La Filmoteca Valenciana presenta la 16a edició de la Mostra de Cinema Romanés
La Filmoteca Valenciana presenta la setzena edició de la Mostra de Cinema Romanés, organitzada en col·laboració amb l’Institut Cultural Romanés de Madrid i l’ambaixada de Romania. Conformada per cinc llargmetratges de producció recent, que es projectaran en sessió única, la mostra es podrà vore fins al 29 de setembre.
El cicle reflectix l’actualitat de la cinematografia romanesa, sense dubte, una de les més sòlides i suggestives del panorama europeu, a través de pel·lícules recents de directors jóvens que debuten amb la seua primera pel·lícula i cineastes ja consagrats, com el veterà Stere Gulea o Radu Jude, una de les figures fonamentals del cine actual.
El cicle s’inicia el dimecres, 16 de setembre, a les 20:00 hores, amb la projecció de La familia Moromete 3: Padre e hijo (2024), de Stere Gulea. Abans de la projecció, tant el cicle com la pel·lícula seran presentats pel cònsol general de Romania a València, Bogdan Stănescu, i la directora de l’Institut Cultural Romanés de Madrid, María Pop, acompanyats pel director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, Luis Gosálbez.
La pel·lícula de Gulea és la tercera part de la trilogia que adapta una popular saga de novel·les escrites per Marin Preda, en la qual es repassa la història de Romania en el segle XX a través d’una saga familiar. Les dos parts prèvies es van rodar en 1988 i 2018.
En esta tercera part de la saga familiar, Niculae Moromete viu aclaparat per una tumultuosa història d’amor amb una dona casada, la crisi de consciència política i la pèrdua de confiança en el gremi literari. L’aparició providencial d’una jove poeta li oferix una eixida als seus dilemes professionals i personals, inspirant-lo a publicar una novel·la.
El diumenge, 20 de setembre, a les 18:00 hores, es projecta Kontinental ‘25 (2025), escrita i dirigida per Radu Jude. Rodada amb un iPhone 16 en només deu dies, la pel·lícula va guanyar l’Os de Plata al millor guió en la Berlinale.
Es tracta d’una comèdia negra amb elements de sàtira política i drama que examina la culpa i les contradiccions de la societat europea contemporània a través d’una crisi personal: Orsolya és una alguatzila de Cluj, la principal ciutat de Transsilvània. Un dia ha de desnonar un home sense sostre que viu en el soterrani d’un edifici, però un succés inesperat li generarà un dilema moral que intentarà resoldre el millor que puga.
El dimarts, 22 de setembre, a les 20:00 hores, es projecta Clasat (2025), escrita i dirigida per Horia Cucuta i George ve Gänæaard. La pel·lícula té com a principal protagonista un periodista que investiga una misteriosa empresa d’intel·ligència artificial després que un incendi es cobrara la vida del seu treballador estrela. En les seues indagacions, descobrix una xarxa de secrets i denúncia el perillós impacte del programari de IA en la salut mental dels seus empleats.
El dijous, 24 de setembre, a les 18 hores, es projecta Catane (2025), escrita i dirigida per Ioana Mischie. L’òpera prima de Mischie és una comèdia costumista inspirada en fets reals: totes les cases en el poble de Catane han declarat tindre persones amb discapacitat. El pànic condix entre els habitants quan els anuncien que un equip d’inspectors de la Comissió per a les Persones amb Discapacitat és enviat per a analitzar la situació.
El cicle conclou el dimarts, 29 de setembre, a les 20:00 hores, amb la projecció de Sorella di clausura (2025), tercer llargmetratge de l’actriu, directora i guionista sèrbia, resident a Romania, Ivana Mladenović. Estrenada en la secció oficial del Festival de Locarno, la pel·lícula és una comèdia romàntica d’humor negre basada en el llibre autobiogràfic de la romanesa Liliana Pelici.
La protagonista d’esta sàtira social és Stela, una dona jove que viu en l’extrema pobresa i que està obsessionada amb una antiga estrela del rock balcànic des que el va descobrir en la televisió iugoslava amb 12 anys. Decidida a conéixer el seu ídol, accepta l’ajuda d’una cantant pop, i suposada amant del músic, que s’interessa pels escrits de Stela, a partir de les cartes que li enviava com a fan en la seua adolescència.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana