La Diputació d’Alacant activarà els primers mesos del 2023 un Fons d’Emergència de 115 milions per combatre la pujada de l’energia i de la cistella de la compra
El president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, ha avançat aquest matí durant el Debat de l’Estat de la Província que la institució provincial activarà durant el primer quadrimestre de 2023 un Fons d’Emergència dotat inicialment amb 115 milions d’euros extraordinaris pujada dels preus de lenergia i la cistella de la compra.
D’aquesta manera, i una vegada es disposi dels romanents, es preveu posar en marxa per a tots els municipis una nova campanya de bo consum, en aquest cas amb un muntant global de 20 milions d’euros, dos més que el 2022, mentre que les ajudes a autònoms, empreses i professionals per combatre la crisi energètica passarà de 9 a 15 milions d’euros.
En aquest punt, i tal com ja va anunciar ahir el president després de reunir-se amb els representants d’ATA, el primer trimestre del proper exercici s’activarà un pla específic de 5 milions d’euros per ajudar autònoms a sufragar el lloguer dels seus locals, la mateixa quantitat que es destinarà a pimes i micropimes amb la mateixa finalitat.
Mazón ha apuntat, a més, que aquest Fons Extraordinari tindrà un marcat caràcter social, ja que s’ha previst mantenir les ajudes a ajuntaments per fer front a la despesa social motivada per la crisi del COVID, encara que la partida s’incrementarà el proper exercici també, passant de 9 a 15 milions d’euros.
Finalment, gràcies a aquest ambiciós programa inversor, es preveu reforçar el Pla +prop de la Diputació, que augmentarà la seva dotació fins als 40 milions d’euros, 4 més que el 2022.
Aquests 115 milions d’euros en ajudes suposen, segons ha explicat, 34 milions més del que s’ha invertit en aquest exercici amb aquestes mateixes finalitats ha indicat el president, que s’ha mostrat una vegada més obert a dialogar amb l’oposició els pressupostos de la institució provincial per al proper exercici, en què ja s’està treballant, ia estudiar les propostes de tots els grups si estàs beneficien el conjunt de la província.
Durant aquest ple monogràfic, el segon d’aquestes característiques que se celebra en aquesta legislatura i que ha presidit la vicepresidenta primera, Julia Parra, Mazón ha repassat també algunes de les inversions impulsades per la Diputació en aquest exercici, en què, tal com ha detallat, s’han mobilitzat més de 178 milions d’euros amb romanents per donar suport als ajuntaments, pimes, autònoms i famílies a superar la crisi econòmica i social derivada tant de la pandèmia com de l’alça dels preus, especialment en matèria energètica.
“Jo lluito per la meva província cada dia, ho he fet tota la meva vida i ho seguiré fent allà on sigui, perquè sóc un provincianista convençut i estic segur que a la Comunitat Valenciana li anirà molt millor amb una província d’Alacant més forta i reivindicativa”, ha afirmat el president.
Davant d’aquests números, Mazón ha criticat les polítiques desenvolupades pel Consell que presideix Ximo Puig en sanitat, educació i serveis socials a la província, denunciant la manca d’inversions, igual que el “ninguneig” de l’Executiu de Pedro Sánchez en matèria de aigua “amb 20 retallades polítiques consecutives del transvasament Tajo-Segura” i també en matèria de finançament, “col·locant la província d’Alacant al lloc 52 de 52 quant a inversions en els Pressupostos Generals de l’Estat”.
Respecte al sistema sanitari valencià, ha advertit que les dades a la Comunitat Valenciana són pitjors que a la Comunitat de Madrid. Així, ha apuntat que la nostra regió ocupa el lloc 14 de 17 quant a professionals del sistema de salut i ha posat com a exemple la ràtio de metges del 3,3 davant del 3,7 de la regió madrilenya o les llistes d’espera, que a la Comunitat és de 108 dies davant dels 71 dies de Madrid.
“Podem parlar de com els nostres SAMUs van sense metge, de com aquest govern va decidir centralitzar a València el CICU, de com a La Vila només hi ha pediatres a urgències i del col·lapse que han generat a Torrevella per una mera qüestió de prejudicis”, ha continuat Mazón, que ha apuntat, a més, que tot i que “el tripartit d’esquerres valencià ha demonitzat la privada durant tants anys”, ha incrementat un 600% en set anys els recursos per a intervencions quirúrgiques a la sanitat privada o en un 106% concerts amb aquest tipus d’hospitals.
El responsable alacantí també ha posat de manifest que “en set anys el tripartit no ha construït ni un centre de salut ni un hospital nou a la província”, al mateix temps que ha qüestionat les seves polítiques en matèria de salut mental, reafegint que el president de la Generalitat, Ximo Puig, oblideu Alacant en aquest àmbit i, tanmateix, col·laboreu econòmicament amb l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. “Al senyor Puig sempre li ha agradat, com a Pedro Sánchez, mirar més al nord, més Catalunya que a la província d’Alacant”, ha assenyalat.
En matèria sanitària, finalment Mazón ha recordat que aquest govern ha estat condemnat en reiterades ocasions per desprotegir els metges –l’última sentència coneguda ahir mateix en relació als professionals de la sanitat privada– i ha censurat la implantació del requisit lingüístic per a la consolidació de places en el sistema públic valencià que, ha conclòs, “està abandonat, en precari per pura ideologia, amb saturació d´urgències, llargues llistes d´espera, manca de personal i profund deteriorament d´infraestructures”.
Durant la seva primera intervenció en el debat, el president també ha recriminat la política educativa del Consell, “perquè puja la partida de barracons i baixa la de construir instituts”, i “l’abandó, menyspreu i discriminació cap a la província d’Alacant del president Puig ” en matèria cultural en aquests darrers set anys. “A la cultura en aquesta província han renunciat directament”, ha lamentat Mazón, que també ha criticat que des de l’àrea social “tampoc s’hagi construït ni una sola residència ni un sol nou centre de dia per als nostres majors” i s’hagi augmentat un 33% el concert amb empreses privades sense que s’inverteixi en el sistema públic.
En aquest punt, ha recordat que Alacant és la tercera província d´Espanya amb menys residències per a gent gran per habitant, que l´ingrés mínim vital només arriba a 1 de cada 5 llars en situació de pobresa i que les llistes d´espera en dependència, “ia tot i que Mónica Oltra es va comprometre a acabar amb elles el 2021”, és de 4.443 persones només a la província. A més, rebutja la manca d’ajuts específics per part del Consell per combatre la pobresa energètica.
El dirigent alacantí ha carregat també contra l’Executiu Central per la seva política “totalment arbitrària” respecte al Tajo-Segura, que ha provocat, segons ha detallat, pèrdues econòmiques per més de 590 milions d’euros en quatre anys. “L’Executiu de Sánchez ha creat un deute de l’aigua amb la província d’Alacant, si no en teníem prou amb el deute de finançament i d’inversions”, ha denunciat Mazón, que ha criticat, així mateix, que Pedro Sánchez “torpedi també el Xúquer- Vinalopó en retirar dels seus pressupostos els deu milions necessaris per arreglar el principal embassament regulador de l’aigua d’aquesta infraestructura”.
La política autonòmica en matèria de prevenció d’incendis, la imposició de la taxa turística, el guirigall fiscal al Consell de Ximo Puig, la manca d’execució de plans com Vega Renhace o l’absència d’inversions en infraestructures ferroviàries i de mobilitat són altres dels assumptes que el president de la Diputació ha posat a sobre de la taula per assegurar que “ni el Govern de Pedro Sánchez ni el de Ximo Puig han estat capaços de cobrir el nostre infrafinançament, fruit del model implantat per Zapatero, apostant per infraestructures que generin valor al nostre territori”.
Durant el torn dels portaveus dels diferents grups polítics, el portaveu de Ciutadans i diputat d’Infraestructures, Javier Gutiérrez, ha destacat al debat provincial “que Alacant ha demostrat una gran resiliència per la seva capacitat de refer-se davant els successos adversos dels últims anys, malgrat els pals a les rodes imposats pels governs autonòmic i central”.
El diputat ha enumerat entre les decisions que han perjudicat la província el greuge fiscal, la taxa turística, la retallada del transvasament Tajo-Segura o la baixa inversió de l’Estat a Alacant, “relegada per segon any al darrer lloc per Sánchez i els seus socis separatistes”. Segons les dades presentades, Alacant també està per sota de la mitjana de finançament de les diputacions de l’arc mediterrani, amb 145 euros per habitant davant de 249 euros, “una diferència que suposa 200 milions d’euros menys en el nostre pressupost”, ha criticat.
En aquest context, Gutiérrez ha remarcat la impossibilitat d’emprendre infraestructures vitals per a la província com l’eix ferroviari entre Alacant-Elx, el tren de la Costa, el Corredor Mediterrani o millores a les autovies. “Ni una sola d’aquestes demandes històriques ha estat atesa per administracions que només ofereixen compensacions fantasmagòriques”, ha recriminat.
El titular d’Infraestructures ha mantingut que “mentre uns castiguen la nostra província, aquest equip de govern atén tots els municipis amb transparència, gestió, plans, consens, reformes, inversió i especial atenció als més vulnerables”. En aquest sentit, ha destacat el desenvolupament de noves ajudes per pal·liar els danys dels incendis, per a empresaris, per a la reactivació del consum i afrontar la pujada energètica i també el desenvolupament d’inversions amb plans com Planifica i Más Cerca, dotats amb més de 140 milions d?euros. Altres fronts desenvolupats des de les àrees que dirigeix la vicepresidenta, Julia Parra, són les millores que han convertit la institució en un referent en Transparència i un augment significatiu del pressupost de Cultura per acabar amb el greuge del Consell “que només en destina 2,12 miserables euros per cada alacantí davant de 15,70 euros a València i 14,10 euros a Castelló”, ha confirmat Gutiérrez.
El diputat ha alertat a més que “la interferència i la deixadesa d’altres administracions posen en risc la nostra estabilitat”, en referència a la Llei del Fons de Cooperació i als 52 milions d’euros per assumpció de competències autonòmiques. Gutiérrez ha culpat la coalició PSPV-Compromís “per no anteposar els interessos d’aquesta província, ignorant els petits municipis i fins i tot els alcaldes i alcaldesses del seu mateix partit”.
Des de les files dels populars, el seu portaveu, Eduardo Dolón, ha posat en valor el potencial de la província d’Alacant i dels seus sectors productius i ha denunciat que el desenvolupament del territori “està bloquejat pel menyspreu a la nostra província de les administracions autonòmica i central” en referència a l’escassa inversió recollida als PGE, amb només 85 euros per habitants, el greuge en matèria de mobilitat i transport ferroviari o la imposició d’impostos com la taxa turística que té previst aprovar la Generalitat.
“La Diputació d´Alacant és l´única administració que abandera amb inversions el suport als municipis i als ciutadans d´aquesta província”, ha afirmat Dolón, qui ha posat en valor el treball desenvolupat en matèria de ciberseguretat, mobilitat sostenible o prestacions socials, especialment recolzant els municipis més petits “davant el menyspreu de la resta d’administracions”.
Per la seva banda, PSOE i Compromís han defensat les polítiques del Consell que, segons ha apuntat el portaveu socialista, Toni Francés, “és el que més ha fet per implementar recursos als serveis públics de sanitat, educació o serveis socials, que van ser desmantellats per l’anterior Govern del Partit Popular, i el que ha apostat més per la província d’Alacant”. En aquest sentit, ha citat projectes com a Districte Digital i el Centre per a l’Estudi de l’Envelliment a la ciutat d’Alacant o la Plataforma Intel·ligent de Destinacions a Benidorm.
Des de l’oposició també s’ha criticat la baixa execució del pressupost de la Diputació d’Alacant, així com que sigui la institució provincial que menys destina als municipis de la província i la que menys inverteix en obres i serveis. afirmat el portaveu de Compromís, Gerard Fullana, que ha centrat gran part de la seva intervenció a criticar els anteriors governs del PP, als quals ha titllat en diverses ocasions de “corruptes”.
Davant d’aquestes crítiques, Mazón ha dit que el portaveu de la formació nacionalista no hi ha fet cap menció a assumptes tan importants com l’aigua i, en contraposició a les seves crítiques, ha repassat la “llarga llista” de càrrecs de l’actual govern valencià que hi ha imputats per casos com el de l?exmarit de Mónica Oltra o el del germà de Ximo Puig. “Aquesta és l’exemplaritat de la que vostès presumeixen”, li ha etzibat el president de la Diputació a Fullana.
Finalment, Mazón ha lamentat que Ximo Puig no tingui previst participar demà a la concentració convocada per la Plataforma per un Financament Just i ha criticat, en aquest sentit, “que el president de la Generalitat haurà de decidir si és primer del seu partit o de la seva terra”.
Informació i Foto: Diputació d’Alacant
