La Diputació de Castelló presenta l’edició més ambiciosa de ‘La Llum de la Memòria’ amb 53 obres restaurades a Caudiel i Jérica

La Diputació de Castelló dóna a conèixer el total de les 53 obres d’art restaurades que conformen la tercera edició de la seva més ambiciosa aposta pel turisme cultural i el patrimoni de la província: La Llum de la Memòria, que en aquesta ocasió es va a desenvolupar en quatre seus de Caudiel i Jérica. Serà el mateix president de la Diputació, Javier Moliner, qui inauguri l’exposició el proper 9 d’agost com a punt de partida a una fita del turisme cultural a l’Alt Palància que es mantindrà fins al mes de gener de 2019.

El president Moliner ha assegurat que “amb la Llum de la Memòria a Caudiel i Jérica estem creant més oportunitats perquè més gent s’apropi a descobrir els autèntics tresors que tenim en aquests pobles de l’interior. Fem de la cura del patrimoni i de la seva divulgació el millor reclam per dinamitzar els pobles, donar-los més oportunitats de futur al mateix temps que consolidem el coneixement de la seva història i els seus orígens “.

I és que cal tenir en compte que la III Llum de la Memòria es presenta com l’aposta més ambiciosa de la Diputació de Castelló en el seu eix estratègic d’actuació al voltant de la posada en valor, recuperació i divulgació del patrimoni històric i artístic com actiu al servei dels municipis de cara a dinamitzar-turísticament i ajudar-los a generar noves oportunitats de desenvolupament futur.

A més, tal com ha indicat el president, “la intensa actuació restauradora de la Diputació comporta de manera intrínseca un alt contingut d’orgull de pertinença al territori, ja que la recuperació i manteniment d’aquestes obres i d’aquests edificis incideix directament en el manteniment i recuperació de la història dels pobles, en el coneixement de la seva trajectòria històrica i, per tant, en l’arrelament de la seva gent al seu territori. Estem molt orgullosos del nostre patrimoni i fem d’ell un actiu de futur “.

Quatre seus per a una gran exposició

La Llum de la Memòria a Caudiel i Jérica s’ubicarà en un total de quatre seus, dos a cada municipi, en les que la Diputació ultima ara els treballs per fer d’elles el “perfecte continent per un contingut espectacular”.

1. ESGLÉSIA CONVENT CARMELITES DE CAUDIEL

El convent de Carmelites Descalces, igual que el veí convent dels Agustins, ara església parroquial, va ser fundat per Pedro Miralles, però va morir abans de veure realitzada la seva obra, sent els seus hereus els que van dilatar per espai de més de quaranta anys la seva fundació, perquè aquesta es va executar el 21 de novembre de 1671.

El conjunt arquitectònic en estar completament emmurallat dóna un aspecte robust i monarcal, cridant poderosament l’atenció al visitant que arriba a Caudiel.

L’Església està construïda en maçoneria i pedra angular; consta d’una sola nau amb capelles laterals no comunicades entre si, tota ella decorada a l’estil barroc, en les formes que va impulsar l’arquitecte Juan Bautista Pérez Castiel.

L’interior del convent a l’ésser de clausura rares vegades pot visitar-se, excepte l’església i el cor situat sota al costat del presbiteri i separat d’aquest per una reixa de grans dimensions; en ell pot apreciar-se la rica pavimentació de taulell valencià del segle XVIII.

2. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN BAPTISTA. CAUDIEL

És un temple que correspon a l’antic convent dels Agustins, fundat el 1616, per Pere Miralles, igual que el veí de les carmelites descalces. Va ser col·legi dels agustins on s’allotjava el noviciat per cursar els estudis de filosofia i art.

L’edifici conventual, després de la desamortització, va ser cedit al poble per ajuntament, escola, hospital, etc., mentre que la resta de l’obra (església, capella i cambril) ha arribat als nostres dies pràcticament igual que en els seus anys fundacionals , erigint-se en parroquial, el 1866, després d’haver-se enfonsat la cúpula de l’antiga església parròquia situada al solar que avui alberga la nova Casa de la Vila.

L’església és una àmplia nau en forma de creu llatina amb capelles claustrals comunicades entre si i cúpula de mitja taronja, tot això d’un refinat estil barroc amb extraordinària decoració d’esgrafiats, connectat amb les maneres de Joan Baptista Pérez Castiel. La capella de la Mare de Déu, se situa en un dels braços del creuer i a ella s’entra per un gran arc amb bella decoració barroca d’estil més avançat que la de la nau i una cúpula circular amb elevat tambor. El retaule de l’altar és una obra excel·lent, decorat amb fullaraques, consoles, angelets, etc. i cobreix tot l’absis.

El Cambril de la Mare de Déu destaca per la seva riquíssima decoració sobrecarregada igualment de querubins, fullaraques, cintes, garlandes, lleixes, etc.

Cal ressaltar el sòcol revestit de rajola alcorino, més set llenços que igual que els anteriors, són obres del pintor manxec Gaspar de la Huerta, resultant tot el conjunt el millor exponent del barroc a la província de Castelló i un dels millors del territori valencià.

La Diputació de Castelló ha fet un notable exercici de restauració en aquest punt, una de les joies del barroc de la província, deixant aquest enclavament com un dels llocs més emblemàtics de l’exposició.

3.- ESGLÉSIA del Socós DE JÉRICA

L’antic Convent de agustinians del Socós va ser fundat el 1570 per fra Rodrigo de Solís a la part d’extramurs de la població de Xèrica, i les obres van haver de començar de seguida. Durant la guerra civil el 36 l’església conventual, que era del poc que quedava del convent en aquest moment, després de la desamortització i els diversos usos a què va ser destinat, va ser saquejada i destruïda, encara que no totalment.

L’església del convent presenta planta rectangular, amb nau central de quatre crugies amb absis poligonal. Les capelles que se situen en el costat de l’epístola són de profunditat variable, i en l’última intervenció s’han incorporat les capelles del costat de l’evangeli. A la primera crugia havia d’existir un cor elevat, ja que encara es poden observar les arrencades dels suports, en forma de mènsula.

Les voltes estavellades sorgeixen de mènsules i es troben separades per arcs, tot i que el deteriorament de l’edifici va provocar que en les dues primeres crugies de la nau el sistema de coberta es realitzés per mitjà de cintres metàl·lic i cobriment de teulada inclinada a dues aigües .

L’accés al temple es realitza als peus del mateix, per una bella porta renaixentista del segle XVI.

Les obres: un catàleg de primer ordre

La tercera edició de la Llum de la Memòria compta amb un total de 53 obres distribuïdes en un complet recorregut per les quatre seus de l’exposició. Així, l’Església del Convent de Carmelites compta amb 15 obres, un total de 18 es poden gaudir a la visita a l’Església Parroquial de Sant Joan Baptista amb una completa restauració de l’espectacular Cambril de la Mare de Déu, 18 obres a l’Església del Socós d’ Xèrica i dos al Museu del municipi, una d’elles l’espectacular retaule de Sant Jordi de 250×198 cm.

Per tipologies, les obres es corresponen amb 16 escultures, un tèxtil amb importants treballs de restauració, 3 retaules, 10 peces d’orfebreria i un llibre.

incidència turística

L’historial de les dues edicions anteriors de la Llum de la Memòria a Vilafermosa en primer lloc i el passat 2017 a Castellfort i Benassal confirma la gran incidència turística que va tenir per a aquests municipis aquesta exposició.

Ja en 2017 es va aconseguir que 11.000 persones visitessin l’exposició a l’Alt Maestrat, una fita del turisme cultural a l’interior de la província. I les previsions per a l’actual edició de 2018-2019 apunten a aconseguir xifres històriques i superar les ja aconseguides. Una cosa per al que la Diputació bolcarà tots els seus recursos de promoció turística a través del Patronat Provincial de Turisme. Així, el Govern Provincial distribuirà material divulgatiu i promocional, donarà difusió als mitjans de comunicació, Xarxes Socials i altres suports comunicatius per tal de generar-li la màxima notorietat a tan important mostra cultural a la nostra província.

Així, també s’ha activat el web http://www.llumdelamemoria.dipcas.es amb tota la informació.

 

 

 

Informació i Foto: Diputació de Castelló