La catedràtica d’Arqueologia Feliciana Sala nomenada directora de la Seu Universitària de Calp

La Seu Universitària de Calp té des d’avui la catedràtica d’Arqueologia Feliciana Sala Sellés com a nova directora, després de la publicació del seu nomenament per la rectora al Butlletí Oficial de la Universitat d’Alacant. La Seu de la UA a Calp va ser inaugurada oficialment el setembre del 2019, gràcies a la col·laboració entre la Universitat i l’Ajuntament de la localitat, i es troba ubicada a la Casa Nova. El professor Josep Ivars va exercir com a primer director de la Seu i ara recull el testimoni la reconeguda arqueòloga Feliciana Sala.

Llicenciada en Història a la Universitat d’Alacant, Feliciana Sala va obtenir el seu doctorat l’any 1994 i és catedràtica d’arqueologia en aquesta universitat, a més, forma part de l’Institut Universitari de Recerca en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH). Ha centrat el seu treball a l’Antiguitat amb especial atenció a la investigació de la Cultura ibèrica del territori conegut com la Contestània. Entre les seves intervencions arqueològiques, destaquen els treballs al poblat ibèric antic de l’Oral (Sant Fulgenci, Alacant), a causa de la transcendència que ha tingut per a la investigació del món iber. El 2016 va finalitzar, sota la seva direcció, el Projecte de Recerca R+D “Les Petjades de les guerres civils romanes al Sud-est d’Hispània. Conflictes i transformació cultural”, l’objectiu del qual era la documentació de fortins i materials arqueològics que puguin aportar un major coneixement de l’anomenada Guerra Sertoriana (82 a. C.-72 a. C.) a les costes del llevant peninsular i, concretament, a les costes de les comarques de la Marina Alta i Baixa, Cap Negret a Altea, Penyal d’ Ifac a Calp, Punta de la Torre a Moraira-Teulada, Penya de l’Àguila a Dénia, Passet de Segària a Benimeli i el Tossal de la Cala a Benidorm. El darrer, el Tossal de la Cala, un dels fortins o castellum construïts per servir la causa sertoriana, és un dels llocs arqueològics que, malgrat la devastadora maquinària urbanística que va amenaçar aquest lloc, ha pogut ser recuperat, museïtzat i obert al públic gràcies a la investigació en el marc del projecte. Actualment dirigeix ​​el Projecte de Recerca R+D, dins de l’INAPH, titulat “Fronteres marítimes i fortificació a la Mediterrània occidental: les empremtes de l’eparchia púnica al sud-est d’Iberia, amb què s’ha fet el pas a l’estudi de la fortificació al litoral de la Eivissa púnica amb interessants resultats.