La Diputació de Valencia finança la rehabilitació de la Posada de Tuéjar del segle XIV que allotjava a viatgers del Camino Real de Castilla
La Posada de Tuéjar és un immoble històric que data del segle XIV; un enclavament estratègic en el Camino Real de Castilla que comunicava València i Madrid passant als peus de Conca. Les antigues vendes, situades en la Plaça Major del poble, són un Bé de Rellevància Local i una de les joies patrimonials que la Diputació de València ajudarà a rehabilitar amb el Pla de Recuperació del Patrimoni rescatat per la vicepresidenta Natàlia Enguix, amb una dotació superior als 16 milions d’euros.
El pla ha aprovat les 45 sol·licituds presentades per altres tants ajuntaments de les comarques valencianes, entre ells el de Tuéjar, que disposarà de 485.000 euros per a executar la primera fase del projecte de recuperació de la Posada. “Les antigues vendes tenien un edifici principal, en el que actuarem primer, i un altre annex més xicotet. Els dos han tingut diverses intervencions amb el temps. Agraïm a la Diputació esta ajuda que permetrà consolidar l’estructura i actuar en les façanes, els forjats i la teulada d’un espai que volem destinar a ús civil i que esperem convertir en la nova seu de l’ajuntament”, explica l’alcalde, Carlos Tarazón.
Tarazón va agrair també la visita de la vicepresidenta Enguix a les Festes Grosses de Tuéjar, on va aprofitar per a visitar la Posada i entregar als responsables locals la placa acreditativa d’un projecte d’al voltant d’un milió d’euros, la primera fase del qual impulsarà la Diputació. “Tots els nostres pobles compten amb tresors patrimonials que des de les institucions hem d’ajudar a recuperar; no sols perquè guarden la nostra història, també pel nou ús que se’ls pot donar per a millorar la vida a nivell local i per l’atractiu turístic que pot repercutir en l’economia dels municipis i les comarques”, assenyala Natàlia Enguix.
El president, Vicent Mompó, destaca “l’encert de rescatar de l’oblit un pla que mai degué abandonar-se, ja que genera una primera activitat econòmica directa, que és la pròpia obra, però a més deixa una empremta permanent en el territori amb inversions sostenibles que enriquixen el patrimoni, dinamitzen l’economia local i obrin la porta a noves activitats socials, culturals i turístiques”. El mateix Mompó va atendre la petició de la vicepresidenta Enguix per a incrementar en cinc milions la dotació del pla i arribar així a finançar tots els projectes presentats pels municipis.
El camí més curt a Madrid
El Camino Real de Castilla era el trajecte més curt entre València i Madrid, endinsant-se en l’altiplà a través de Conca. Ho explica el cronista de Tuéjar, Tomás Varea, qui destaca «la importància d’una ruta per la qual s’intercanviaven productes com les teles valencianes que partien rumb a la capital i el blat que arribava a la vora del Mediterrani”. No obstant això, “Requena acumulava bona part del trànsit carreter, la qual cosa va originar que per allí transcorregueren les futures comunicacions viàries i ferroviàries entre València i Madrid”, apunta el cronista.
Malgrat això, les vendes de Tuéjar van ser un punt estratègic en l’escala de milers de viatgers que es desplaçaven entre l’interior i la costa. La Posada degué ser propietat del vescomte de Chelva, encara que és complicat documentar-lo. “La falta d’arxius dificulta el rastreig de fets rellevants entorn de l’edifici, encara que sabem que en les vendes es van allotjar molts viatgers, des de comerciants, soldats i gent més pobra que feien nit en el vestíbul de la planta baixa, fins a comandaments militars, clergues i nobles que s’allotjaven en la planta alta”, detalla Varea, que afig que l’edifici annex eren les cavallerisses.
En la planta baixa de la Posada trobem quatre arcs gòtics d’una certa amplitud, per on passaven els carros amb les mercaderies per a estacionar en el vestíbul. “Una de les propostes és convertir este espai en un futur museu sobre el Camino de Castilla”, avança l’alcalde, que en principi preferix centrar-se en l’ús civil d’un edifici que albergarà el nou ajuntament, l’oficina de Correus i la seu de l’empresa elèctrica local. En un futur es coneixeran la resta d’usos de la Posada que el duc de Villahermosa va vendre en el segle XIX, junt amb la resta de les seues propietats en la zona, per a construir el palau madrileny que hui alberga el museu Thyssen.
Informació i Foto: Diputació de Valencia