Juan Sánchez explica la seva vivència de la devastadora DANA a Aldaia

Les poblacions de diversos jugadors valencianistes i exfutbolistes s’han vist, greument, afectades per la devastadora DANA. Juan Sánchez ha explicat, a L’Informatiu de VCF Radio, la seva vivència durant aquest tràgic succés.

El d’Aldaia es va formar a l’Acadèmia VCF, va arribar al primer equip la temporada 1992-93 i després de dues etapes defensant la samarreta del València CF, va fer història amb l’entitat che, guanyant 4 títols: Supercopa (1999-2000), Lliga ( 2001-02), Lliga (2003-04) i UEFA (2003-04).

Situació

“Estem intentant, de mica en mica, que el poble vagi recuperant la normalitat. Està costant molt, però de mica en mica es van veient avenços. Des d’ahir es veu molta més gent, maquinària gran per treure els cotxes, els estris i el que tenien tot a casa seva, més Policia i militars… la gent els estava esperant des de dijous, han arribat tard, es podria haver fet molt abans , han trigat molts dies, molts garatges encara estaven inundats. És una desgràcia total. Dia rere dia ets amb la gent i és terrible, un malson”.

Família

“Els meus pares estan bé, viuen en un tercer. El meu germà té una empresa de pintura i ha perdut diverses furgonetes, així com el local on tenia tota matèria, una cosina que ha perdut els dos cotxes. Són danys materials que també afecten la teva vida, encara que no té res a veure amb la pèrdua de vides, però també és important”.

Aldaia

“Hem notat l’afecte de moltíssima gent tant de València com de fora. Ens hauria agradat que des de les autoritats competents que hagués arribat més ajuda des del principi amb la policia, militars, bombers… hi ha hagut molts carrers on hi havia moltes plantes baixes on hi havia molta gent gran… la gent que mana s’hauria d’haver adonat que la catàstrofe era molt gran. S’hauria d’haver actuat des del primer moment”.

Ajuda de la gent

“Hem notat la calor i el suport de tothom. T’emocionava estar al poble i veure la quantitat de gent que venia caminant des de València i altres pobles. Els hem rebut molt gratament. Aquest ajut ha salvat moltes vides. Però repeteixo que ens hagués agradat que s’hagués donat que des dels primers dies s’hagués donat aquesta importància de la gravetat que hi havia perquè els danys fossin menors”.

Moment de la DANA

“Estava jugant a pàdel ia les cartes i cap a les 18:00 me’n vaig anar a casa i feia molt de vent, no estava plovent fort. Em vaig quedar a casa, vaig deixar el cotxe al garatge i vaig anar cap al barrant, a un quiosc a comprar un dècim i després vaig tornar a casa i estava tranquil·lament i, de sobte, vaig mirar per la finestra i estava tothom amb els cotxes posant-los damunt de la cera ia les rotondes. Em vaig espantar i vaig pensar que ja havia entrat aigua al garatge, però no hi havia res. Després vaig pujar al carrer i la gent estava amb dubtes perquè entrava aigua pel carrer del costat. Hi ha un moment en què un diu que podíem deixar el cotxe al final del poble que estava més alt i vaig treure el cotxe ràpid. El vaig treure. Va ser prendre aquesta decisió ràpida i vaig salvar el cotxe. Em vaig deixar el mòbil a casa i quan vaig intentar tornar l’aigua ja era al mig del carrer i ja em vaig oblidar del telèfon. Me’n vaig anar cap a Mislata i vaig sortir per l’A-3 amb por. Allà no passava res. Hi vaig passar la nit i vaig trucar a les meves filles, que eren a Madrid, des del telèfon de la meva parella. L’endemà ja vaig tornar a casa i semblava que havia passat un terratrèmol, una guerra. Va ser terrible”.

Informació i Foto: Valencia CF