La Càtedra Cuatroochenta de l’UJI escolta les necessitats de les persones majors de Castelló
Creu que hi ha suficients bancs per a asseure’s al seu carrer? Té algun problema quan accedeix a la seua sucursal bancària o al seu centre de salut? L’autobús passa amb suficient freqüència? Són algunes de les preguntes que s’han plantejat a les prop de 40 persones que han participat en els últims dos mesos en els grups focals dins del projecte «Castelló: Ciutat Amigable amb les Persones Majors», que desenvolupa la Càtedra Cuatroochenta d’Intel·ligència Artificial, Salut i Benestar de la Universitat Jaume I junt amb l’Ajuntament de Castelló de la Plana amb l’objectiu de saber el que la gent gran pensa i espera de la ciutat.
La Càtedra i l’Ajuntament han organitzat nou grups de debat, sis dels quals han estat formats per persones majors de 60 anys, els altres dos per representants d’empreses i centres públics i un últim grup integrat per persones cuidadores.
En les reunions realitzades es van abordar les vuit àrees proposades en la Guia de l’OMS sobre Ciutats Amigables amb les Persones Majors relacionades amb l’entorn físic, l’entorn social i cultural, comunicació i informació i serveis socials i salut. En totes les àrees, els participants van tenir l’oportunitat d’esmentar aspectes negatius i positius, així com suggerir propostes de millora o solucions a les diferents problemàtiques detectades.
En els diferents grups focals es van avaluar aspectes com l’estat dels carrers i l’accessibilitat a edificis, així com tot el relatiu al transport com un element clau per a facilitar la mobilitat de les persones majors en la seua ciutat. Els participants també van aportar idees sobre l’oferta actual d’esdeveniments i activitats disponibles, les oportunitats d’associacionisme, l’edadisme, la soledat no desitjada i la comunicació intergeneracional, entre altres. També es va parlar sobre la bretxa digital i la imatge de les persones majors a través dels mitjans de comunicació. I sobre els serveis socials i de salut, el propòsit va ser avaluar si aquests són accessibles i assequibles per a les persones majors, així com també si disposen dels recursos i serveis necessaris per a atendre les necessitats d’aquest col·lectiu.
Els participants van ser seleccionats tenint en compte la inclusió de persones en diferents rangs d’edat, residents en diferents districtes de la ciutat i amb diferents estatus socioeconòmics, de tal forma que es garantira la representativitat de tot el col·lectiu de persones d’edat avançada de Castelló. Entre les empreses i centres públics participants es troben representants de diferents centres sociosanitaris (centres de dia per a majors i residències) amb diferents perfils professionals (fisioteràpia, psicologia, infermeria i teràpia ocupacional). També es va comptar amb la presència de representants de diferents associacions i negocis locals.
De manera complementària als grups focals, la Càtedra també es troba en l’actualitat recollint informació a través d’una enquesta per a persones majors de 60 anys que visquen a la ciutat de Castelló. A més de les vuit àrees esmentades, també es recull informació sobre el benestar psicològic de les persones majors, l’ús de TIC i la formació en diferents àmbits tecnològics.
Estudi diagnòstic per a promoure l’envelliment actiu i saludable
El projecte s’emmarca dins de la Xarxa Mundial de Ciutats i Comunitats Amigables amb les Persones Majors promoguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’objectiu de la qual és la creació de recursos que faciliten un envelliment saludable i actiu. A més, s’alinea amb l’Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible aprovada per l’Organització de Nacions Unides (ONU).
La ciutat de Castelló va entrar a formar part d’aquesta xarxa en 2014. Dos anys més tard va realitzar el seu primer Pla d’Acció. Aquest 2022, l’Ajuntament de Castelló ha iniciat la preparació del segon Pla d’Acció i ha encarregat a la Universitat Jaume I l’elaboració del nou estudi diagnòstic, que es preveu que es publique durant l’any vinent 2023. Això posarà fi a la primera fase del projecte i a partir de llavors començarà la segona fase, l’objectiu de la qual és plasmar en el Pla d’Acció diferents propostes de millora aportades pels participants en els grups focals.
Informació i Foto: UJI