La Fe realitza cada any una mitjana de 15 operacions cerebrals amb el pacient despert

L’Hospital Universitari i Politècnic La Fe porta a terme cada any una mitjana de 15 cirurgies de tumors cerebrals en què es desperta l’o la pacient per, estant encara al quiròfan, fer-li una sèrie de proves que permeten guanyar en seguretat i minimitzar les possibles seqüeles neurològiques que la intervenció pugui comportar en àrees eloqüents o sensibles del cervell responsables del llenguatge, la mobilitat i altres funcions cognitives.

Les intervencions les assumeix un equip multidisciplinari liderat des del 2013 pel neurocirurgià de La Fe, professor de Neurocirurgia a la Universitat de València i investigador de la unitat mixta de Nanomedicina i Sensors UPV-La Fe Ricardo Prat Acín. Hi participen també professionals amb gran experiència en aquest camp d’especialitats de La Fe com a anestèsia i reanimació, neurofisiologia i foniatria, entre d’altres. A més, tenen un paper essencial els neuropsicòlegs del departament de Psicobiologia de la Universitat de València.

Aquest caire multidisciplinari exigeix ​​un intens treball de planificació i coordinació previ a la cirurgia. En aquest sentit, La Fe compta amb una sèrie de protocols específics per a la sedació conscient, cosa que permet als pacients estar desperts durant una part de la cirurgia i col·laborar, com explica la directora Àrea Clínica Anestèsia, Reanimació i Bloc Quirúrgic, Pilar Argente : “L’experiència i la preparació de l’equip són fonamentals per mitigar riscos i assegurar el benestar del pacient durant tot el procediment de neurocirurgia desperta; és crucial monitoritzar de manera continuada el seu estat hemodinàmic i resposta neuropsicològica”.

La tècnica ha despertat l’interès de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, màxim referent a la medicina del país, que li ha dedicat una sessió científica extraordinària en què el doctor Prat Acín ha remarcat: “El primer és conèixer el cervell del pacient, establir-ne el mapa funcional, i després operar-lo amb més seguretat”.

De fet, la preparació de la cirurgia comença diverses setmanes abans d’entrar al quiròfan. Per augmentar la seva seguretat, es valora la personalitat i emocionalitat del candidat per elucidar si serà capaç de superar l’estrès de romandre conscient al quiròfan. Tot i això, i segons l’experiència de l’equip, més del 95% dels pacients refereixen després de la cirurgia que l’experiència no ha estat molesta.

Amb antelació, també s’estudia detalladament el tipus de tumor a ressecar i es decideixen quines tasques haurà de realitzar el pacient per obtenir aquest mapa cerebral personalitzat. “Durant la cirurgia i gràcies a la col·laboració de la persona, podem decidir el camí més segur per arribar fins al tumor, que de vegades no és el més curt sinó el que permet preservar funcions fonamentals per mantenir la qualitat de vida de cada pacient. Així, per exemple, si és bilingüe o es dedica a la música oa la seva professió, necessita preservar habilitats com l’empatia o l’habilitat espacial, s’intenta extirpar el tumor sense afectar les àrees del cervell responsables d’aquestes activitats”, ha afirmat el doctor Prat Acín.

En última instància, el que es busca amb aquesta cirurgia és ressecar o extirpar al màxim el tumor, però preservant capacitats i habilitats fonamentals com les funcions lingüístiques (que inclouen el plurilingüisme), cognitives, visoespacials, motores o de qualsevol altre tipus que la persona ha manifestat que necessita al seu dia a dia i que són prioritàries per a ella.

La durada de la cirurgia no s’incrementa significativament respecte d’aquelles altres en què el pacient està sedat tot el temps, sempre d’acord amb l’experiència del doctor Prat Acín.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana