La Filmoteca Valenciana presenta una retrospectiva integral sobre Yasujiro Ozu
La Filmoteca Valenciana ha programat una completa retrospectiva de l’obra conservada del director japonès Yasujiro Ozu (1903-1963), un dels cineastes essencials de la història del cinema. El cicle ‘Yasujiro Ozu: Depurar la forma, capturar la vida’ es podrà veure des de principis de la tardor fins al mes de febrer de 2025.
El cicle comença el dimarts 8 d’octubre, a les 20 hores, amb ‘Días de juventud’ (1929), primer llargmetratge filmat per Ozu amb només 25 anys i la primera de les seves pel·lícules que es conserva. Es tracta d’una comèdia lleugera plena de gags sobre dos mals estudiants universitaris de Tòquio que s’enamoren de la mateixa dona.
Tant la pel·lícula com el cicle seran presentats per Nuria Castellote, tècnica de Programació de la Filmoteca Valenciana. A més, la projecció comptarà amb música en directe a càrrec del pianista Arcadi Valiente, que també acompanyarà altres sessions del cicle.
Un mestre del cinema del segle XX
Poc conegut pel gran públic, Yasujiro Ozu (1903-1963) està considerat un mestre per molts cineastes de generacions posteriors. «Si existís alguna cosa com el tresor sagrat del cinema, per a mi seria l’obra del director japonès Yasujiro Ozu», va afirmar el director alemany Wim Wenders, que li va rendir homenatge a ‘Tokio-ga’ i, més recentment, a ‘Perfect Days’ .
La seva influència arriba fins a la nova fornada de cineastes espanyoles. Carla Simón, directora d’Estiu 1993 i Alcarràs, ha dit sobre el director: “Pel meu interès en la família i en la infància, Ozu és un cineasta que m’ha acompanyat des de fa molt”.
La cineasta Celia Rico, directora de ‘Viatge a la cambra d’una mare’ i ‘Los pequeños amores’ posa el focus en la depuració de la posada en escena del japonès: “Amb els mínims mitjans possibles i amb el·lipsi, Ozu aconsegueix arribar al veritable nucli de les coses; el seu cinema ha estat una brúixola per no perdre’m.”
Pocs cineastes en la història del cinema han aconseguit capturar la naturalesa humana i les emocions que mouen les persones de manera tan constant, tan subtil i delicada com Yasujiro Ozu. Aquest era l’únic objectiu del cine. “El que vull plasmar és la humanitat, aquesta calor humana que em commou”, afirmava.
En bona part de la seva obra, Ozu va filmar variacions dels mateixos temes: les relacions entre pares i fills, el xoc entre tradició i modernitat, la malenconia pel pas del temps, la poètica del quotidià.
A aquesta constància temàtica s’hi afegeix un estil absolutament reconeixible i la presència recurrent d’alguns intèrprets com Chishu Ryu, Setsuko Hara, Kinuyo Tanaka, Haruko Sugimura i Kuniko Miyake. Tot plegat converteix l?obra del cineasta japonès en una de les més coherents de la història del cinema.
Estructurada amb ordre cronològic, la retrospectiva organitzada per la Filmoteca Valenciana ofereix l’oportunitat de conèixer més a fons la filmografia del cineasta japonès i apreciar l’evolució del seu estil. A més d’obres mestres com ‘Primavera tardana’ (1949) o ‘Contes de Tòquio’ (1953), es podran veure els primers passos d’Ozu al cinema mut, una etapa que en el seu cas es va estendre fins al 1935.
A les pel·lícules programades a l’octubre, sobretot les anteriors a ‘Una mujer de Tòquio’ (1933), els espectadors de la Filmoteca descobriran un Ozu desconegut, allunyat encara de l’estil personal que desenvoluparia en les dècades següents, amb els seus plans fixos, els seus preses de coixí (pillow shots), la càmera a l’alçada del tatami o la transgressió del raccord de mirada.
En aquesta primera etapa, és interessant apreciar la seva faceta més còmica a ‘Días de juventud’ (1929) o ‘He suspès però…’ (1930), inscrites en un gènere molt habitual al cinema mut japonès: la comèdia d’estudiants .
“Camineu amb optimisme’ (1930), ‘La dona d’aquella nit’ (1930) o ‘Una dona fora de la llei’ (1933), per la seva banda, evidencien les influències del cinema de gàngsters de Hollywood en els inicis del que es va conèixer durant molt de temps, ignorant la universalitat de la seva mirada, com “el més japonès dels cineastes japonesos”.
La programació continuarà al novembre amb ‘On són els somnis de joventut?’ 1935), ‘El fill únic’ (1936), ‘Què ha oblidat la senyora?’ (1937), ‘Germans i germanes de la família Toda’ (1941) i ‘Hi havia un pare’ (1942).
Informació i Foto: Generalitat Valenciana