La Confederació Hidrogràfica del Xúquer confirma l’eradicació de la cloïssa asiàtica a l’embassament de Valbona (Terol)

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), O.A.,
ha confirmat l’eradicació de la cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea), una
de les espècies exòtiques invasores aquàtiques més perjudicials del món, del
embassament de Valbona (Terol). La manca continuada de precipitacions a la zona
alta del riu Millars, així com els treballs de l’obra d’emergència que s’han
estat realitzant als dics de la presa des de l’any passat, s’han
traduït en un assecat parcial del got de l’embassament que ha permès alliberar
a aquest de la presència d’aquest mol·lusc.
Des de fa diverses setmanes, l’embassament de Valbona compta amb un nivell de
aigua emmagatzemada molt baix, amb al voltant de 75.000 m3

, una situació que
ja va obligar a implementar restriccions de cara a la propera campanya de regs
i que, no obstant, ha portat una bona notícia per a la qualitat dels seus
aigües.
L’escassetat del recurs ha posat al descobert milers de petxines de cloïssa
asiàtica mortes al got de l’embassament i els resultats dels mostrejos per
la determinació de larves al romanent d’aigua, realitzats fa unes
setmanes confirmen la seva eliminació efectiva. “Dins de tot el que és dolent, la sequera
ens ha portat un èxit important, perquè acabar amb una espècie aquàtica
invasora en un ambient obert és gairebé una missió impossible. Només es coneix un
cas d’èxit, executat a Austràlia, contra el musclo zebra”, comenta la Cap
de Servei de l’Àrea de Qualitat de les Aigües, Concha Durán.

La cloïssa asiàtica és un petit bivalve, originari de l’est d’Àsia, que
pot arribar a ocasionar grans afeccions als sistemes hidràulics i
perjudicis econòmics molt importants. “Es tracta d’una espècie que es
reprodueix molt ràpidament, per la qual cosa la població augmenta de manera
exponencial i pot arribar a rebentar els sistemes de reg o proveïment
on es trobi”, assenyala Durán.
Al marge dels costos econòmics, aquesta espècie invasora destaca, sobre
tot, pel seu impacte ecològic. Es tracta d’un mol·lusc que actua com un
filtrador molt potent que consumeix elevades quantitats de fitoplàncton, “el
primera baula de la cadena tròfica dels ecosistemes”, tenint una
conseqüència directa sobre el zooplàncton i la biomassa piscícola de les masses
d’aigua on és present.
Conscienciació per a un adéu definitiu
Per a la cap de Servei de l’Àrea de Qualitat de les Aigües, la conscienciació i
la sensibilització de la ciutadania és una cosa primordial per aconseguir que el
embassament de Valbona mai no torni a comptar amb la presència de la cloïssa
asiàtica a les seves aigües. “Parlem d’un embassament que, quan s’ompli de
nou, començarà de zero. Hem de ser pacients i esperar que el
ecosistema es recupera d’una manera natural. No cal portar-ne cap
mena de fora, perquè els peixos acabaran arribant. Només cal tenir
calma, paciència i donar una mica de temps a l’embassament”, subratlla.
I és que, tal com recorda Concha Durán, els vectors perquè una
espècie invasora com la cloïssa asiàtica colonitzi les aigües d’un embassament
sempre estan relacionats amb activitats ludicoesportives. “Pot ser a
a través del material esportiu que fa servir la gent, a través de la pesca o fins i tot
per culpa de l’aigua que es queda als motors de les embarcacions”.
Per evitar la dispersió d’aquestes espècies, és molt important que es facin servir
els mètodes de neteja i desinfecció establerts, així com presentar-ne una
declaració responsable per a la pràctica de la navegació en aigües
continentals.

Ni musclo zebra ni cloïssa asiàtica als embassaments de Terol
Cal destacar que l’eliminació de la cloïssa asiàtica a Valbona suposa la
eradicació d’aquesta espècie als embassaments de Terol, encara que no al riu
Millars. “Quan un embassament està afectat, el més lògic és que tot el que està
aigües avall estigui afectat. És possible que els exemplars adults no surtin
de l’embassament, però és molt senzill que les larves ho facin a través de l’aigua
que es va deixant anar diàriament”, explica Durán.
Pel que fa a la presència del musclo zebra, els últims mostrejos realitzats
a Valbona van detectar tres petites larves, però en un estat “inicial i molt
deteriorat” que no permetia la seva supervivència. Al mateix temps, les preses de
mostres dutes a terme a l’embassament de l’Arquillo de San Blas, al riu
Guadalaviar, durant la campanya contra el musclo zebra van donar un resultat
negatiu, per la qual cosa es va confirmar que aquesta espècie, igual que la cloïssa
asiàtica, no és present a les seves aigües. En els altres embassaments de Terol
Balagueras i de Mora de Rubielos encara no s’ha constatat l’existència
d’aquests mol·luscs.

Informació i Foto: Confederació Hidrografica Jucar