Joan Ribó (alcalde de València) ha signat hui l’acord de reconstrucció de la Comunitat Valenciana

L’alcalde de València, Joan Ribó, ha signat este matí l’Acord de Reconstrucció de la Comunitat Valenciana, un text comú rubricat per la Generalitat, els ajuntaments i les diputacions, que es dirigeix a establir les línies generals d’actuació per a la recuperació social, sanitària i econòmica de la Comunitat. Després de la reunió de la Mesa Institucional de Reconstrucció de la Comunitat Valenciana, s’ha produït la rúbrica d’este acord que és coincident en la majoria dels seus punts amb el qual ja va adoptar la ciutat de València dies enrrere.

Ribó ha subratllat que l’actual és un moment «d’incertesa, en el qual les dificultats econòmiques estan agreujant les situacions de vulnerabilitat social», i ha fet una crida a les institucions públiques perquè, «després de mesos de confinament, on la ciutadania ha donat una resposta cívica exemplar davant una situació absolutament inèdita, s’aparque la crispació política i treballem des del diàleg i l’acord per a donar una resposta concertada a un escenari tan complex com este». Per això, Ribó ha subratllat la importància d’actuar de manera consensuada, i la coincidència d’objectius i línies entre l’acord de Reconstrucció de la Comunitat i el de la ciutat de València; «estem en un moment de canvi en el qual s’acceleren els processos de transformació: és una crisi que marcarà el futur de tota una generació», ha afirmat.

Durant la seua intervenció, l’alcalde ha destacat els eixos de l’acord de Reconstrucció de la Ciutat de València, que es proposa com a model per a tota la Comunitat Valenciana. Este text parteix del reconeixement a les víctimes, i es basa a «posar en el centre de tot a les persones», en paraules de Ribó. Inclou un ampli ventall de mesures concretes en diferents camps: des d’una perspectiva de caràcter ètic i estratègic (per a superar la crispació i pensar a llarg termini en clau de l’Agenda Urbana 2030); des d’una perspectiva de gènere (com a element transversal de totes les polítiques) i des del reconeixement de la necessitat de garantir la capacitat econòmica dels Ajuntaments.

Una part important de l’acord a la ciutat fa referència a la necessitat de cofinançament per part del Govern Central dels dèficits explotació de l’EMT, molt afectada pel descens de passatge com a conseqüència de les setmanes de confinament i les mesures de seguretat.

LA REACTIVACIÓ ECONÒMICA

L’acord de la ciutat destaca de manera important les mesures per a impulsar la reactivació econòmica, amb mesures com l’aprovació d’un Pla d’impuls al comerç local i de proximitat (promoció comercial de compra local (km 0) i mercats de proximitat), la digitalització PIMES i comerç on-line (per a adaptar-se a possibles futures contingències), ajudes a pimes i autònoms (per a l’adaptació de comerços i negocis) i un ferm recolzament al turisme (amb mesures dirigides a recuperar la confiança de les persones visitants). En este apartat, s’assenyala també una línia de promoció de la cultura (tant d’espais culturals com d’ajudes i subvencions als sectors culturals). I així mateix, se subratlla la importància d’afavorir l’agilitació dels tràmits administratius, mitjançant la potenciació de la tramitació electrònica.

Finalment, es contempla un apartat dedicat a la fiscalitat, «que ha d’estar orientada a mantindre els ingressos municipals per a fer front als requeriments pressupostaris addicionals derivats de la pandèmia, bé mitjançant la congelació de tipus tributaris, o bé mitjançant bonificacions puntuals que no afecten l’estabilitat del pressupost», ha explicat Ribó.

CIUTATS SALUDABLES I SOSTENIBLES

La segona gran àrea d’acció post-COVID es dirigeix a fer de les ciutats espais saludables i sostenibles, en primer lloc mitjançant la prevenció i el control de nous brots epidemiològics (anàlisis de focus, estudi d’aigües residuals, disponibilitat de dades…) i de manera paral·lela, amb polítiques que incorporen la salut «com a element transversal i estratègic de la gestió». En este àmbit, l’alcalde ha defensat una comunicació eficaç sobre els determinants de la salut, el risc de contagi, o les maneres de protegir-se; promoció de la qualitat de l’aire (establir zones urbanes de Baixes Emissions), apostar per les ‘Ciutats dels 15 minuts’; adaptació de l’espai públic i les infraestructures urbanes (adaptar carrers, parcs, places, jardins, i voreres a la “nova distància social” ) i, en definitiva, impulsar de manera decidida un procés de «renaturalització urbana», en el qual la natura i l’arbratge de la ciutat exercisquen com a factor de salut, benestar psicològic, de climatització i de qualitat de vida urbana.

En este sentit, cobren gran importància iniciatives per les quals la ciutat de València ha realitzat una aposta important en els últims anys, com l’adaptació dels transports urbans col·lectius i la millorara de la infraestructura ciclista, els programes d’estalvi i eficiència energètica, i l’activació de l’esport.

EN EL CENTRE DE TOT, LES PERSONES

La tercera gran àrea d’actuació de l’acord de reconstrucció de la ciutat de València es basa en les polítiques socials. L’alcalde ha subratllat la necessitat de replantejar el model d’habitatge, adaptar els serveis d’atenció a dones víctimes de violència de gènere, adaptar els Plans d’Inclusió i Cohesió Social al post-COVID, afermar l’Atenció a Urgències Socials, realitzar una atenció integral a assentaments segregats, i tindre en compte especialment a les persones majors, que han patit directament i d’una manera molt aguda els efectes de la pandèmia.

«En definitiva –ha conclòs l’alcalde- necessitem un pacte per a donar una resposta integral, però el dilema no ha de ser salut versus economia; sinó que el repte que tenim davant nosaltres passa per avançar en una ciutat saludable i alhora econòmicament vibrant i socialment justa»

Ribó ha conclòs la seua intervenció en la Mesa Institucional de Reconstrucció de la Comunitat Valenciana manifestant la seua confiança que «superarem conjuntament els reptes derivats de l’escenari post-COVID19. El desafiament consisteix a no deixar a ningú arrere al mateix temps que avancem cap a un model de ciutat ineludiblement saludable i sostenible. El desafiament suposa treballar per a un model de territori que, a més de donar resposta a la crisi actual, ens col·loque en la direcció solidària, moderna, respectuosa del medi ambient i resilient enfront de la crisi climàtica que s’aveïna».