La Comunitat tanca l’any amb el menor nombre d’incendis del registre històric i una caiguda de la superfície forestal afectada de l’28% respecte a 2019
La Comunitat Valenciana hectàrees tancat l’any 2020 amb el menor nombre d’incendis forestals des que es tenen registres, per segon any consecutiu. El balanç de l’any passat millora les xifres pel que fa a 2019 amb 252 incendis forestals, 21 menys que l’any 2019 (-7.7%).
La Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural Emergència Climàtica i Transició Ecològica hectàrees assenyalat que el descens és encara més acusat en la superfície forestal afectada pel foc amb 698 hectàrees, un 28% menys que l’any anterior, on es va aconseguir baixar de la barrera de les 1.000 hectàrees.
D’aquestes 698 hectàrees, 240,5 hectàrees corresponen a superfícies forestals arbrades, mentre que 457,2 són superfícies forestals rases, sense arbrat, formades per matolls o canyars.
Pel que fa a les causes, un 23,4% dels mateixos es van iniciar per causes naturals a causa de descàrregues elèctriques atmosfèriques (llamps) associats a fenòmens tempestuosos.
Entre els incendis per causes humanes, destaca 37,7% iniciat de forma intencionada, mentre que un 22,2% van tenir origen en negligències en l’ús de foc i un 6,3% van tenir origen en accidents. Tan sols d’un 6% dels incendis es desconeixen les causes o es troben encara en fase d’investigació per determinar-les.
El director general de Prevenció d’Incendis Forestals, Diego Marín, ha defensat la «necessària gestió sostenible de les masses forestals» dins d’una estratègia integral de prevenció adaptada a la muntanya mediterrània i a l’impacte de l’canvi climàtic.
Marín ha advertit sobre el creixement de la superfície forestal en el territori de la Comunitat, de les 1.100.000 hectàrees de 1975 a les 1.300.000 hectàrees actuals, que es tradueix en una sobrecàrrega de gestió que passa per ordenar l’increment de la massa forestal, tant en superfície com en biomassa acumulada, posar en valor els paisatges resilients a el foc i recuperar el mosaic agroforestal que combina una diversitat d’estructures i funcionalitats. Un pla combinat en el qual participen de manera conjunta els departaments de Prevenció d’Incendis Forestals i de Medi Natural.
L’Administració autonòmica ha avançat que aquest any llançarà una línia d’ajuts als ajuntaments per a l’execució dels plans locals de prevenció d’incendis forestals aprovats (actualment ja sumen 154 municipis).
A aquesta línia s’afegirà una ordre per tal de donar suport a les alternatives a les cremes agrícoles per a l’eliminació de restes vegetals, així com la modificació de l’actual ordre de bases de ramaderia extensiva que impulsi aquesta pràctica en les zones estratègiques de prevenció.
Les mesures esgrimides per la Conselleria coincideixen amb les de documents com el de l’informe d’incendis forestals 2020 de WWF on reconeix que «hi haurà masses que poden cremar a baixa intensitat per promoure després de foc paisatges més resistents que evitaran un comportament extrem», en referència als grans i greus incendis que han assolat Austràlia, Portugal o Califòrnia, entre altres, en els últims anys.
«Els projectes de restauració ambiental desenvolupats en les muntanyes públiques afectades pels grans incendis forestals de 2012 i 2013 ja apliquen aquest tipus de tractaments silvícoles de la vegetació en combinació amb el manteniment dels bancals per frenar l’erosió o l’impuls d’ecosistemes més resilients i rics en biodiversitat «, ha subratllat Diego Marín.
Aquestes actuacions, en conjunt, suposaran uns 26,5 milions d’euros per a la recuperació, un compromís amb la inversió sobre el terreny que pretén incloure programes de recuperació econòmica dels aprofitaments forestals i de dinamització de l’medi rural a través dels fons de l’Pacte verd Europeu o de l’NextGeneration UE.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana