La Conselleria de Transició Ecològica i la Universitat de València avancen en la metodologia de detecció primerenca del coronavirus a través de les aigües residuals

La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha participat en una reunió de seguiment dels projectes que l’Administració autonòmica reforça a través d’aquest conveni, i que se centren en l’avanç de la metodologia de vigilància epidemiològica de l’coronavirus i en l’estudi de les plantes depuradores per dissenyar mesures orientades a aplicar els principis de l’economia circular en el cicle integral de l’aigua.

La trobada ha servit per presentar els informes ‘Vigilància epidemiològica de la COVID-19 en aigües residuals’ i ‘Anàlisi de la Capacitat de Tractament d’Aigües Residuals a l’Àrea Metropolitana de València’. Els dos projectes que integren l’acord de col·laboració per un import de 50.000 euros per al 2020.

Mollà ha assenyalat la necessitat d ‘ «impulsar la investigació i els programes de ciència aplicada, un compromís amb l’avenç científic que la crisi sanitària ha reivindicat imprescindible».

La consellera ha apel·lat a la prevenció per posar setge a virus però també a destinar recursos a les eines d’alerta primerenca, un instrument «embrionari» que encara no compta amb els indicadors significatius concloents però que pot convertir-se en un mètode eficaç de seguiment.

El projecte universitari pren tres mostres setmanals en les aigües residuals de les estacions de Pinedo 1 i 2 i Quart-Benàger, que recullen les aigües residuals d’un milió d’habitants, sobre les quals s’aplica metodologia de detecció per PCR de l’material genètic.

«L’objectiu és comptar amb un sistema amb indicadors homogenis que aconsegueixi que, d’acord amb els indicadors de les aigües residuals, ens digui que en una zona, un municipi o un barri concret s’estan donant més positius i permeti activar un protocol d’actuació elaborat al costat de Sanitat «, ha explicat.

La consellera ha posat l’accent també en el projecte de reutilització de les aigües residuals com a resposta a «una altra de les grans crisis a què ens enfrontem: l’emergència climàtica i les tensions hídriques derivades sobretot en el nostre territori molt vulnerable a llargs períodes de sequera interromputs per episodis de pluges torrencials cada vegada més recurrents «, ha detallat.

L’informe destaca que, la transformació de les actuals depuradores en instal·lacions d’optimització dels recursos hídrics, passa per adequar el seu disseny i adaptar-lo a una realitat canviant que permeti adequar-se a les previsions de cabal i altres de tipus climàtic i demogràfic.

«Tots dos projectes fan una crida a l’anticipació sobre estimacions, càlculs i previsions de base científica per tal d’avançar-se i adaptar-se a escenaris de crisi per reduir el seu impacte», ha valorat Mollà.

Així mateix, ha destacat l’economia circular aplicada a l’cicle integral de l’aigua com un dels reptes que vertebren la política de la Conselleria en matèria d’aigua per garantir la viabilitat dels cultius i els ecosistemes així com l’optimització sostenible dels recursos.