La Càtedra FACSA-UJI reuneix a reconeguts experts per a posar en valor l’aigua residual com a via per a millorar la prevenció i la salut pública en la pandèmia del SARS-COV-2
La Càtedra FACSA d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la Universitat Jaume I ha celebrat la seua primera jornada en línia sota el títol «Estudi de les aigües residuals amb finalitats epidemiològics», en la qual s’ha posat en valor, davant més de 300 assistents, l’aigua residual com una font de recursos i informació.
L’arribada de la pandèmia de la covid-19, causada pel virus SARS-CoV-2 ha posat de manifest la necessitat de buscar mètodes de detecció precoç i alerta, que permeten millorar les estratègies per a combatre l’epidèmia. En aquest sentit, durant la jornada s’ha destacat l’ús de les aigües residuals per a anticipar-se a possibles brots, així com el monitoratge durant els episodis de brots actius mitjançant la detecció de la presència de material genètic de SARS-CoV-2 en les xarxes de sanejament i estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) de diferents localitzacions. D’aquesta manera, es presenta l’aigua residual com una via per a millorar la prevenció i salut pública de la població.
A la jornada han assistit investigadors d’entitats internacionals com Xavier Fonoll, de l’agència de l’aigua de Detroit «Great Lakes Water Authority», (GLWA, els EUA), qui ha comentat que «en l’actualitat estem immersos en diferents projectes sobre biologia molecular en EDAR amb els quals esperem que aquesta disciplina s’instaure en el control sanitari de les EDAR a llarg termini». A més ha mostrat els principals resultats obtinguts a la ciutat de Detroit en col·laboració amb la prestigiosa Michigan State University (MSU).
El segon ponent, Pablo Rasero, de l’Empresa Metropolitana de Proveïment i Sanejament d’Aigües de Sevilla S.A. (EMASESA), ha oferit el punt de vista del sector públic a nivell nacional, mostrant el sistema de detecció precoç que s’ha instaurat a Sevilla i voltants. Per a EMASESA el control del material genètic en les aigües és un sistema car, però sens dubte més econòmic que un garbellat massiu. Rasero també ha destacat la importància que «les dades es transmeten ràpidament des del laboratori fins a les administracions sanitàries».
Com a investigadors experts en la matèria, s’ha comptat amb Gloria Sánchez, investigadora del CSIC dins de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA-CSIC). Sánchez ha destacat que «aquest tipus de anàlisi del material genètic de SARS-CoV-2 en aigües residuals és capaç d’anticipar i donar tendències sobre l’impacte de la malaltia en la població. A més, permet estudiar quines variants del virus estan circulant dins de la societat» transmetent el gran esforç de nombroses entitats que han treballat en l’estandardització del protocol d’anàlisi de SARS-CoV-2 en aigües juntament amb el Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN).
D’altra banda Juan Bellido i Marisa Rebagliato, al costat de María Barberá, de l’Àrea d’Epidemiologia i Salut Pública (UJI), han mostrat com a exemple d’estudi el seguiment de l’evolució d’un brot de la covid-19 a la ciutat de Castelló de la Plana durant juny-juliol i la seua petjada en les aigües residuals. Per a aquest grup d’investigació «els resultats de vigilància ambiental en les aigües residuals van ser una eina més que va ajudar a l’equip d’investigació en la determinació de la fi del brot a Castelló de la Plana de forma anonimitzada i no intrusiva». Aquest treball va mostrar la necessitat de fer treballs multidisciplinaris entre experts dels sectors de l’aigua, la microbiologia i els qui treballen en el dia a dia amb les dades clíniques i indicadors epidemiològics de la Covid-19.
Com a mostra de la utilitat d’aquesta informació, Núria Zamorano del departament d’R+D+i de FACSA ha compartit amb els assistents els principals resultats obtinguts durant el desenvolupament del projecte COVID WATER. En cofinançament amb l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) «s’ha desenvolupat una plataforma intel·ligent que permet de manera senzilla observar les tendències en els indicadors epidemiològics i la informació obtinguda a partir de les aigües residuals», ha declarat. La plataforma ja està operativa i està sent utilitzada per nombroses administracions públiques de més de 14 províncies, sent una eina més en la presa de decisions.
L’últim ponent, el catedràtic Félix Hernández de l’Institut Universitari de Plaguicides i Aigües (IUPA-UJI), ha exposat la seua àmplia experiència en l’Epidemiologia de l’Aigua Residual (WBE) centrada en el consum de drogues d’abús, i els aspectes més rellevants d’aquesta mena d’estudis. Segons Hernández, «l’aigua residual d’una població té molt valor perquè és una espècie d’empremta dactilar sobre com vivim. El que cal trobar és un marcador estable».
Finalment, en el torn de debat s’han pogut abordar temes d’interés com la incidència de les noves variants i els programes de vacunació sobre aquesta mena d’estudis.
Aquesta jornada en línia està emmarcada en les activitats que organitza la Càtedra FASCA d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la Universitat Jaume I i la seua iniciativa WATER UJI finançada per l’Agència Valenciana de la Innovació. Més informació en: http://www.catedradelagua.uji.es.
Informació i Foto: UJI