Josep Maria Miró, Premi Nacional de Dramatúrgia 2022, a la UA
L’autor i director teatral Josep Maria Miró, també llicenciat en Periodisme per l’Autònoma de Barcelona, estarà el proper dimecres 14 de desembre a la Universitat d’Alacant, on impartirà la conferència “Aquest és un lloc bonic per viure-hi?”, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, a les 11 hores. El Departament de Filologia Catalana organitza aquesta trobada amb la col·laboració del Vicerectorat de Cultura, Esport i Extensió Universitària, un acte que comptarà amb un col·loqui posterior de l’autor amb els assistents.
Josep Maria Miró Coromina va rebre el Premi Nacional de Dramatúrgia el 14 d’octubre del 2022 per la seva obra ‘El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc’ (Arola) edició en català; o ‘El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc’ (Artezblai), traducció al castellà d’Eva Vallines, a proposta del jurat. El premi, concedit pel Ministeri de Cultura i Esport, és dotat amb 20.000 euros. El jurat va destacar aquesta obra “pel seu alè poètic i pel domini de les veus teatrals. Josep Maria Miró i Coromina ha construït una obra coral per a un sol intèrpret que es nodreix de diferents perspectives que interpel·len i emocionen el lector. a més de tractar una temàtica d’actualitat, se sustenta en una estructura prismàtica original i d’un enorme risc estètic”.
Josep Maria Miró, nascut a Prats de Lluçanes (Barcelona) el 1977, és llicenciat en Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona i de Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des del 2013 és membre del Comitè de lectura del Teatre Nacional de Catalunya (TCN). És autor de La travessia (2015), Umbrío (2014), Esgarrar la terra (2013), Fum (2012), Nerium Park (2012), El principi d’Arquimedes (2011), Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) (2010/2011 -Autor resident al Teatre Nacional de Catalunya-), La dona que perdia tots els avions (2009), Una història explicada al revés, o no (2009), La dona i el debutant (2008) o Quan encara no en sabíem res (Poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic) (2007), entre d’altres. Ha rebut més d’una desena de premis pels seus textos teatrals, entre els quals destaquen el prestigiós Premi Born -dues vegades, el 2009 i el 2011, i finalista el 2015-, el Frederic Roda, el Jaume Vidal i Alcover, el Ramon Vinyes, Fundació Teatre Principal, el Marquès de Bradomí o finalista internacional de l’Stückmarkt 2009 que organitza el Berliner Festspiele entre autors de tot Europa. També és autor de diverses dramatúrgies, entre les quals destaquen Neus Català(2015), Esperança Dinamita (2014), Els lliures captiveris de Ricardo i Leonisa (2014), Com si entrés en una pàtria(2010), Cocaïna, absenta, pastilles de valda i cafè amb llet (2009) o l’infantil 5 contes diferents (2010). Els seus textos s’han traduït a una quinzena d’idiomes i, a banda de l’Estat Espanyol, s’han fet produccions i lectures a nombrosos països, com ara Argentina, Mèxic, Regne Unit, França, Itàlia, Estats Units, Xipre, Grècia, Alemanya , Rússia, Croàcia, Brasil, Uruguai o Puerto Rico. Ha dirigit els seus propis textos i també obres com El carrer Franklin (Lluïsa Cunillé), La veu humana (Jean Cocteau i Francis Poulenc) o els espectacles de creació dins del cicle Drams litúrgics al Monestir de Santa Maria de l’Estany a les edicions 2009 /10/11. Ha estat ajudant de direcció de Xavier Albertí en vuit produccions entre el 2005 i el 2008, també de Xavier Pujolràs, i de la coreògrafa Germana Civera. En l’àmbit periodístic ha col·laborat com a tertulià a Els matins de Catalunya Ràdio i Matins de la Xarxa i ha treballat com a periodista a Ràdio Nacional d’Espanya, COM ràdio i El 9 Nou, entre d’altres. Com a docent és coordinador de l’àmbit de dramatúrgia del Grau d’Arts Escèniques de la Universitat de Girona (ERAM, a partir del curs 2015-16) i ha impartit classes a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), al programa de teatre per a adolescents Projecte Escola, i per a l’agència de comunicació Kvlar Fotoperiodistes a la UAB.
Informació i Foto: Universitat Alacant