Isaura Navarro celebra “el magnífic estat ambiental i salut ecosistèmica dels aiguamolls valencians”

La Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha presentat, amb motiu del Dia dels Aiguamolls, el Laboratori de Seguiment d’Aiguamolls Doctora María Rosa Miracle, amb el qual es fa un salt qualitatiu per al coneixement dels aiguamolls valencians.

L’objectiu és permetre la teledetecció per al seguiment de l’estat de les aigües d’aiguamolls, determinació de més paràmetres biològics (per exemple macroinvertebrats aquàtics) i l’elaboració d’estudis de capacitat d’assimilació i retenció de carboni en zones humides en relació amb el seu estat de conservació. i les millors mesures de gestió adoptades.

Durant la jornada, celebrada a l’Albufera, la consellera de Transició Ecològica, Isaura Navarro, ha celebrat que “la major part dels paràmetres que es fan servir per avaluar l’estat ambiental dels nostres aiguamolls mostren una bona salut ecosistèmica”.

De fet, «un exemple clar» al Parc Natural de l’Albufera és que, a la tardor, es van comptabilitzar més de 80 hectàrees de praderies aquàtiques al llac d’espècies de flora que van arribar a estar pràcticament extingides. Ara, a l’hivern, s’ha constatat mitjançant teledetecció la inundació de més de 10.000 hectàrees d’arrossar sense haver-se produït fenòmens rellevants d’anòxia per la putrefacció de la palla de l’arròs.

A més, l’aportació hídrica i la qualitat d’aigua present a l’Albufera ha motivat una magnífica pellonada. Precisament, aprofitant la major extensió de la zona inundada i gràcies als nous cabals aconseguits de la conca, s’han superat les 100.000 aus aquàtiques als censos del gener passat, xifra que només s’ha superat en 4 ocasions entre el 1984 i el 2022.

En aquesta línia, Navarro ha volgut posar en relleu la riquesa d’aiguamolls que té el País Valencià i la importància d’aquests ecosistemes per “ser zones altament productives que proporciona recursos com cultius i pesca, però també el seu valor turístic, i l’escenari magnífic per a la biodiversitat, l’alimentació, el refugi i la reproducció d’espècies”.

A més, també ha insistit en la tasca de “segrest de gasos d’efecte hivernacle gràcies a la vegetació” i el seu paper com a “esponja natural que retarda sequeres, tempera les temperatures extremes i mitiga el canvi climàtic”.

10 milions en recuperació d’aiguamolls

La consellera Navarro també ha anunciat que “tenim projectes en redacció i en diferents fases de tramitació amb què invertirem més de 10 milions d’euros en els propers anys per a la restauració, remodelació i millores en zones humides”.

Es tracta d’actuacions com la restauració ambiental del barranc del Poyo, la restauració de tancats a l’Albufera i més projectes en hàbitats, la remodelació del centre aqüícola del Palmar, la recollida de la palla de l’arròs i el seguiment de la inundació, la restauració de la desembocadura del Vinalopó, del Delta del Palància i de la marjal dels Moros.

Cal recordar que la Generalitat va ser pionera a protegir totes les zones humides de forma genèrica (Llei 11/1994 d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana), però a més es va aprovar anys més tard (Acord de 10 de setembre de 2002, del Govern Valencià ) el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, catàleg recentment ampliat per l’Acord de 20 de maig de 2022, del Consell, que augmenta aquesta llista amb 7 nous llocs, fins a tenir avui dia 55 zones humides, 36 d’elles a la Xarxa Natura 2000.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana