La Comunitat Valenciana ha fet públic el seu informe per a passar a fase 1 i destaca la “capacitat” de la seva sanitat
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat aquest diumenge a a l’roda de premsa després de la conferència de presidents que s’anava a fer accessible la recopilació de dades amb què el govern autonòmic va sol·licitar avançar en el desconfinamiento. Finalment, el Ministeri de Sanitat va decidir que la comunitat no passés en bloc sinó només deu departaments de salut, més el Racó d’Ademús.
En el document, consultat per Europa Press, es posa en relleu que actualment la Comunitat pot albergar 965 llits de crítics, entre l’àmbit públic (747 llits) i el privat (218 llits); arribar 18.992 llits d’aguts, comptant les disponibles en hospitals públics i privats, hospitals de crònics i hospitals de campanya.
En Atenció Primària, disposa 13.400 professionals en plantilla i ha realitzat 746 contractes per a reforç de l’atenció durant la pandèmia. A més, ha obert un procés extraordinari de selecció per als residents que finalitzin el seu període de residència aquest mes, tant per a les 156 places de medicina familiar i comunitària, com per a les 70 places d’infermeria; així com un procés extraordinari per als que estudiants que estiguin en últim any de carrera d’infermeria i que obtinguin la titulació.
La Generalitat recalca que durant la crisi ha mantingut oberts el cent per cent dels centres de salut, i reorganitzat els consultoris auxiliars per reforçar l’atenció, per via telefònica o telemàtica. Per a les successives fases de la desescalada, proposa circuits alternatius per a ‘pacients covid’ i ‘no covid’, o sales específiques per evitar el risc de contagis.
Durant aquest temps, l’Atenció Primària ha permès l’atenció i el seguiment a prop de 50.000 sospitosos de coronavirus. Ha estat “la primera barrera de contenció de la pandèmia, i la que ha permès garantir l’assistència a totes les persones en hospitals i unitats de crítics”, subratllen.
Pel que fa a l’Atenció Hospitalària, la disponibilitat és de 37.000 professionals i s’han realitzat 4.107 contractes nous. També s’ha obert un procés extraordinari per permetre la continuïtat en l’exercici de 595 facultatius i 80 professionals d’infermeria i es van a instal·lar circuits diferenciats per a pacients amb coronavirus.
PCR AL 40,21% de casos AMB SÍMPTOMES COMPATIBLES
Pel que fa a l’ ‘front’ de la diagnosi, l’administració autonòmica va instal·lar a l’inici de la pandèmia 7 laboratoris en les tres províncies (a l’Hospital General de Castelló, Clínic, La Fe, Doctor Peset, General de València, General d’Alacant i Elx) . En l’actualitat, s’ha estès la xarxa de laboratoris i l’objectiu és disposar de laboratoris en tots els departaments començant pròximament amb Dénia i Alcoi.
A més, s’han acreditat per a l’anàlisi de mostres FISABIO, l’Institut de Recerca La Fe, Sanitat Animal i la Universitat Jaume I. I estan en procés d’acreditació: el Centre d’Investigació Príncep Felip, la Universitat Miguel Hernández i Isabial.
D’aquesta manera, hi ha una capacitat de realització de 5.700 PCR a el dia a través dels departaments, 2.000 PCR a el dia amb fundacions i, de acreditar-se els laboratoris pendents, 1.500 més.
Fins ara, s’han estat realitzant uns 3.000 PCR diaris als pacients que marcava el protocol, però segons aquestes xifres, confirmades aquest mateix diumenge per la subdirectora general d’Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat, Herme Vanaclocha, la capacitat de la Comunitat arriba a més de 9.000 PCR diaris.
Aquest mateix diumenge, el director de centre de Coordinació d’Emergències, Fernando Simón, ha apuntat que a la Comunitat “hi havia un nombre no menyspreable de casos sospitosos als quals encara no se’ls havia pogut fer un test”.
En aquest sentit, l’informe precisa que s’han realitzat PCR a l’40,21% dels casos amb símptomes compatibles amb la Covid-19. En total, s’han fet a la Comunitat un total de 204.764 proves per a la detecció de l’coronavirus, (139.748 a través de PCR i 65.016 a través de tests ràpids).
Des de l’esclat de la pandèmia, s’han creat 11 llocs de Facultatiu Especialista en Microbiologia i 47 de tècnic especialista de laboratori. Per a la fase de desescalada, la previsió és habilitar 14 places més de Facultatiu Especialista i 25 places de Tècnic de Laboratori. En total, s’amplia en 25 places els llocs de Facultatiu Especialista en Microbiologia i 72, de tècnic especialista de laboratori.
A més, amb l’objectiu d’estendre la xarxa de vigilància epidemiològica per tot el territori, s’ha destinat a aquestes tasques personal dels serveis centrals de la Conselleria
MAJOR ‘SHOCK’ ECONÒMIC
En l’àmbit econòmic, la Comunitat Valenciana veu “urgent” emprendre la desescalada per la seva “major vulnerabilitat” a la crisi de l’Covid-19, segons motiva en el seu informe, per la seva especialització turística ia un teixit empresarial en què predominen les pimes i microempreses (només el 9,4% de l’ocupació correspon a empreses grans i el 40,5% dels treballadors està emprat en empreses de menys de 10 empleats) i els autònoms i (351.000 abans de la crisi, un 10,8% dels d’Espanya).
“Les conseqüències de l’xoc es preveuen grans”, adverteix el document presentat a l’Ministeri. I és que les activitats més afectades pel Covid-19 (comerç, transport i hostaleria) són més presents a la Comunitat Valenciana. La propensió exportadora d’aquesta regió també es pot veure afectada per la caiguda de el comerç, així com la venda de vehicles, més acusada en aquesta autonomia.
De fet, la Comunitat és ja la tercera regió més afectada per la destrucció d’ocupació (després de Canàries i Andalusia) en els mesos de març i abril: la caiguda d’afiliacions (mitjanes) es xifra en 100.158 persones, el 13% de la destrucció total a Espanya. Pel que fa a l’atur, és la segona amb més augment absolut (després d’Andalusia) i la quarta en termes relatius (després de Balears, Canàries i Andalusia).
Així, la Comunitat és la quarta regió amb major nombre de treballadors en ERTO. A data 4 de maig havia 394.727 treballadors protegits per una suspensió total o parcial dels seus llocs de treball mitjançant ERTO.
A més, la Comunitat té una “capacitat de resposta més limitada, per la seva situació financera i econòmica” per la “crònica situació de infrafinançament que pateix” des de fa dècades (estimada en 1.325 milions d’euros).
Com a conseqüència, calcula un impacte sobre el PIB valencià major a la mitjana espanyola. En l’Escenari 1 (2 mesos): una caiguda de l’-6,1% a la Comunitat enfront d’un -5,7% en el conjunt d’Espanya; i en un Escenari 2 (3 mesos): -7,8% a la Comunitat enfront de l’-7,4% nacional.
En tots dos escenaris, la Comunitat Valenciana és la cinquena més afectada. En el primer escenari es calcula una caiguda de l’ocupació de 105.623 llocs de treball i la taxa d’atur arribaria al 18,1%, mentre que en el segon cas, la Comunitat perdria 137.882 llocs de treball, i la taxa d’atur s’elevaria a l’19, 8%.