La Càtedra de Bretxa Digital i Territori de l’UJI mostra el paper dels pobles intel·ligents en la transformació del medi rural

La Càtedra de Bretxa Digital i Territori de la Universitat Jaume I va analitzar divendres passat, 22 d’octubre, el paper dels pobles intel·ligents al webinar ‘Smart villages contra la bretxa digital’. Concebut amb l’objectiu d’afavorir la transició digital com a eina per fer de l’entorn rural de la província un espai amb servicis intel·ligents, el webinar va ser obert conjuntament per la rectora de l’UJI, Eva Alcón, i la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual.

En la seua intervenció, la consellera va destacar que la digitalització «és essencial en la lluita contra la despoblació» i va abogar per «reduir la bretxa digital a través del coneixement, la connectivitat i la capacitació en competències digitals». En aquesta línia, Pascual va insistir en la necessitat «que ningú no quede enrere, un objectiu que requereix analitzar totes les situacions». Al seu torn, la rectora de l’UJI va referir-se a la superació de la bretxa digital com «un dels reptes del segle XXI» i va ressaltar el paper de la Càtedra «com a instrument per a la participació de tots els agents dels espais rurals i com a eina per a construir una societat digital inclusiva basada en la igualtat d’oportunitats».

A la primera ponència, titulada ‘Territoris Intel·ligents en la Comunitat Valenciana: una visió sectorial-territorial’, el professor titular d’Economia Aplicada de la Universitat d’Alacant, José Miguel Giner Pérez, va explicar que «a més d’empreses o empresaris innovadors, per a la generació de territoris intel·ligents és clau la participació de les institucions públiques i la societat civil». D’acord amb Giner, que va basar la seua intervenció en el projecte ‘Avalem Territori’ impulsat per Labora, «és rellevant conèixer la cultura de cada territori». Al seu parer, hi ha diferents models de desenvolupament de territoris intel·ligents, i ho són «en la mida que orienten les seues accions cap a la sostenibilitat i la inclusió i es connecten i s’adapten als reptes i expectatives dels qui els habiten, per garantir el benestar comú, generar un entorn de col·laboració, innovació i comunicació permanent». Giner va posar alguns exemples de bons pràctiques en aquest sentit, com les desenvolupades en torn a l’agroalimentari, a la Vega Baixa, o al sector digital, a Alacant.

A continuació es van exposar dues experiències de pobles intel·ligents. En primer lloc, la regidora de les àrees de Cultura, Desenvolupament i Urbanisme del Ajuntament d’Ansó, Blanca Alfonso i l’agent de Desenvolupament local, Andrea Sánchez, van parlar sobre el cas del poble de la província d’Osca, reconegut com un dels més bonics d’Espanya. Amb 386 habitants en 2020, l’any 2019 va apostar per un projecte per a fer possible l’assentament poblacional introduïnt innovació com a mitjà per assegurar la qualitat de vida i frenar el procés de despoblament. Ansó va ser seleccionat com a únic poble d’Espanya en el projecte europeu ‘Smart Rural 21’, concebut per a difondre i compartir estratègies intel·ligents en l’àmbit rural. A partir d’un procés participatiu, s’ha detectat un augment del teletreball, una visió més positiva de l’entorn i noves propostes d’interconnexió urbà-rural.

Al seu torn, Toni Collado, de la Fundación El Olmo d’Aras de los Olmos, va exposar els projectes desenvolupats a la localitat valenciana. «El més important és el relacionat amb l’autosuficiència energètica -va argumentar- concebut perquè Aras arribe a ser autosuficient mitjançant les energies renovables», una iniciativa pionera a nivell estatal que també té com a objectiu «resoldre els problemes de talls del subministrament, que són habituals». A banda, aquest poble de 400 habitants destaca també per la posada en marxa d’un centre de divulgació científica i mediambiental, conjuntament amb la Universitat de València.

Finalment, el director de la Càtedra, Vicent A. Querol, i l’investigador Joan Sanfélix, van presentar les conclusions del webinar. En aquest punt, Sanfélix va destacar la rellevància del treball en xarxa entre empreses, institucions i societat civil, i així mateix va constatar que la complexitat de la bretxa digital «va més enllà de la connectivitat, perquè altres escletxes són les d’alfabetizació digital, la de coneixements, i també la de l’ús i aprofitament dels recursos per part de la ciutadania». Al seu torn, Querol va parlar sobre el fet que la idea de ‘smart’ «encara apareix com un concepte obert, però en tant que es refereix a ecosistemes que tracten de generar inclusió, això connecta amb la feina de la Càtedra». Així mateix, va fer al·lusió a la necessitat «d’unir capes, perquè la lluita contra la bretxa digital és molt necessària per aprofitar allò digital per al bé propi i col·lectiu, transformant altres àmbits com l’habitatge o la mobilitat».

A la cloenda del webinar van intervenir María Muñoz, directora general per a la Lluita contra la Bretxa Digital i David Cabedo, vicerector adjunt de Transferència, Innovació i Emprenedoria. Muñoz va recordar que les àrees rurals «no són alienes a la transformació social» i va afegir que la digitalització «pot ser una eina poderosa de transformació i canvi, sempre que comptem amb la participació de la comunitat». La directora general es va mostrar segura que les conclusions de la jornada «ens ajudaran a seguir dissenyant polítiques inclusives i vertebradores de transformació en tot el territori». En el seu torn de paraula, Cabedo va convidar a «aprofitar el saber fer rural, aprofitant el gran coneixement i talent que tenim i que hem de ser capaços d’aprofitar-lo». Així mateix, el vicerector va constatar que «qualsevol innovació ve del coneixement, que no té per què ser científic, i pot generar valor, que no sempre serà econòmic sinó que pot ser social o mediambiental».

La Càtedra de Bretxa Digital i Territori té com a objectiu orientar polítiques i accions perquè ningú en el medi rural es quede enrere en la gran transformació tecnològica i actitudinal que vivim. Fruit de la col·laboració entre l’UJI i la Direcció General de la Lluita contra la Bretxa Digital de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, la Càtedra desenvolupa accions d’investigació, formació i difusió per avançar cap a una inclusió plena: més justa, accessible i democràtica dels diversos espais del territori valencià.

Informació i Foto. UJI

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: