La Càtedra de Cultura Gitana de la UA commemora el dia de la resistència Romaní
Cada any, el 16 de maig, es commemora el Dia de la resistència romaní per recordar el patiment i capacitat de resistència d’aquest poble. Amb aquest motiu, la Càtedra de cultura gitana de la UA, que dirigeix la professora Clarisa Ramos Feijóo, organitza una jornada demà dimarts 16 de maig al Saló d’Actes de la Facultat d’Educació, de 10 a 13 hores.
La rectora Amparo Navarro presidirà l’acte inaugural que comptarà amb les intervencions d’Alexandrina Moura Da Fonseca, vicepresidenta del Consell Valencià del Poble Gitano; Mercedes Santiago, directora adjunta de la Comunitat Valenciana de la Fundació Secretariat Gitano; Pilar Fernández, de la Federació d’associacions gitanes d’Alacant; i Josefa Santiago Oliva, vicepresidenta d’Arakerando. Tot seguit, la directora de la càtedra presentarà el projecte “Referents” i s’emetrà el documental del mateix nom. Després de la projecció tindrà lloc un debat amb la participació d´Antonio Gorreta Amador, Carmen Marín Silva, Fernando Macías Aranda, Plácida García Muñoz i Enrique Muñoz Díaz.
Clarisa Ramos explica que “des de la Càtedra de Cultura Gitana volem recordar aquesta efemèride amb un acte en què convergeixen passat, present i futur. Des del respecte a la memòria del poble romaní europeu i, en particular, des del respecte al lungo drom, el llarg viatge del poble gitano espanyol fins al seu reconeixement, avui, en una nova resistència basada en el treball per l’ampliació d’oportunitats i la permanent millora de la qualitat de vida”.
El Dia de la Resistència Romaní
Dues dates coincideixen al calendari per recordar el patiment i alhora la capacitat de resistència del Poble Romaní durant la dominació nazi: el 16 de maig de 1940 i el 16 de maig de 1944. El 27 d’abril de 1940 Heinrich Himmler va signar la deportació de 2500 gitanos als territoris polonesos ocupats, una ordre que es va concretar amb el seu trasllat al camp de concentració d’Auschwitz el dia 16 de maig de 1940. Ningú va sobreviure al que es va considerar com el començament de l’anomenada “solució final de la Qüestió” romaní”. Posteriorment el 16 de maig de 1944 els comandaments nazis van prendre la decisió de liquidar el camp Gitano (Zigeunelager) d’Auschwitz-Birkenau, on es trobaven recloses sis mil persones gitanes de totes les edats. El comandant Himmler va donar l’ordre d’exterminar-les un mateix dia. La resistència va ser tan gran que les tropes nazis van haver de desistir en ser incapaços de doblegar-los. Aquesta resistència es va materialitzar principalment en les dones que van lluitar tenaçment contra els soldats nazis. La seva determinació els va permetre salvar la vida, com a mínim un temps més, perquè el Genocidi per a aquest grup tan nombrós de persones arribaria mesos després.
Informació i Foto: Universitat Alacant