La Filmoteca Valenciana dedica un cicle commemoratiu al guionista Rafael Azcona amb motiu del centenari del seu naixement

La Filmoteca Valenciana dedica un cicle commemoratiu al guionista i escriptor Rafael Azcona (1926-2008) amb motiu del centenari del seu naixement. La iniciativa reunix dotze pel·lícules de la cinematografia espanyola en les quals l’autor de La Rioja va participar com a guionista.

Nascut a La Rioja el 24 d’octubre de 1926, Rafael Azcona és un dels guionistes més brillants de la història del cine espanyol i europeu. Al llarg de la seua trajectòria professional va col·laborar amb directors com Luis García Berlanga, Marco Ferreri, Carlos Saura, Fernando Trueba, José Luis García Sánchez, Francesc Betriu, Bigas Luna, Pedro Olea o José Luis Cuerda, entre altres.

La relació més llarga i fructífera va ser la que va mantindre amb Luis García Berlanga, amb el qual va treballar durant quasi 25 anys en onze pel·lícules, des de 1963 fins a 1987. Junts van transformar la comèdia en una ferramenta de dissecció social, creant un subgènere propi caracteritzat per l’humor negre, la sàtira i el retrat de l’absurd quotidià.

Col·laboració amb Berlanga

El cicle s’inicia el diumenge 13 de setembre, a les 18:00 hores, amb la projecció de Plácido (1961), de Luis García Berlanga, que va ser el primer llargmetratge en el qual van treballar junts com a guionistes. També van intervindre José Luis Colina i José Luis Font en l’escriptura del guió d’esta comèdia satírica que conté una crítica de la hipocresia social de la burgesia espanyola dels anys seixanta respecte a la seua postura davant de la pobresa.

Considerada com una de les millors pel·lícules del cine espanyol i candidata a l’Óscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en 1961, Plácido és una comèdia coral protagonitzada per l’humorista català Casto Sendra ‘Cassen’, en el seu primer paper per al cine, amb un ampli repartiment en el qual figuren intèrprets com José Luis López Vázquez, Elvira Quintillá, Manuel Alexandre, Agustín González, Julia Caba Alba, Mari Carmen Yepes, Amelia de la Torre, Antonio Ferrandis, Luis Ciges i Amparo Soler Leal. La pel·lícula es podrà tornar a vore el dimecres 16 de setembre, també a les 18:00 hores.

El cicle inclou un altre clàssic del cine espanyol, El verdugo (1963), que es projecta el dimarts 22 de setembre, a les 18:00 hores, i el dimecres 23, a les 20:00 hores. El segon llargmetratge d’Azcona i Berlanga també és considerat com una de les millors pel·lícules de la història del cine espanyol.

Protagonitzat per Pepe Isbert, l’italià Nino Manfredi i Emma Penella, este al·legat contra la pena de mort, inspirat en l’execució real de Pilar Prades, l’enverinadora de València, conta la història de l’empleat d’una funerària que es veu obligat a casar-se amb la filla d’un botxí ancià. Per la seua carència de mitjans i de vivenda, el jove es veu obligat a exercir el mateix ofici que el seu sogre. Prompte rep l’orde d’executar una pena capital.

Pel·lícules d’Azcona en la programació de la Filmoteca

Azcona va mantindre també una llarga relació amb Carlos Saura, des de Peppermint Frappé (1967) fins a Ay, Carmela (1990), amb la qual els dos van obtindre el Goya al millor guió adaptat de l’obra teatral homònima de José Sanchis Sinisterra. D’esta prolongada col·laboració, la Filmoteca projecta el divendres 25 de setembre, a les 20:00 hores, i el diumenge 27, a les 18:00 hores, Ana y los lobos (1973), en la qual Azcona va demostrar que l’humor negre i el realisme costumista, elevat a sàtira social, podia compaginar-se amb relats altament metafòrics, simbòlics i surrealistes.

En eixa mateixa línia de relats metafòrics no exempts d’humor s’emmarca el títol El anacoreta (1976), dirigit per Juan Esterlich, que es projecta el dimecres 30 de setembre, a les 18:00 hores, i el dissabte 3 d’octubre, a les 19:30 hores. L’únic llargmetratge que va dirigir Esterlich i amb el qual Fernando Fernán Gómez va obtindre l’Os de Plata en la Berlinale conta la història d’un burgés de mitjana edat que fa onze anys que està reclòs en un bany.

Dins dels títols previstos per als pròxims mesos figura El pisito (1958), la pel·lícula dirigida per l’italià Marco Ferreri amb la qual Azcona va debutar en el cine adaptant una de les seues novel·les. Esta obra mestra sobre l’humor negre d’una parella de nòvios que no ha pogut casar-se per l’absoluta impossibilitat de trobar un pis assequible a Madrid serà objecte d’un seminari específic que tindrà lloc en novembre amb diverses xarrades i col·loquis.

Dins de les pel·lícules del cicle també figuren El cochecito (1960) de Marco Ferreri; Mi hija Hildegart (1977), de Fernando Fernán Gómez; Belle Époque (1992), de Fernando Trueba; Tranvía a la Malvarrosa (1996), de José Luis García Sánchez; La niña de tus ojos (1998), de Fernando Trueba; Son de mar (2000), de Bigas Luna, i Los girasoles ciegos (2008), de José Luis Cuerda.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana