La Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient prohibeix les cremes agrícoles entre juny i octubre en sòl forestal o en els seus voltants

S’entén per “cremes agrícoles” les de marges de cultiu o de restes agrícoles o forestals, així com la crema de canyars, canyissars o matolls.

Això no obstant, els municipis que compten amb plans locals de crema amb regulació especial (aquells que tenen plans locals de crema aprovats en els quals es permeten les cremes agrícoles en els mesos de juliol, agost i setembre, amb les condicions específiques establertes en cada pla ) podran realitzar les cremes sempre que s’ajustin als requisits establerts per l’esmentada regulació especial i quan el nivell de preemergència per risc d’incendis forestals sigui 1 i fins a les 13.30 hores, com a màxim.

L’instrument que regula l’ús del foc agrari són els plans locals de cremes, l’objectiu és l’assumpció, per part de l’ajuntament corresponent, de la competència delegada en la regulació i autorització de l’ús del foc en activitats agrícoles, ramaderes o cinegètiques, prèvia aprovació del pla per part de la Conselleria.

Cal recordar que la Conselleria treballa amb el sector agrari perquè la gestió de les restes agrícoles s’encamini cap a la seva valorització en substitució de la pèrdua del recurs que suposa la seva crema al camp.

Per a això és condició prèvia la seva separació i recollida selectiva per distingir entre la fracció que es pot triturar i incorporar els seus nutrients directament en el terreny (o que pot servir també per complementar sistemes d’agro-compostatge) i la fracció que es pot aprofitar de forma més eficient per a la producció d’energia renovable, en forma d’estella o de pellets més elaborats.

Zones amb elevat risc d’incendis

El repte és posar en marxa aquest model de gestió sense que suposi un perjudici per als agricultors, ni un esforç, ni un cost afegit a les explotacions agràries, especialment en àrees de muntanya. Es tracta de zones en què el risc d’incendi per negligències és elevat perquè, al seu torn, poden tenir un paper fonamental com a àrees tallafocs quan estan llaurades, sent especialment eficaços per protegir les poblacions com cinturons d’amortiment d’incendis periurbans.

Per això, en el marc de la campanya de conscienciació ‘Stop al foc: la teva actitud pot marcar la diferència’, i al llarg del mes de juny, la Direcció General de Prevenció d’Incendis Forestals ha començat a reflexionar amb el sector agrari per abordar en diverses sessions de treball la viabilitat de les diferents alternatives a l’ús agrícola del foc.

L’objectiu és desenvolupar, conjuntament, eines que facilitin al sector el desenvolupament de projectes que permetin posar en marxa de manera transversal en tot el territori, iniciatives de valorització d’aquestes restes agraris.

La política de prevenció d’incendis forestals de la Generalitat prioritza l’actuació directa sobre les causes que ocasionen focs que puguin descontrolar.

En aquest sentit, més del 80% dels focs que s’inicien en aquest territori té causes humanes i, dins d’aquestes, les negligències són les de major pes. Les estadístiques d’incendis forestals corroboren, any rere any, que una part important de les negligències que originen incendis en les muntanyes es deuen a un ús inadequat del foc com a eina d’eliminació de restes agrícoles.