La CHJ i la Universitat de València col·laboren per millorar els programes de seguiment de la qualitat de les aigües en llacs i embassaments a través de sensors remots

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer, O.A., (CHJ)
i la Universitat de València treballen des de fa uns mesos a la
elaboració d’un estudi per al seguiment de la qualitat d’aigües a
embassaments, llacs i altres masses d’aigua de la Demarcació Hidrogràfica del
Xúquer a partir de sensors remots d’observació de la Terra. Es tracta de
un conveni de col·laboració pel qual les dues entitats uneixen esforços,
el termini de vigència del qual és de tres anys, amb l’objectiu de millorar el
coneixement de les masses d‟aigua superficial i construir un banc de dades
històrics que serà molt útil en el futur més immediat.
El conveni, signat el novembre del passat any 2023, compta amb un
pressupost de 150.000 euros, finançats íntegrament per l’Organisme, i
permetrà augmentar i millorar l’anàlisi i el coneixement dels 29 embassaments
principals i cinc llacs (l’Albufera de València, Llacuna del Marquesado,
Marjal de Pego-Oliva, Ulls de Villaverde i Prat de Cabanes) de l’àmbit de la
Demarcació. Amb ajuda de sensors remots, com els ubicats als
satèl·lits de monitorització de la Terra Sentinel-2 i Sentinel-3, i gràcies a la
experiència del grup d’investigadors de Limnologia de la Universitat de
València, es podran obtenir, gairebé en temps real, mapes temàtics de qualitat
de les aigües en embassaments i llacs que serviran com a referència per a la presa
de decisions en situacions d’emergència o per a la gestió des del punt
de vista de la qualitat de laigua.

La Cap de Servei a l’Àrea de Qualitat de les Aigües, Concha Durán, és la
coordinadora d’aquest projecte i destaca els avantatges que pot aportar aquest
conveni. L’objectiu és millorar i agilitzar l’avaluació de l’estat de la
qualitat de laigua de llacs i embassaments. L’eina de la teledetecció és
molt més ràpida que el procediment convencional de mostreig i el seu
posterior anàlisi, que es pot prolongar durant diverses setmanes, encara que
és important assenyalar que el procediment de calibratge necessita aquests
mostrejos i anàlisi”.
Les imatges captades a través dels satèl·lits que orbiten la Terra
permeten obtenir informació amb una periodicitat de cinc dies, que pot
arribar a oferir paràmetres tan interessants com la temperatura o la clorofil·la
present a les masses d’aigua analitzades. Els investigadors es
encarregaran de recopilar les imatges i de contrastar les dades amb els
obtinguts durant els mostrejos de camp. Després, elaboraran una sèrie
d’algorismes que permetran millorar el coneixement sobre les masses de
aigua de la Demarcació. Parlem d’un projecte que engloba diferents
disciplines com la física, les matemàtiques, la geomorfologia, l’ecologia o la
limnologia, així com el treball de camp, que permetrà verificar si les dades
obtinguts de manera digital es corresponen amb la realitat”, comenta
Conquilla Durán.
De moment, el projecte es troba en una fase inicial i els treballs
que s’han fet són purament teòrics. S’han reunions periòdiques
per concretar les tasques principals i configurar els principals grups de
treball. També s’han recopilat algunes de les dades de mostrejos amb
els que ja compten ambdues entitats i l’objectiu és el que tant la
investigació com l’anàlisi de les dades comenci al llarg de les
properes setmanes.

Informació i Foto: Premsa CHJ