La Diputació de Valencia llança una guia de bones pràctiques per a incloure la perspectiva de gènere en els projectes de pobles i ciutats

Una plaça inclusiva i destinada a la infància; un servici de transport rural que s’adapta a la mobilitat de les dones; un parc inundable que atén les necessitats de persones amb distinta edat i capacitats; el reforç de la seguretat en el túnel d’accés a una estació de ferrocarril amb una adequada il·luminació i càmeres de vigilància 24 hores… Estes són algunes de les bones pràctiques que recull la guia ‘Urbanisme amb Perspectiva de Gènere’ impulsada per la Diputació i presentada este dilluns per la vicepresidenta Natàlia Enguix, que té molt clar que la visió feminista de l’urbanisme “millora la qualitat de vida de totes i tots els que habitem cada poble i cada ciutat”.

Amb l’objectiu “d’abordar el disseny urbà dels nostres municipis des d’una perspectiva feminista i integradora”, les àrees de Cooperació i Igualtat que dirigix Enguix han treballat conjuntament en el projecte, que ha culminat amb l’elaboració de la guia per part de l’arquitecta urbanista de la UPV Inés Novella i la directora de la Càtedra UNESCO de Gènere de la Universitat Politècnica de Madrid, Inés Sánchez de Madariaga. “És fonamental oferir ferramentes als ajuntaments per a promoure entorns urbans igualitaris, que a més permeten disfrutar de ciutats més habitables i segures, i esta guia és una d’eixes ferramentes”, assenyala la vicepresidenta, qui ha anunciat que pot consultar-se ja en el web de la Diputació: https://www.dival.es/sites/default/files/guia-urbanismo-con-perspectiva…

Enguix anima als responsables locals a “superar la visió productivista dels seus municipis i emprendre actuacions que atenguen les necessitats de la cura de menors, persones dependents i la gent gran; que faciliten els desplaçaments a peu; i que fomenten l’ús segur i inclusiu de cadascun dels espais públics”. “Estes recomanacions i moltes altres incloses en la guia oferixen als alcaldes i alcaldesses l’oportunitat de transformar els seus pobles i ciutats. Les polítiques públiques no són neutres i tenen impacte en la vida de les persones”, apunta la coordinadora del pla.

Natàlia Enguix ha explicat també, davant representants de les comarques de l’Horta Nord i l’Horta Sud, que la presentació al Pati dels Scala de la Diputació “és només el punt de partida d’una nova ruta comarcal en la qual explicarem en diferents punts del territori el funcionament de la guia, les seues recomanacions i com pot consultar-la el personal dels ajuntaments per a tindre-la en compte en els seus projectes”. “No hi ha marxa enrere, la perspectiva de gènere no és una moda i s’ha consolidat com una ferramenta d’innovació i sostenibilitat en polítiques públiques com l’urbanisme, la mobilitat i l’habitatge”, ha conclòs Enguix, qui avança la primera edició d’uns premis que reconeixeran “eixos projectes valents i transformadors presentats en el Pla Obert, el major programa inversor en la història de la Diputació amb 350 milions d’euros”.

Mirada interseccional

L’arquitecta Inés Novella, coautora de la guia, explica que l’urbanisme amb perspectiva de gènere “és el que té en compte la vida quotidiana en tota la seua diversitat, especialment les necessitats bàsiques de les persones amb dependència i els grups amb menys autonomia i recursos, entre els quals trobem la infància, l’adolescència, les persones majors i les que tenen necessitats especials i requerixen de cures, generalment a càrrec de les dones”.

En este punt, la professora d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de València ha introduït la mirada interseccional, que implica que, amb l’edat, “no sols les dones tindran la percepció d’inseguretat, també els homes, la qual cosa ens porta a repensar els nostres pobles i ciutats per a totes les persones, amb espais compactes i caminables que afavorisquen una mescla d’usos i que tinguen en compte a la ciutadania a l’hora de dissenyar-los i planificar-los”.

Inés Novella assegura que l’urbanisme “és una ferramenta per a reforçar l’estat del benestar”. És el punt de partida d’esta guia associada als projectes del Pla Obert, que inclou “una part teòrica amb un llenguatge directe i senzill; un bloc de recomanacions amb exemples clars i útils, i una part final de bones pràctiques que il·lustren la part teòrica”. Entre les recomanacions bàsiques, es troba la d’escoltar a dones i xiquetes a través de la participació ciutadana; fomentar la paritat de gènere en la contractació del personal públic vinculat a l’urbanisme; valorar a les empreses contractades que contemplen la paritat, estiguen dirigides per dones o actuen en favor de la igualtat; i donar visibilitat i reconeixement a les dones del sector del disseny i la planificació d’entorns construïts.

Bones pràctiques

L’apartat de bones pràctiques és una de les claus de la guia impulsada per la Diputació que presidix Vicent Mompó. En este àmbit, l’alcalde de Tuéjar, Carlos Tarazón, i l’arquitecta Marita Carmona han exposat el projecte de recuperació de llavadors municipals a la comarca de la Serranía. L’alcalde ha posat en valor “estes edificacions tradicionals on les dones podien reunir-se públicament i de manera quotidiana, en la recuperació de la qual apareix la perspectiva de gènere que manté viva la història i les tradicions de les dones que habiten els nostres pobles”.

Per part seua, l’arquitecta Marita Carmona destaca el projecte de l’Ajuntament de Tuéjar: “a més de detindre la deterioració de les construccions i el seu entorn, ha renovat estos llavadors per a convertir-los en testimoniatges de la història del poble i de l’aportació de la dona dins del rol que la societat li havia assignat”. Carmona ha incidit en “el valor cultural i turístic de la iniciativa, que en el cas de Tuéjar inclou panells informatius i escultures femenines, i que igual que en altres municipis de la comarca, cas de Bugarra, incorpora testimoniatges de veïnes que compten les seues vivències i records”.

La guia inclou altres exemples d’urbanisme amb perspectiva de gènere a la província, com la millora de la il·luminació en el nucli urbà de Vallada, que ha deixat de ser una zona particularment insegura en horari nocturn; la renovació del centre de salut del Genovés, que ha millorat l’accessibilitat, la seguretat i la versatilitat de les instal·lacions; els horts urbans de Malilla com a exemple de convivència i inclusió; i el parc urbà de les mamàs belgues d’Ontinyent, un espai verd de més de 4.000 metres quadrats al costat del Clariano, amb activitats a l’aire lliure per a totes les edats, el disseny de les quals és compatible amb les crescudes del riu. Un exemple de perspectiva de gènere enfront de canvis i catàstrofes climàtiques, com la dana que va inundar el barri de la Cantereria en 2019.

Les bones pràctiques també recorren la geografia nacional, amb exemples com la plaça d’En Baró de Santa Coloma de Gramenet, un espai inclusiu destinat principalment a la infància; o la plaça de les Dones de Sòria, un espai simbòlic que dona visibilitat a les dones de la ciutat i al moviment feminista. En l’àmbit internacional, la guia arreplega el servici de transport a demanda implantat en els municipis de Burgenland (Àustria), un servici flexible que presta especial atenció a la mobilitat de les dones; i el nou túnel d’accés a l’estació de ferrocarril de la localitat sueca d’Umeå, que ha reforçat la seguretat en l’entorn amb una potent il·luminació i càmeres de vigilància que funcionen les 24 hores.

Informació i Foto: Diputació de Valencia