La conselleria de Sanitat incrementa el pressupost gairebé un 3% i arriba als 9.453 milions d’euros el 2026
El pressupost de la Conselleria de Sanitat per al 2026 és de 9.453 milions d’euros, fet que suposa un augment de 267 milions d’euros respecte als comptes del passat exercici, és a dir, gairebé un 3% més.
Durant la seva compareixença a la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts, el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha afirmat que una vegada més el pressupost que es destina al seu departament “és històric ja que aquest Consell any rere any ha anat incrementant-ho”. «És més, -ha continuat- suposa un 36% del total del pressupost no financer de la Generalitat, prova evident que la sensibilitat envers les polítiques sanitàries és essencial en les decisions d’aquest Govern».
Gómez ha incidit que aquests comptes per al seu departament suposen gairebé 1.200 milions d’euros més que els últims aprovats a la legislatura anterior. Tot això, malgrat els més de mil milions de deute que té el Govern d’Espanya amb la Generalitat en concepte d’assistència a ciutadans estrangers i desplaçats d’altres comunitats autònomes”, ha lamentat.
Marciano Gómez ha assegurat que la sanitat valenciana «és millor ara que la que hi havia al juny de 2023 i no és fruit de la casualitat, sinó de governar amb planificació, amb objectius i amb una estructura sòlida. La confiança dels ciutadans s’aconsegueix complint el que s’anuncia i aquest pressupost és una prova de responsabilitat i de compliment dels compromisos adquirits», ha assegurat.
El conseller ha desenvolupat les línies d’actuació principals a dur a terme després de l’aprovació del pressupost i ha destacat la continuïtat de l’aposta inequívoca per l’Atenció Primària, amb una dotació propera als 1.800 milions d’euros.
Entre les mesures importants en aquesta àrea, ha destacat la posada en marxa dels Centres d’Atenció Urgent 24 hores, un compromís adquirit pel president Pérez Llorca al discurs d’investidura. Aquests centres milloraran el rendiment de la resta del sistema sanitari. D’una banda, alliberant capacitat als centres de salut, i de l’altra, en reduir pressió sobre les urgències hospitalàries mitjançant protocols de derivació eficients. Es preveu una inversió total de 12 milions d’euros, 5 dels quals ja s’incorporen als comptes del 2026.
Les noves tecnologies també milloraran els resultats de l’Atenció Primària i facilitaran la tasca administrativa als professionals. En aquest àmbit destaquen dos projectes. D’una banda, l’assistent virtual, que permetrà donar resposta al 100% de les trucades als centres ia distribuir la demanda dels usuaris de manera més precisa perquè siguin atesos pel professional més adequat en cada cas. A més, es completarà la tramitació per a la posada en mascle de l’anomenat Escriba Digital, amb què s’agilitzarà l’atenció dels professionals i, per tant, es guanyarà en eficàcia, eficiència i humanització.
Pel que fa a l’equipament, la Conselleria de Sanitat dota els centres de salut d’eines d’última generació com ecògrafs, retinògrafs, dermatoscopis i equips Doppler. Per Marciano Gómez, «això permet als metges de família realitzar proves diagnòstiques sense necessitat de derivar el pacient a l’hospital, cosa que contribueix a la reducció de les llistes d’espera i agilitza la detecció de malalties cròniques o greus».
Un 10% més d’inversió en obres d’atenció primària
El pressupost del 2026 preveu 89 milions d’euros per a infraestructures d’Atenció Primària, un 10% més que a l’exercici anterior, per construir nous centres, reformar o iniciar la tramitació administrativa dels altres.
Entre les inversions previstes destaquen a la província d’Alacant els centres de salut Elx-Travalón, Alacant-PAU 2, Alacant Garbinet, Pedreguer, Alacant-La Condomina, Sant Vicent del Raspeig, Elx Sant Fermí, Guardamar de Segura, Algorfa, Alcoi-La Bassa, CSI Alacant-carrer Girona entre d’altres.
A la província de Castelló, el CSI Vinaròs II; els centres de salut de Ferran el Catòlic de Castelló, Vila-real IV, Almassora, Forcall, Oropesa, Montanejos i el consultori auxiliar de Sant Jordi, entre d’altres actuacions.
Pel que fa a la província de València, cal esmentar els centres de salut València-Antonio Suárez, València Benimàmet, València-Penya-roja Rafelbunyol, Godella, Port de Sagunt II, Requena, Xàtiva-La Murta, La Pobla de Vallbona i el CSI Alaquàs, entre d’altres.
Noves unitats en Salut Mental i Addiccions
Les polítiques de Salut Mental i Addiccions reben una dotació de gairebé 219 milions d’euros, fet que suposa un increment de 26,6 milions d’euros, un 14% més respecte a l’any passat. En aquesta línia, el conseller ha manifestat que «els recursos pressupostats són els necessaris per poder afrontar els importants reptes que teníem fixats en aquesta àrea i que s´emmarquen al Pla de Salut Mental i Addiccions 2024-2027 que compta amb una dotació de 724 milions d´euros».
Entre les principals iniciatives que es faran aquest any cal assenyalar l’obertura de noves unitats hospitalàries d’atenció a adolescents; la posada en marxa de 8 unitats de neurodesenvolupament, específiques per a l’atenció al TDAH ia l’autisme refractari; la creació de 23 Unitats de Prevenció Indicada de les Addiccions, adreçades a adolescents; la implantació d’Hospitals de Dia per a Patologia Dual; i la posada en marxa de 18 hospitals de dia de salut mental per a adults amb una dotació global de 6,2 milions (1,6 milions el 2026) i 18 més per a nens i adolescents amb un pressupost de 14,2 milions (3,6 milions el 2026).
En aquesta legislatura s’ha incrementat un 21,2 % el nombre de places de formació en Salut Mental, un creixement que duplica el registrat al conjunt d’Espanya, on l’augment és del 9,7 %. «La Comunitat Valenciana ha deixat de ser una autonomia amb poca capacitat d’atracció i retenció de talent per convertir-se en una de les grans referències nacionals en formació sanitària especialitzada en Salut Mental. Avui no només formem més especialistes, sinó que aconseguim retenir-los i atraure professionals procedents d’altres comunitats autònomes, cosa impensable fa tot just uns anys», ha remarcat.
L’emblema de l’Estratègia de Salut Digital
El conseller de Sanitat també s’ha referit a l’Estratègia de Salut Digital, «un ambiciós projecte de digitalització del sistema sanitari valencià que ens situarà no només al capdavant d’Espanya, sinó també d’Europa». «Una iniciativa l’execució de la qual suposarà, sens dubte, un abans i un després en la gestió sanitària amb beneficis exponencials en l’assistència als pacients», ha subratllat.
La quantia global de l’Estratègia de Salut Digital fins al 2027 és de 235 milions d’euros i en aquest exercici la partida puja a 140,6 milions d’euros per continuar avançant en la implementació de fites tecnològices autèntiques com la Història Clínica única, l’Anell Digital o la incorporació de la intel·ligència artificial. Projectes que segons conseller de Sanitat “no només ja estan suposant una millora del rendiment del nostre sistema sanitari, sinó que està preparant-lo per al seu desenvolupament futur”.
Gómez ha indicat que «ja s´han iniciat i impulsat el gruix dels projectes i s´ha desenvolupat una tasca imprescindible, centrada en la preparació de totes les infraestructures perquè puguin suportar tecnològicament les noves iniciatives».
Així ha posat com a exemple l‟adjudicació per 70 milions d‟euros del contracte per a la implantació de la Història Clínica Única. És un projecte estratègic que permet disposar d‟un sistema integrat i centralitzat d‟informació clínica per a tota la Comunitat Valenciana i en el pressupost del 2026 compta amb 4,9 milions d‟euros. Està previst que el desplegament comenci a l’Agrupació Sanitària Interdepartamental València Oest, que integra els departaments de salut València-Hospital General, Requena i Manises.
D’altra banda, aquest any es consolidarà l’anomenat anell radiològic, “un canvi de paradigma en la gestió de les proves radiològiques”, tal com ho ha qualificat el conseller. L’import global per a la implantació a tota la Comunitat Valenciana és de més de 21 milions d’euros i de moment ja s’ha executat més del 50%. Durant aquest exercici 2026, es preveu invertir 4,8 milions d’euros per continuar-ne el desenvolupament.
Marciano Gómez ha subratllat que «l’avenç és indubtable, ja que actualment tots els departaments de salut estan incorporant noves proves d’imatge radiològiques a l’anell i estan treballant en la migració de l’històric». «És a dir, ja es poden consultar imatges des de diferents departaments de salut i l’obligació del pacient a traslladar amb si les seves proves radiològiques comença a ser història», ha incidit.
Ciclotró i protonteràpia
La quantia econòmica més gran d’aquest pressupost correspon al programa d’Atenció Hospitalària, amb més de 4.520 milions d’euros. Els principals eixos són l’increment de recursos assistencials; modernització de quiròfans i laboratoris; renovació tecnològica dequipament hospitalari i incorporació dalta tecnologia; increment de la inversió en medicaments hospitalaris fins als 1.456 milions d’euros, cosa que garantirà l’accés a la innovació terapèutica.
En aquest context de modernitat en els tractaments i d’impuls de la medicina predictiva s’accelerarà el Pla d’Innovació Tecnològica al costat de l’Hospital la Fe que inclou, principalment, dues iniciatives d’un valor sanitari molt important, el ciclotró i la protonteràpia.
En el primer cas, ja s’ha començat la tramitació administrativa per a la construcció d’un edifici a l’entorn de l’Hospital La Fe, amb un cost global de 17 milions d’euros, on es produiran radiofàrmacs per abastir tota la xarxa de Medicina Nuclear de la Comunitat Valenciana. Les obres començaran el 2027 i el projecte inclou l’equipament d’un ciclotró i diversos laboratoris especialitzats. L’objectiu és garantir l’accés a radiofàrmacs sense dependre de proveïdors externs, augmentar-ne la capacitat diagnòstica i potenciar la investigació en medicina nuclear.
Pel que fa a la prototeràpia, els 14,5 milions que estan inclosos en aquest pressupost són el pas definitiu en la construcció d’una infraestructura pública que serà clau per al tractament oncològic d’alta precisió, ja que suposa pràcticament el 65% de la dotació econòmica de l’obra. El búnquer on s’ubicarà l’accelerador de protons ja està molt avançat. Les obres s’estan executant segons la planificació prevista i la previsió és que el centre iniciï la seva activitat amb pacients a partir de l’agost del 2027, amb una assistència de 200 pacients de mitjana durant els primers anys.
Noves inversions en centres hospitalaris
El capítol d’inversions a Atenció Hospitalària recull altres línies que permetran afrontar obres tan importants com el nou Hospital General de Castelló. Amb 5’61 milions d’euros al pressupost i 500.000 euros per a l’expropiació de l’última parcel·la, “Castelló tindrà una infraestructura planificada des del principi i no promesa in extremis i sense cap parcel·la adquirida com va deixar l’anterior Consell”, ha lamentat Gómez. A més, s’inclouen 3 milions d’euros a la remodelació d’Urgències de l’hospital actual.
Així mateix, aquest pressupost preveu 1,5 milions d’euros per iniciar l’expedient per construir el nou Hospital de Campanar o un milió d’euros per avançar el Campus Sanitari Avançat de Paterna. A més, 13,48 milions d’euros destinats a l’ampliació de l’Hospital Clínic de València.
Pel que fa a la província d’Alacant, s’hi inclouen 29,4 milions d’euros per a la reforma de l’Hospital Vila Joiosa, 17 milions d’euros per a l’ampliació de l’Hospital Vega Baja d’Oriola o 1,7 milions d’euros per a la remodelació de l’àrea quirúrgica de l’Hospital General d’Elx.
Marciano Gómez ha posat en relleu la importància de l’Estratègia contra el Càncer basada en els pilars següents: circuits de diagnòstic ràpid, medicina personalitzada i de precisió, inversió en tecnologia, innovació i teràpies avançades, recerca i seguiment a llarg termini als pacients.
En aquest punt, el conseller ha recordat que un dels grans compromisos que va assumir aquest Consell des del primer dia era combatre el càncer, “una de les millors polítiques socials que es pot fer”. Amb aquest objectiu s’han reduït les llistes d’espera prioritat 1 a tots els talls de desembre i juny, passant de 61 a 24 dies, cosa que significa un 60% menys d’espera i angoixa per a les persones que pateixen un procés oncològic i els seus familiars.
També s’han remodelat els programes de cribratge, fent un gran esforç organitzatiu i econòmic per revertir un programa de prevenció que el 2023 presentava múltiples mancances. S’ha revertit aquesta situació, tal és així que, avui dia respecte al 2022, se superen les 3.500 invitacions diàries, davant de les 1.800 d’aleshores; s’ha convidat més de 239 mil dones davant de les 127 mil d’abans; es realitzen més de 2.300 mamografies al dia, davant de les 1.200; o la mitjana entre la sospita del cas i l’inici del tractament és en 8,14 setmanes davant de les 12,93 del 2022.
Impuls de l’assistència a pacients crònics
L’atenció sanitària de Media Llarga i Estada disposa d’un pressupost de 122,7 milions d’euros per continuar avançant en els objectius principals de l’assistència als pacients crònics.
En concret, es destinaran recursos per a la implementació de l’estratègia a la cronicitat, a la millora dels centres residencials, la consolidació del pla d’atenció individualitzada als HACLES i la participació, juntament amb la Conselleria de Serveis Socials, a la posada en marxa del projecte d’Història Clínica Sociosanitària. Pel que fa a les infraestructures, les principals inversions es produiran als centres de Mislata (8,8M€), Doctor Moliner (2,2 milions d’euros), La Pedrera (3,1 milions d’euros) i La Magdalena (1,1 milions d’euros).
També s’ha augmentat el pressupost en medicaments de recepta d’Atenció Primària, amb un 3% més, donant continuïtat al creixement del 8% realitzat el 2025. El conseller ha posat en valor aquests increments perquè, segons ha detallat, entre el 2019 i el 2023 el creixement pressupostari a
medicaments va ser del 0%. «Per tant, estem corregint una etapa de congelació amb una política pressupostària responsable, sostinguda i alineada amb les necessitats reals del sistema sanitari», ha emfatitzat.
Per part seva, les polítiques de Salut Pública recullen una dotació propera als 161 milions d’euros. En concret, es destinaran a programes comunitaris i participatius per promoure la salut i les pràctiques saludables, realitzarem les labors de control i vigilància de la salut pública i desenvoluparem un pla de vacunació complet, amb especial atenció a la campanya de grip i Covid amb el clar objectiu de limitar la incidència d’aquests virus respiratoris.
Els centres de salut pública tenen una partida de 74 milions d’euros per, entre altres activitats, coordinar l’atenció primària i l’especialitzada en la potenciació de programes i campanyes de promoció de la salut i la prevenció de les malalties.
Per acabar, el conseller ha expressat la seva satisfacció perquè aquest Consell hagi apostat per destinar a Sanitat 4 de cada 10 euros del pressupost total de la Generalitat. «Estem creant un sistema millor, avancem cap al futur donant una resposta clara també als problemes del present. Tot això modernitzant i adequant la sanitat pública valenciana, amb polítiques d’inversió i de previsió, treballant per millorar la qualitat assistencial», ha dit.
Informació i Foto Generalitat Valenciana