La Diputació consolida el patrimoni arqueològic com a recurs turístic en 23 pobles amb ‘Castelló Arqueològic’

El servei d’investigacions arqueològiques i prehistòriques de la Diputació de Castelló ha arrencat aquest 2018 amb un complet programa de treball que el conformen 23 actuacions en jaciments de tota la província dirigides a recuperar-los, posar-los en valor i generar noves oportunitats als municipis a partir de l’ “excel·lent patrimoni arqueològic que atresora Castelló”. Un treball al qual el Govern Provincial dedica una inversió estimada en 200.000 euros i que ha explicat el vicepresident primer de la Diputació i diputat de Cultura, Vicent Sales, en assegurar que aquests treballs “estan permetent ia convertir aquest patrimoni de la humanitat en un reclam turístic de primer nivell, sobretot, per l’interior de la província “. Una línia de treball que la Diputació ha consolidat gràcies al seu programa ‘Castelló Arqueològic’.

Sales ha conegut de la mà de l’arqueòleg responsable, Arturo Oliver, les actuacions que es van a desenvolupar com a part d’aquest complet pla de treball. “El treball que estem realitzant en aquests jaciments ja des de fa anys està permetent que avui ja estiguem parlant de recursos turístics per als municipis. Són llocs ja visitables, en els quals s’aprecia un nivell avançat d’excavacions, en moltes ocasions fins i tot amb senyalització i informació explicativa del jaciment, i en els quals en molts d’ells s’ha treballat per consolidar les seves estructures i assegurar per tant la seva conservació ” .

En aquest sentit, el cap del Servei d’Arqueologia, Arturo Oliver, ha posat èmfasi en la “especial dedicació del servei a obrir tots els treballs a la societat, per poder aprofitar aquests resultats des de tots els punts de vista, com ara el social , l’educatiu o el turístic ”

Cal tenir en compte que els treballs són de diferent índole ja que es contemplen seguiments d’obres en immobles catalogats com a Bé d’Interès Cultural, consolidació d’estructures arquitectòniques dels jaciments, prospecció de zones per a la documentació (aixecaments topogràfics, fotogrametries, planimetries, etc.) i catalogació de jaciments, i indubtablement campanyes d’excavació. Tasques de camp a les que seguirà posteriorment el treball de laboratori com és el cas de la realització d’analítiques de caràcter paleobotànic, antropològics, zoològics i de datació.
Des del Paleolític Superior a l’Edat Mitjana
Els jaciments en els quals s’actua presenten una cronologia que va des del final del Paleolític Superior a l’Edat Mitjana i Moderna, destacant el projecte que des de fa uns anys s’està duent a terme sobre l’Edat del Ferro Antic i la seva relació amb altres pobles de la Mediterrània, és el cas dels grecs, fenicis i púnics, projecte que tracta així mateix l’origen de la cultura ibèrica a Castelló. Els treballs d’aquest projecte es realitzen en jaciments de Vinaròs, Alcalà de Xivert, Cabanes, Cortes d’Arenós i Montán.
Destaca per a aquest any els treballs a realitzar en jaciments d’època Alt Medieval, andalusí, com és el cas del Tossal de la Vila de la Serra d’en Galceran, Santa Llúcia d’Alcalá i els castells de Polpis i Xivert.
En aquest sentit, el vicepresident Sales ha explicat que “com a part d’aquest treball de divulgació que també s’està realitzant per part de la Diputació, s’han presentat els resultats dels treballs de camp o d’alguns dels seus aspectes en exposicions com la del Puig de la Misericòrdia que es va poder veure al Museu de Belles Arts de Castelló ia l’Auditori de Vinaròs. També s’han exposat diferents peces trobades en les excavacions com els alquerques del Tossal de la Vila, que es van presentar amb una xerrada a l’Ajuntament de la Serra d’en Galceran i al Museu de Castelló.

Col·laboració dels ajuntaments
Els ajuntaments de les diverses localitats en les que es duran a terme els treballs col·laboren en la realització de les campanyes d’excavació, així com l’empresa Aigües de Corts en el cas de Cortes d’Arenós i de l’Associació d’Empresaris d’Alcossebre a Alcalá de Xivert.
Un estudi zonal és el que es realitza en el projecte de les coves sepulcrals de la serra del Desert, on s’estan prospectant els diversos llocs que durant la Prehistòria van servir d’enterrament als pobles que van habitar la zona entre el 4t i 2n mil·lenni a.C.
Les intervencions arqueològiques també estan en relació amb el programa de millora i restauració que està duent a terme la Diputació en edificis de caràcter històric, és el cas del convent del Nen Perdut a Caudiel i els castells de Polpis, Xivert i Peníscola. En ells es durà a terme el seguiment d’obra i s’aprofitarà per comprovar la potencialitat arqueològica del lloc.
Les excavacions es realitzen amb els tècnics de la Diputació, amb peons contractats per la institució provincial i els ajuntaments, i la participació d’estudiants en pràctiques de diferents universitats

 

Castelló Arqueològic
Tots aquests treballs es contextualitzen dins el projecte que la Diputació té per la divulgació i posada en valor del patrimoni arqueològic de la província, un patrimoni que el Govern Provincial vol adequar-lo per posar-lo a disposició de tots els interessats, i que les diferents poblacions que estan apostant pel seu patrimoni disposin d’un recurs turístic i pedagògic més dins del seu terme municipal.

Així, en aquest primer any de camí de ‘Castelló Arqueològic’, i aprofitant les noves tecnologies, s’està aconseguint donar la màxima divulgació al patrimoni arqueològic de Castelló d’una forma seriosa i científica, fins i tot per a la gent que no es pot desplaçar a visitar . Ja l’any passat es va posar en marxa la pàgina web del projecte i es van senyalitzar els jaciments del Puig de la Nau de Benicarló, Perengil i Muntanya de la Misericòrdia de Vinaròs, Santa Llúcia d’Alcalà de Xivert.

 

 

Informació i Foto: http://www.dipcas.es