Juan Tejera: “Maxi Gómez té molta fam de glòria, va en camí de ser el successor de Luis Suárez i Cavani”

Amb el dorsal ’30’ a l’esquena, el tècnic Joan Tejera li va donar l’alternativa a el ‘9’ que amb 17 anys havia deixat la seva Paysandú natal per anar a Montevideo. VCF MEDIA ha parlat amb el tècnic que li va donar l’alternativa a Maxi en l’elit, el mateix que va deixar bocabadats a tots el 2 d’octubre de 2015, oferint-se a llançar el penal decisiu davant Lanús que va acabar valent la classificació per als quarts de final .

Què va veure en Maxi Gómez per apostar per ell?

Recordo que havia estat jugant a Quarta ia Tercera, ens el va recomanar el seu tècnic Ricardo Meroni, tenia 18 anys i ho vam començar a provar al juliol de 2015. A del principi va notar l’exigència del dia a dia, amb alguna petita molèstia muscular també pròpia de l’ creixement de l’esportista d’elit, però tenia un bon físic i era un ‘9’ d’àrea, una posició en la que caminàvem escassos. Va pujar a el primer equip al costat de Gonzalo Carneiro, actualment jugador de l’Sâo Paulo FC, i va superar bé la prova fins al punt de ser decisiu a la Copa Sud-americana. A la temporada següent ja va explotar.

Què és el que més li va cridar l’atenció?

La seva personalitat, que ja va demostrar en el partit davant Lanús de la Copa Sud-americana en el seu primer any. Després d’empatar a zero a Argentina, vam empatar a zero a casa i l’eliminatòria es decidiria als penals. Estàvem decidint qui anava a llançar, quan es va acostar el capità Fleurquín i em va comentar “el gaucho vol expulsar” en referència a Maxi. Em vaig sorprendre! M’havia manat a el capità per dir-m’ho.

Tenia diversos jugadors en ment que havien de llançar segur, com Brian Lozano, Felipe Rodríguez, Andrés Scotti i Cardacio. Em vaig acostar a un altre jugador per dir-li que llancés i la seva resposta va ser que “estava cansat” … I vaig optar per Maxi. En aquests moments no es pot desaprofitar un jugador que té personalitat i l’actitud de voler expulsar un penal, no li podia dir que no. Ens vam reunir en cercle i digues els noms, no vaig donar l’ordre, només que el cinquè ho anava a llançar Maxi. Recordo que ells van fallar el seu primer llançament i quan va arribar l’hora de Maxi, la gent que va venir a l’Luis Franzini començar a murmullar, però ell, amb la seva actitud guanyadora, el seu coratge, la seva personalitat va marcar el penal decisiu que ens va portar als quarts de final. Li va tocar viure-ho a ell, però perquè s’ho va guanyar.

Aquí ja va demostrar la seva personalitat i les seves ganes per triomfar.

Sí, té una personalitat molt forta, molt típic en els futbolistes uruguaians, temperamental dins el reglament que ara maneja amb molta més intel·ligència, el que el porta a seguir passos ascendents en la seva carrera.

En què ha canviat?

A l’any següent del seu debut ja va rendir a un bon nivell, ha crescut en molts aspectes. Té més experiència, més tranquil·litat, domina l’ansietat per poder millorar el seu joc, ha crescut tècnicament, físicament està molt bé i és tot fibra, ha guanyat maduresa mental … Ho he vist jugar en el València CF i també ha fet gols importants, que per a un ‘9’ és fonamental, més enllà de jugar bé, regular o malament. Llàstima que va haver de parar amb la lesió, però segur que quan torni la competició estarà recuperat i està per donar encara molt més.

Creu que pot seguir els passos de Luis Suárez o Cavani, per exemple?

Està en via de ser-ho, tant Luis com Edinson ja estan deixant la joventut, i a mesura que Maxi mantingui el nivell, va arribar el seu moment. Va camí de ser el successor d’aquests dos monstres de el futbol que tantes diferències marquen. Nosaltres ens preguntem per què surten jugadors tan bons d’aquí i que a Europa marquen les diferències, és una idiosincràsia dels uruguaians, que mai es lliuren davant l’adversitat, no baixen els braços, sempre treballen per millorar i això Maxi ho està aplicant.

Li considera un exemple a seguir per als joves?

És un exemple com molts altres, vam veure alguns vídeos al barri on jugava a Paysandú, Maxi sempre ha anat lligat a la humilitat, el sacrifici, té molta fam de glòria, va tractar sempre de millorar, de créixer, de no equivocar-se en els seus procediments tant dins com fora de la pista, i això l’ha portat a ser un exemple per a molts juvenils que l’observen i li admiren pel que està fent, ara al València CF.

Recorda alguna anècdota amb ell?

Era molt seriós, potser alguna rialleta, un acudit a la feina recreatiu, però en aquest sentit, sempre em quedo amb la imatge que ja assumia i la motivació que tenia.