La Fe i l’UJI reescriuen amb Intel·ligència Artificial informes d’alta mèdica perquè els i les pacients els entenguen millor
El servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València i el Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I de Castelló estan testant l’aplicació de tècniques de lingüística computacional mitjançant programes d’intel·ligència artificial per a traduir informes d’alta mèdica anonimitzats a un llenguatge més comprensible per als i les pacients.
La iniciativa, ara com ara en proves, cerca que la persona entengui millor quin és el seu estat de salut, així com les directrius mèdiques i els tractaments farmacològics que ha de seguir quan surt del centre mèdic i torna a casa, amb independència dels seus estudis o coneixements en la matèria.
El projecte es va iniciar l’any passat amb la identificació dels elements que calia adaptar al llenguatge del pacient i el dictat de les instruccions adequades perquè un xatbot reescriguera els textos. En concret, es posa el focus a evitar un argot massa tècnic o abreviatures i sigles, i se selecciona la informació realment important per a cada pacient.
A més, els noms dels medicaments s’acompanyen d’una succinta explicació sobre per a què s’usen i, en la redacció, es prioritzen les frases clares, concises i curtes. L’últim pas consisteix en una ràpida revisió per part del o la professional sanitari/a per a comprovar les informacions.
Fins ara s’han «traduït» a un llenguatge divulgatiu 50 informes. Els textos reescrits s’han analitzat amb diferents fórmules lingüístiques que mesuren si són fàcils o difícils d’entendre i els resultats preliminars indiquen que les noves versions de xatbots, basades en tècniques de lingüística computacional com el Processament del Llenguatge Natural, són capaços d’adaptar el llenguatge mèdic complex a un nivell assequible per a tots els i les pacients.
El resultat s’alinea amb l’afany d’humanització i apoderament dels i les pacients que caracteritza a l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe. «La comprensió de la informació és crucial perquè la persona puga decidir sobre la seua salut», postil·la el cap del servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de La Fe, Manuel Miralles.
Quantifica la millora Adéla Kotatkova, professora del Departament de Filologia i Cultures Europees de la universitat pública de Castelló qui explica que «l’anàlisi metalingüística indica que l’índex de comprensió dels informes d’alta reescrits s’incrementa entre el 15 i el 50 per cent». A més, indica el doctor Miralles «una persona ben informada sol seguir més i millor les recomanacions del seu metge i no cerca pel seu compte en fonts no oficials informació que, a més, pot malinterpretar».
El grup de treball busca ara acarar els resultats obtinguts a partir dels algorismes lingüístics amb anàlisis realitzades per grups d’usuaris amb entrenament lingüístic o metge no específic, estendre el projecte a altres llengües cooficials, ampliar la xifra inicial de 50 informes a 200 per a incrementar la representativitat de la mostra i aplicar les tècniques de lingüística computacional desenvolupades per a cirurgia vascular a altres especialitats mèdiques.
Manuel Miralles, cap del servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe i Adéla Kotatkova, professora del Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I de Castellón.
Informació i Foto: UJI