La Comunitat Valenciana ha estat elegida membre del consell assessor de l’Estratègia Estatal de Desinstitucionalització de les Cures

La Comunitat Valenciana formarà part, juntament amb Navarra, del consell assessor per a l’elaboració i el desplegament de l’”Estratègia Estatal de Desinstitucionalització: per a una bona vida a la comunitat”, impulsada pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.

L?elecció de la Comunitat Valenciana es va anunciar ahir després de la presentació a Madrid per part de la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, de l?Estratègia de Desinstitucionalització.

La directora general d’Atenció Primària i Autonomia Personal, Mercé Martínez Llopis, que representarà la Comunitat Valenciana al Consell, s’ha mostrat molt satisfeta amb aquesta elecció que demostra que, des de la Vicepresidència i la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, “s’estan fent les coses bé en apostar per una atenció a la gent gran i en situació de dependència no centrada en la institucionalització residencial”.

La directora general ha assegurat que la decisió de formar part del Consell «reforça el model valencià de dependència centrat a fomentar les cures i l’autonomia personal a l’entorn familiar, en què estem treballant des de la legislatura passada».

L»Estratègia Estatal de Desinstitucionalització: per a una bona vida a la comunitat’ forma part dels compromisos adquirits pel govern d’Espanya, dins del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, on s’esmenta la necessitat de “reforçar l’atenció a la dependència i promoure el canvi de model de suports i cures de llarga durada”, i està vinculada amb el compliment del que estableix la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Segons ha explicat Mercé Martínez Llopis, aquesta estratègia oficial pretén afavorir la “transformació del model de cures actual a Espanya, promovent la vida independent i l’atenció enfocada a la persona a l’entorn comunitari”, de manera que si una persona en situació de dependència vol quedar-se a casa “tingui els suports i les ajudes necessàries per seguir vivint als seus domicilis i no acabin en una residència si no ho desitgen”.

El Consell Assessor de l’Estratègia, que estarà format per persones de diferents perfils i àmbits socials, públics i privats, tindrà com a funcions actuar com a garant de l’enfocament adequat de l’estratègia i dotar de qualitat el procés d’elaboració del document.

Igualment, aquest òrgan participatiu contribuirà aportant coneixement i visió des de diferents perspectives, col·laborant en la identificació i la mobilització d’actors i generant un context favorable per al desenvolupament i la implantació d’aquesta iniciativa.

Fases de l’Estratègia de Desinstitucionalització

L’Estratègia de Desinstitucionalització consta de tres fases: la primera, que va començar el novembre del 2022 i que culminarà l’abril del 2023, és la d»Anàlisi i Diagnòstic’. En aquesta s’estudien el context i certs projectes pioners en què els grans ja envelleixen a casa gràcies a una xarxa de cures.

La segona fase consistirà en un procés participatiu en què totes les comunitats autònomes, entitats locals i el Tercer Sector realitzaran les seves propostes i, en base a aquestes, es redactarà l’Estratègia que definirà el marc en què s’opera, els eixos, els objectius, les línies dactuació, els indicadors i el sistema de governança. Està previst que comenci a la primavera del 2023 i acabarà a la tardor d’aquell mateix any.

Finalment, entre el novembre d’aquest any i el gener del 2024 s’elaborarà un esborrany del Pla Operatiu 2024-2025, que concretarà les mesures i actuacions previstes, els indicadors de progrés i el mecanisme de seguiment de la seva aplicació.

Enquesta ciutadana

Durant la presentació de l’Estratègia, es van donar a conèixer els resultats d’una enquesta encarregada pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, on només el 21% dels espanyols considera que les persones que viuen en residències estan incloses a la societat i 81 % pensa que s’ha de potenciar que els col·lectius vulnerables visquin a casa seva i tinguin xarxes de suport.

A més, el 87% dels enquestats creuen que les residències han de ser recursos temporals i transitoris.

D’altra banda, segons l’enquesta, el 97% de la població estaria a favor del canvi del model de les cures, encara que només el 58% pensa que és probable que es dugui a terme

Informació i Foto: Generalitat Valenciana