La Biblioteca Valenciana inaugura una exposició de gravats sobre cinc segles de desig homosexual

La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu inaugura ‘L’Arc iris darrere del negre’, que presenta la visió del desig homosexual per mitjà de gravats del segle XVI al XIX.

En total, 43 estampes de gravadors importants com Marcantonio Raimondi, Jacopo de’Barbari, Giovanni Jacopo Caraglio, Barthel i Sebald Beham, Heinrich Aldegrever, Hieronymus Hopfer o Jan de Bisshop es contraposen a una selecció de 8 obres d’art modern de Pierre Molinier, Humberto Rivas i Miquel Navarro, Alex Francés, Moisés Mahiques i NELOHAGEN. L’objectiu és mostrar la vigència de certes idees i la representació d’una sexualitat proscrita i negada durant segles. La mostra es completa amb uns 40 llibres i documents de la Biblioteca Valenciana.

Els gravats pertanyen a la Col·lecció Mariano Moret, que ha comissariat la mostra, i s’exhibiran fins al mes de setembre en la sala capitular del monestir de Sant Miquel dels Reis. Les obres d’art contemporani són un préstec de l’IVAM i dels mateixos artistes.

En l’exposició no es mostren explícitament obres de temàtica homosexual, impensable en els gravats d’aquella cronologia, ni tampoc estampes que hagen eixit dels burins d’artistes homosexuals. El relat ens introdueix en un univers masculí realitzat per homes. Es percep un desig críptic que cal desxifrar entre línies.

La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha destacat la rellevància d’aquesta exposició, “que ens desvela una visió gens explorada sobre l’homosexualitat en el món del gravat” i l’oportunitat d’inaugurar-la el mes de juny, coincidint amb el mes de l’orgull LGBT. “Aquesta exposició i l’espectacle de la Caravana dels Flors, que es representa del 9 al 12 de juny al monestir de Sant Miquel dels Reis, és la nostra forma de contribuir a la lluita per la igualtat”, ha explicat Amoraga.

Per la seua banda, el comissari de la mostra, Mariano Moret, ha indicat que “em fa especial il·lusió pel tema que tracta i perquè és la primera vegada que es mostren els gravats de la Col·lecció Mariano Moret al costat d’obres d’art contemporani. Era una exposició necessària, ja que mai abans se n’havia fet una de gravat antic des de la mirada del desig homosexual. Amb aquesta hem volgut que les celebracions del Dia de l’Orgull, a més dels vessants reivindicatius i lúdics, tingueren també un component cultural”.

Estructura de l’exposició

Està organitzada en cinc àmbits. Els dos primers divideixen la masculinitat en dues categories ben diferenciades: Alfa i Beta. Alfa està dedicat a la masculinitat triomfant: són els herois, els atletes victoriosos i els guerrers invictes. I Beta està dedicat a la masculinitat sotmesa: són els efebs, els àngels, els catamites, els captius, els màrtirs i els vençuts. Aquesta dicotomia és un reflex de la distinció que feia la cultura clàssica entre els dos membres de la parella homosexual, que assignava un rol molt determinat a cadascun.

El tercer àmbit està dedicat a l’hermafrodita, un tema rarament representat per l’art occidental després de l’Antiguitat clàssica.

Les dues últimes seccions venen marcades per 1975, any de publicació d”Heraclés’, de Juan Gil-Albert. De l’escriptor es mostra el manuscrit original del llibre i diversa documentació relacionada amb aquesta publicació que va suposar una fita en la literatura homosexual. Aquell any també va ser l’any de la mort de Francisco Franco, que va donar pas a un nou règim de llibertats i de publicacions que aborden obertament l’homosexualitat, un tema tabú fins llavors. Aquests documents procedeixen dels fons documentals de la Biblioteca Valenciana.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: