvenció de 123.500 euros, es posarà en marxa el projecte ‘Estratègia terapèutica contra la malaltia de Huntington mitjançant l’activació sinèrgica de AMPK’, que té com a objectiu desenvolupar noves estratègies terapèutiques contra la malaltia de Huntington (EH).

Per a això s’empraran nous activadors d’AMPK, un enzim reguladora mestra del nivell energètic cel·lular, identificats pels equips d’Ana Castro, de l’Institut de Química Mèdica de Madrid (IQM-CSIC) i membre de l’equip investigador d’aquest projecte i del doctor Pascual Sanz, de l’Institut de Biomedicina de València-CSIC (IBV-CSIC).

Nous i més potents activadors de AMPK

La investigació de Vázquez en el Grup d’Investigació en Biomedicina Molecular, Cel·lular i Genòmica del IIS La Fe ha demostrat al laboratori que algunes d’aquestes molècules són capaces d’activar de forma sinèrgica a AMPK quan es subministren juntament amb metformina.

La metformina és un fàrmac antidiabètic d’administració oral que, en una recent investigació del grup de doctor Vázquez, ha provat la seva utilitat en la recuperació de la capacitat motora i en la reducció de les alteracions psiquiàtriques en ratolins amb Huntington

L’activació sinèrgica d’aquest enzim, en cucs nematodes Caenorhabditis elegans (C.elegans) estressats per poliglutaminas, de manera semblant a com passa en pacients de l’EH, redueix l’agregació d’aquestes ploliglutaminas (poliQs), però a més redueix la toxicitat neuronal, fent que es comportin com els cucs control.

Recentment, el grup de Biomedicina Molecular, Cel·lular i Genòmica, en què treballa el doctor Vázquez, en col·laboració amb el grup de Pascual Sanz de l’Institut de Biomedicina de València (CSIC) i María Adelaida Garcia Gimeno del Departament de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València (UPV), va demostrar que la metformina subministrada de forma oral és capaç de reduir símptomes de la neurodegeneració produïdes per poliQs o per la huntingtina mutant, tant en cucs C. elegans com en ratolins model de l’EH (Sanchis et al., 2019 Experimental and Molecular Medicine).

Amb aquest projecte finançat per la Fundació Ramón Areces, es provaran nous prototips químics els resultats preliminars han demostrat que són capaços d’activar AMPK d’una forma unes 100 vegades més potent que la metformina. A més, quan es subministren les dues juntes es redueix en almenys 10 vegades la dosi d’ambdues substàncies necessàries per produir la neurodegeneració.

Dades sobre la malaltia de Huntington

A Espanya hi ha al voltant de 4.000 pacients de Huntington i més de 15.000 persones afronten el risc d’haver heretat el gen de l’EH perquè tenen o van tenir un familiar directe afectat.

La malaltia de Huntington apareix al voltant dels 40 anys de mitjana pel que fins fa uns pocs anys, la persona portadora ja tenia descendència quan apareixien els primers símptomes.

Si a això s’afegeix que el patró d’herència de la malaltia és autosòmic dominant, és a dir, que la probabilitat de transmetre la malaltia a la seva descendència és d’un 50% en cada gestació, és raonable pensar que un efecte fundador pogués donar lloc a una expansió relativament alta de la malaltia.

Amb l’aparició del diagnòstic molecular de la malaltia (el gen de la huntingtina es va descobrir el 1993) i les tècniques de diagnòstic prenatal i diagnòstic genètic preimplantacional, han permès que les persones a risc de patir la malaltia puguin sotmetre voluntàriament a una prova per saber si són portadors presimptomàtics i prendre les decisions reproductives adequades per evitar transmetre la malaltia a la seva descendència.

A la Comunitat Valenciana hi pot haver entre 500 i 550 pacients. Alguns estudis indiquen que la prevalença en algunes comarques de la Comunitat Valenciana (la Safor i la Marina Alta) podria ser superior a altres regions. Això podria ser degut a un efecte fundador causa de la presència de la mutació en algun o alguns pobladors procedents de les Illes Balears, on la prevalença de la malaltia també sembla ser superior a la mitjana a Espanya, que van poder colonitzar aquestes comarques valencianes.

El Grup de Recerca en Biomedicina Molecular, Cel·lular i Genòmica del IIS La Fe treballa estretament amb l’Associació Valenciana de la Malaltia de Huntington (AVAEH) – pertanyent a la Federació Espanyola de Malalties Rares (FEDER).

 

 

 

Informació i Foto: Generalitat Valenciana