La Comunitat Valenciana i les Illes Balears acorden impulsar un programa Viatgem conjunt i sol·licitar al Govern la gestió d‟un fons de formació turística per a empreses i treballadors

Els governs de la Comunitat Valenciana i les Illes Balears han acordat emprendre dues importants iniciatives conjuntes que serveixin de “palanca” per reforçar la “macroregió turística” que suposen ambdós territoris. Per això, impulsaran el programa Val-Bal, un Viatgem Illes Balears-Comunitat Valenciana mitjançant una pionera plataforma digital que oferirà descomptes per als viatges turístics realitzats entre les dues comunitats. A més a més, demanaran al Govern un fons estatal de formació per a empreses i treballadors turístics gestionat des de les comunitats autònomes per mantenir l’alta laboral de fixos discontinus en temporada baixa.

Ambdues iniciatives s’inclouen a la ‘Declaració de València’, signada pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, després de les reunions de la II Cimera Comunitat Valenciana-Illes Balears, a la que representants dels dos executius han debatut sobre interessos, reptes i horitzons comuns, cosa que, en paraules del cap del Consell, ha permès construir un pont entre les dues comunitats que serveixi també per reivindicar “allò que és just i intel·ligent en finançament, en inversions i en descentralització”.

En aquest sentit, la ‘Declaració de València’ inclou tant aquestes iniciatives destinades a donar suport a l’activitat turística com la defensa de la via de la cooperació, l’acord i una cogovernança més gran des d’una mirada federalista, i la reivindicació d’un pacte “inajornable” i “d’urgència” per aconseguir un nou sistema de finançament autonòmic “que acabi amb les desigualtats insuportables de l’actual”.

El president de la Generalitat i la presidenta del Govern de les Illes Balears, presentat les conclusions d’aquesta II Cimera Comunitat-Valenciana-Illes Balears en un acte celebrat al Palau de la Generalitat, una trobada bilateral que, com ha assenyalat Ximo Puig, ha servit per reforçar el pont Jaume I entre les dues comunitats traçat fa any i mig a la primera cita d’aquestes característiques, celebrada a Palma.

“Federalisme dels fets”

Puig ha ressaltat que la Comunitat Valenciana i les Balears són dues de les quatre comunitats on més creix l’ocupació en el darrer any i també estan liderant el creixement espanyol del PIB en termes interanuals, “una mostra més que confirma la Mediterrània com el gran corredor humà , econòmic i d’oportunitats” des del qual reivindicar, amb “lleialtat i confiança” un “federalisme pràctic”, un “federalisme dels fets” que permeti la superació de desigualtats territorials i la reversió de la “dinàmica polaritzadora del poder”.

Per això, ha demanat “superar asimetries, greuges i desafecció” i “aprofundir en igualtat, cohesió i convivència”, tot això amb “més unitat, més gestió compartida i més cooperació”. La Comunitat Valenciana i les Balears estan “molt lluny de la confrontació que flota en altres latituds”, ha remarcat Puig, que considera aquesta cimera una mostra de com practicar “la política útil de les aliances i de les solucions”.

En aquest sentit, la presidenta balear ha destacat que la cimera ha permès acordar actuacions per “reforçar l’escut social davant la inflació i ampliar la mobilitat sostenible i la protecció del mar com a eixos de futur”, així com reivindicar “l’anomenada via mediterrània, basada en el diàleg social i els consensos per continuar liderant el creixement econòmic a l’Estat”. També ha remarcat que la trobada, que també ha reunit representants empresarials i socials, ha permès acordar solucions adaptades als reptes de l’actualitat.

Pel que fa al programa Val-Bal, Puig ha concretat que aquesta acció pionera permetrà habilitar una plataforma digital amb l’oferta conjunta d’empreses de les dues destinacions, que inclogui allotjaments, empreses de serveis turístics i companyies de transport aeri i marítim que connecten les dues comunitats , i anirà dirigit a ciutadans i ciutadanes d’ambdues comunitats. El sector públic aportarà la plataforma i la promoció i les empreses adherides aplicaran un descompte del 15% sobre el preu de mercat.

Es busca així incentivar el turisme de setembre a juny amb aquesta palanca per “activar sinergies en una macroregió turística” conformada per un mercat conjunt de 23 milions de turistes internacionals que suma tants visitants com Egipte i Austràlia junts, ha remarcat el president.

Mobilitat sostenible

El president ha assenyalat a més que la cimera ha permès situar la mobilitat sostenible com una “prioritat estratègica compartida”, plasmada en accions per impulsar la col·laboració publicoprivada per potenciar aquestes indústries, aprofitar el potencial dels ports mediterranis i propiciar, juntament amb el sector privat, connexions cada cop més sostenibles. «Volem que aquesta ‘aliança de mar a mar’ entre la Comunitat Valenciana i les Illes Balears converteixi aquesta part de la Mediterrània en un paradigma d’avantguarda tecnològica, de coneixement i de treball de qualitat», ha indicat.

Puig ha subratllat que la cimera també deixa altres acords com el d’actuar davant la inflació per afavorir un espai de diàleg amb els agents socials per un pacte de rendes: «una qüestió de justícia social i d’eficiència econòmica»; promoure l’habitatge públic i demanar nous mecanismes per protegir les famílies davant de la pujada de tipus d’interès o demanar al Govern més cogovernança i participació autonòmica en la gestió dels fons europeus a les properes fases per competir la transformació productiva. A més, la col·laboració entre tots dos territoris també es plasmarà en la creació duna taula permanent tècnica sobre el Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

Taula sobre polítiques digualtat

En el marc de la cimera, també la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha participat juntament amb la consellera d’Afers Socials i Esports del Govern de les Illes Balears, Fina Santiago, i representants dels consells de joventut de les dues autonomies en un panell informatiu on s’ha tractat sobre joventut i polítiques d’igualtat.

Aitana Mas ha destacat que, des de la Generalitat, s’aposta per polítiques d’igualtat “que tinguin en compte la interseccionalitat de les dones, la incorporació imprescindible dels homes als espais feminitzats, una distribució dels temps compatible amb la vida real i la valoració de les tasques menyspreades per haver estat tradicionalment ‘femenines’”, dins del marc d’un canvi complet de paradigma econòmic en què es reconegui el pes de l’“Economia de les 3 c: criar, curar i cuidar”.

«Es tracta d´unes polítiques d´igualtat mirant als ulls de les persones i procurant solucions reals als seus problemes reals, sense superioritat, sense dogmatismes, sense displicències» ha afirmat per després assenyalar que l´objectiu és impulsar «polítiques feministes transformadores per a tota la societat i que ens beneficien totes les persones”. D’aquesta manera, la vicepresidenta ha apuntat a la necessitat des de l’Administració a crear marcs legals que garanteixin “un habitatge accessible, l’equitat de salaris dignes, una atenció sanitària universal, l’educació als bons tractes o la resolució pacífica de conflictes, són elements profundament feministes, que afecten especialment les dones però no només a elles.

Taula sobre polítiques de sanitat

Per part seva, el conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, Miguel Mínguez, ha destacat en una altra taula de debat l’important esforç que es realitzarà en la cura de la salut mental durant els propers anys, ja que la pandèmia ha mostrat la necessitat de reforçar i ampliar els recursos assistencials i de prestar especial atenció a la població en aquest àmbit sanitari tan important. Per això, es destinaran 40 milions d’euros el 2023 per al Pla d’Acció en Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives, i s’hi incorporaran 250 professionals inicialment, als quals s’aniran sumant nous reforços de plantilla.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana