La Companyia Nacional de Teatre Clàssic arriba al Teatre Rialto amb ‘La fortalesa’
L’Institut Valencià de Cultura porta aquesta setmana al Teatre Rialto a la Companyia Nacional de Teatre Clàssic amb ‘La fortalesa’, escrita i dirigida per Lucía Carballal. Es podrà veure del 16 al 19 doctubre i comptarà amb un col·loqui, després de la funció del dia 16, a càrrec de lequip artístic.
L’espectacle forma part del cicle ‘Diàlegs Contemporanis’, l’objectiu fonamental del qual és posar en valor la capacitat dels clàssics per influir en la creació contemporània i, alhora, poder brindar la possibilitat que autors de l’actualitat il·luminin els aspectes menys coneguts d’aquestes grans obres.
En aquest cas ‘La fortalesa’ dialoga amb ‘El castell de Lindabridis’, de Calderón de la Barca, obra dirigida per Ana Zamora, que va estar a la programació del Teatre Principal la temporada passada i que se centra en la figura del pare absent.
L?obra gira al voltant de l?herència. Tot allò, material o immaterial, que rebem dels nostres pares, també el patrimoni cultural que, com a societat, heretem de les generacions que ens van precedir.
Si bé el motor de l’obra de Calderón és l’afany d’una princesa per heretar el regne patern, ‘La fortalesa’ aborda l’anhel d’una filla per ocupar un lloc a la vida del seu pare, un arquitecte desaparegut que va conèixer molt poc i que ja només pot accedir a través dels edificis que va construir.
L’autora i directora Lucía Carballal estableix un nexe entre la seva pròpia biografia i ‘El castell de Lindabridis’. “No vaig pensar mai que el meu pare, la seva absència i la seva arquitectura em donarien la clau per accedir a Calderón, o que Calderón em donaria la clau per accedir al meu pare, a qui no vaig poder conèixer gaire”, assenyala la directora.
L’obra està narrada per tres actrius, Mamen Camacho, Natalia Huarte i Eva Rufo, que ofereixen tres perspectives, tres intents de construir un pare i alhora escapar-se’n, tres maneres de mirar al passat des de la contemporaneïtat, tres diferents punts de vista que corresponen a diferents etapes de la vida, perquè amb el transcurs dels anys cada cop que miram.
Completen l’equip artístic Pablo Chaves Maza (AAPEE), responsable de l’escenografia i el vestuari; Benigno Moreno, en el disseny de so, i Elvira Ruiz Zurita, a càrrec del treball de videoescena.
L’espai escènic és molt conceptual i simula una sala d’exposicions d’un museu d’art contemporani, amb una escultura que penja del sostre que representa una al·legoria del castell volador de Lindabridis, i la relaciona amb els edificis -fortaleses- que com a arquitecte va construir el pare de l’autora. Una escenografia que ens parla de l’enllaç amb el pare, de l’inassolible, de la relació entre allò terrenal i allò ideal.
‘La fortalesa’ és una obra honesta, profunda i molt personal, en què Lucía Carballal s’obre en canal per acostar-se al seu pare reflexionant sobre l’herència rebuda, una obra amb què tanca un cicle i que recupera el bon teatre com a catarsi.
Les entrades, amb preus entre 8 i 16 euros, es poden adquirir a les taquilles dels Teatres Principal i Rialto, ia la taquilla online de l’IVC.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana