La desigualtat salarial de gènere disminueix 0,6 punts entre 2019 i 2020 i se situa en 19,9% a la Comunitat Valenciana

La desigualtat salarial de gènere disminueix 0,6 punts entre el 2019 i el 2020 i se situa en un 19,9% a la Comunitat Valenciana.

Amb motiu del Dia de la Igualtat Salarial, que se celebra aquest dimarts a Espanya, la Conselleria d’Economia Sostenible ha publicat l’informe ‘Desigualtat, bretxa salarial i de gènere a la Comunitat Valenciana’, per a l’elaboració del qual s’ha comptat amb la col·laboració de la Càtedra dEconomia Feminista de la Universitat de València. S’han fet servir fonts estadístiques de l’Agència Tributària o de l’Enquesta d’Estructura Salarial Anual.

El conseller ha explicat que “l´objectiu és contribuir a visibilitzar la bretxa salarial, analitzar les línies d´actuació i mesures implementades per eliminar-la i avaluar l´efectivitat d´aquestes”.

Segons Climent, “per superar la diferència de retribució, la segregació horitzontal i vertical i els estereotips sobre les funcions i els sectors feminitzats laboralment, cal mantenir un marc d’accions, tant legislatives com no legislatives, a diferents nivells, i diferenciar entre les discriminacions salarials i les diferències de retribució basades en factors aliens a la discriminació directa i indirecta.

En aquest sentit, és important continuar fomentant la coresponsabilitat dels homes i les dones en les tasques familiars i incrementar els esforços des de tots els àmbits per conscienciar la societat en matèria d’igualtat de gènere”.

Conclusions de l’informe

Les conclusions principals que dóna l’estudi són les següents:

– La bretxa salarial no s’ha incrementat com a conseqüència de la crisi econòmica derivada de la COVID-19. La bretxa estimada el 2019 era del 21,5% a la Comunitat Valenciana i del 21,6% al conjunt d’Espanya. El 2020, aquests valors van ser del 19,9% i del 20,3%, respectivament.

– Les diferències retributives de gènere són més grans si es considera la bretxa salarial anual, i menors si es considera la bretxa salarial per hora. El 2019, any previ a la pandèmia, a la Comunitat Valenciana la bretxa salarial en salari mitjà anual encara se situava en un 21,2%, mentre que a Espanya era d’un 19,5%.

– En termes de salari/hora, els valors de la bretxa salarial eren de l’11,1% i del 10,3%. Aquest fet s‟explica en part per la diferència en la incidència de la jornada parcial entre home i dones.

– La bretxa salarial augmenta amb l’edat i és més gran en la contractació indefinida que en la temporal.

– Per sectors, locupació de les dones es concentra activitats econòmiques del sector serveis i indústria. A la Comunitat Valenciana la bretxa és lleugerament més gran en el sector industrial que en serveis, com a element diferencial respecte al total d’Espanya.

– Com més especialització i responsabilitat del lloc de treball menor bretxa salarial de gènere.

– Segons el nivell salarial (nivell retributiu), la bretxa salarial de gènere és notablement més gran en els nivells salarials més baixos. A més, hi ha també més desigualtat salarial entre les dones que entre els homes.

– Un dels factors que influeix a la bretxa salarial són les diferències en les taxes d’activitat, ocupació i atur. Segons l’Enquesta de Població Activa, per al període 2006-2021, tant a la Comunitat Valenciana com al conjunt d’Espanya continuen existint diferències desfavorables a les dones, encara que s’han reduït al llarg d’aquest període.

– La incidència de la desocupació de llarga durada afecta més dones que homes, i persisteix la segmentació horitzontal (amb sectors i branques d’activitat més feminitzats i altres, per contra, més masculinitzats) i vertical (nivells i tipus d’ocupació més ben retribuïts segueixen tenint presència majoritària masculina).

– La inactivitat per causa “labors de la llar” i la incidència de la jornada parcial continua sent molt més gran en el cas femení, cosa que indubtablement està lligada a la persistent “bretxa de cures”. És a dir, la dedicació femenina més gran a activitats relacionades amb els cuidats, moltes vegades de manera informal i no professionalitzada i, per tant, mal retribuïda.

En aquest sentit, la crisi sanitària derivada del COVID-19 no sembla que hagi tingut un impacte directe en matèria de bretxa de gènere quant a participació en el mercat laboral, però sí que ho ha tingut en termes de bretxa de cures (en haver-hi suposat major sobrecàrrega de temps i responsabilitats de cures per a les dones) i quant a desigualtat social.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana