La Fe fa amb èxit dues cirurgies d’osteointegració de membres inferiors en un sol pas
El servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe ha realitzat les dues primeres cirurgies d’osteointegració a dos pacients amputats per sobre del genoll. La Fe es converteix així en un dels pocs hospitals d’Espanya que emprenen el procediment en una única operació i no en dos temps.
La tècnica, similar al que s’empra en els implants dentals, consisteix a introduir dins de l’os romanent de l’extremitat amputada una tija o clau de titani on es col·loca un mòdul pont per poder acoblar-hi directament la pròtesi externa, segons ha detallat el cap del servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de la Fe, Francisco Baixauli.
El procés es fa d’una vegada, és a dir, en la mateixa intervenció es col·loca l’implant a l’os residual i s’externalitza a través d’un orifici o estoma al monyó. Fins ara, es col·locava primer l’implant a l’os i, una vegada aconseguida l’osteointegració, es feia una segona cirurgia per externalitzar-lo, ha explicat el doctor Baixauli.
La cirurgia es completa amb un programa de rehabilitació, que té com a objectiu aconseguir adaptar-se a la pròtesi externa i recuperar la marxa funcional. L’equip de rehabilitació, coordinat per un metge rehabilitador, consta de fisioterapeuta i tècnic d’ortopèdia, que realitzen la teràpia conjuntament al gimnàs de l’Hospital La Fe.
“La fisioteràpia comença al postoperatori immediat amb un programa específic, ha assenyalat la metgessa especialista de rehabilitació Dolores Maldonado, i consisteix en exercicis de recondicionament físic, cures posturals del monyó, enfortiment i estirament de la musculatura que controla el maluc, recuperació de l’equilibri monopodal i exercicis de càrrega progressiva sobre el monyó per afavorir l’osteointegració”.
Quan el monyó està preparat i el clau plenament osteointegrat, el tècnic d’ortopèdia pren les mesures per adaptar al connector del clau d’osteointegració els components de la pròtesi externa. Un cop col·locada la pròtesi, la fisioteràpia se centra en tècniques de reeducació i exercicis per ensenyar el pacient a controlar la pròtesi ia aprendre a deambular-hi”, ha afegit la fisioterapeuta de La Fe Antonia Rodríguez.
Diabetis, traumatismes o tumors
Els doctors coincideixen a assenyalar com a principals avantatges del sistema que s’evita l’encaix de la pròtesi convencional i, amb això, les molèsties que pot ocasionar a les persones malaltes. Sudoració, dolor en punts de suport, lesions de frec a la pell, incomoditat durant la sedestació són alguns dels inconvenients més habituals.
A més, l’osteointegració afavoreix una propicepció més gran -capacitat del nostre cervell de saber la posició exacta de les parts del nostre cos en cada moment- en el membre amputat estant dempeus i durant la marxa, cosa que augmenta el control que cada pacient exerceix sobre la pròtesi i, així, millora l’equilibri i el mecanisme de marxa.
El sistema està indicat per a persones que han patit una amputació de fèmur o tíbia a causa de traumatismes, tumors, malformacions, diabetis o altres patologies, amb un monyó massa curt o que no toleren les pròtesis convencionals, amb encaix.
Aquest últim, és el cas de José Martínez, a qui la pròtesi osteointegrada li ha canviat la vida: “Fa 11 anys que està amputat i en vaig estar quatre sense poder fer servir la pròtesi convencional perquè em causava unes ferides insuportables. Ara, amb l?osteointegració, estic superbé. Passo tot el dia fent el que tinc planificat i, abans de dormir, net i hidrat bé l’estoma”, ha explicat aquest pacient.
Aquest tipus d’avenços en la cirurgia d’implantació de pròtesis discorre en paral·lel i complementa les innovacions en els materials, titani lleuger en aquest cas, així com en la incorporació de sistemes cada cop més articulats per guanyar naturalitat en el moviment. Aquest és un exemple de com la unió entre la tecnologia d’avantguarda i la innovació quirúrgica milloren la qualitat de vida de les persones.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana