La Càtedra d’Arquitectura Circular de l’UJI destaca el paper clau de la Nova Bauhaus Europea per a una arquitectura més «bella, sostenible i inclusiva»
La Càtedra d’Arquitectura Circular de la Universitat Jaume I ha celebrat la jornada en línia «La Nova Bauhaus Europea i l’Arquitectura Circular», una trobada que ha explorat la convergència entre la sostenibilitat ambiental, la justícia social i la qualitat estètica en el sector de la construcció. L’esdeveniment, que estava previst celebrar-se fa un any i va ser ajornat per la dana que es va patir a València l’octubre de 2024, ha demostrat la plena vigència de la iniciativa i ha posat en relleu el paper fonamental de l’arquitectura circular per a aconseguir els objectius del Pacte Verd Europeu.
Projectes innovadors i circularitat en acció
La primera part de la jornada ha estat dedicada a la presentació de dos projectes espanyols guardonats en els Premis Nova Bauhaus Europea (NEB) 2021, que il·lustren l’aplicació pràctica d’aquests principis. L’arquitecta María Salas Mendoza Muro, de Nomad Garden, va presentar «Jardins en l’aire», guanyador en la categoria «Edificis renovats amb esperit circular». Aquest projecte efímer es va centrar en la integració social a Sevilla, i aprofita l’aigua condensada de les màquines d’aire condicionat per a bombar-la a tests en la façana, creant ecosistemes que serveixen de refugi per a aus. La iniciativa va unir l’aprofitament hídric amb la intervenció cultural i social en l’espai públic. Aquest projecte va reunir diferents col·lectius, arquitectes, enginyers, artistes, poetes i diverses associacions culturals i socials, i es va anar vinculant i creixent amb la realització de concerts amb «veus i sons del barri», poemes i l’elaboració de perfums a través de la destil·lació de la poda de les plantes de la zona, que permet rebre donacions que sustenten nous projectes vinculats al barri mantenint així el projecte viu.
A continuació, Juan Moreno Romero i Javier Gavín Balda han detallat el projecte «Habitar en un paisatge tancat», 10 habitatges socials de l’IBAVI a Santa Margalida (Mallorca), reconegut amb el Premi Estreles Emergents 2021. El disseny de l’edifici es va centrar en la circularitat a través de l’ús de materials de quilòmetre zero de pedreres locals. A més, van optimitzar grossàries estructurals i van prioritzar el muntatge ràpid en sec, van treballar els espais de manera flexible i funcional amb estratègies passives que van saber aprofitar les orientacions de la parcel·la per a l’aprofitament solar, la percepció del temps a manera de «casa rellotge» i la ventilació creuada dels habitatges, demostrant que és possible oferir una arquitectura d’alta eficiència energètica i qualitat estètica i funcional utilitzant pocs recursos.
Visió política i full de ruta tècnic de la NEB
La segona part de la jornada ha oferit una doble perspectiva sobre el futur de la iniciativa europea. Marcos Ros Sempere, doctor, arquitecte i diputat en el Parlament Europeu, ha definit la NBE com una «crida a l’acció» que busca potenciar una arquitectura sostenible, però de qualitat, connectant el Pacte Verd Europeu amb la vida quotidiana. Ros Sempere ha destacat que el concepte de «bellesa» dins de la iniciativa abasta la connectivitat, l’accessibilitat, el benestar social i la qualitat de l’arquitectura. A més, ha explicat els avanços en el desenvolupament d’eines de mesurament com el COMPASS, la injecció de fons europeus per a la investigació de nous models residencials i la vinculació de la NBE amb la creació d’habitatge assequible, proposant una reforma dels fons FEDER per a aquest fi, que consistirà en el fet que les comunitats autònomes puguen reprogramar un percentatge dels fons no assignats de 2021 per a habitatge.
Per part seua, Nuria Matarredona, doctora, arquitecta i assessora en innovació i transferència de coneixement a les polítiques públiques, ha abordat els reptes i oportunitats de la circularitat i ha comentat que l’arquitectura circular, que busca minimitzar el desaprofitament en totes les fases del cicle de vida, és el «xip» que possibilitarà la descarbonització europea. Matarredona ha fet una crida a fer evolucionar els criteris de licitació pública perquè l’elecció de projectes es base en valors diferents dels purament econòmics, com l’impacte en la salut mental i física i la petjada hídrica, ha subratllat la importància de l’ecodisseny i la flexibilitat en l’habitatge per a estendre la seua vida útil, i ha citat l’apartat «Close the Loop» del COMPASS com a guia per a alinear els projectes amb l’esperit de la NBE.
En la taula redona final, els experts han coincidit en la necessitat de mesurar l’impacte dels projectes a múltiples nivells i han recalcat que el sector de la construcció té la responsabilitat d’integrar totes les estratègies per a crear un mitjà més amable on les persones se senten en el centre.