Investigadors proposen dues àrees d’interès per conservar taurons i ratlles entre el litoral d’Alacant i Múrcia
Investigadors del CIMAR (Centre de Recerca Marina de Santa Pola) de la Universitat d’Alacant, del Departament d’Ecologia de la Universitat de Múrcia (UMU) i de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) han fet informes científics sobre la importància de dos àrees del litoral del sud d’Alacant i la Regió Múrcia per a la conservació de taurons i ratlles.
Aquestes zones es corresponen amb la franja litoral de la Regió de Múrcia i un sector profund entre el sud d’Alacant i el Sec de Palos. Un comitè internacional d’experts de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) ha considerat aquestes àrees com a zones candidates a ISRA –Important Shark and Ray Areas–. «El mes passat de les més de 110 propostes de zones ISRA valorades per la UICN, 85 van passar el primer filtre, entre elles les dues propostes presentades davant del litoral d’Alacant i Múrcia, cosa que posa en evidència per primera vegada la importància d’aquestes àrees per a la conservació de la biodiversitat en general i dels elasmobranquis en particular», explica la catedràtica de Zoologia al Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada i directora del CIMAR de la UA, Francisca Giménez Casalduero.
La proposta de zones candidates a ISRA parteix de la informació científica generada en diferents projectes de recerca com les campanyes MEDITS o CAMONMAR del programa PLEAMAR o el projecte del Grup d’Acció Local “TIBÚRCIA: Taurons i ratlles de la Regió de Múrcia”, tots ells finançats pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca. Com a resultat d’aquest darrer treball es va publicar la primera Guia de Taurons i Ratlles de la Regió de Múrcia, elaborada per la Universitat d’Alacant, Ecologistes en Acció i l’IEO-CSIC. La guia inclou aquelles espècies d’elasmobranquis documentades en els ambients marins del litoral murcià i identifica les 31 espècies de taurons i ratlles més freqüents, molts considerats com amenaçats o en perill, segons la mateixa UICN.
«Els elasmobranquis són imprescindibles en el funcionament de l’ecosistema marí, cosa que contrasta amb una immerescuda mala fama. Tot i que és cert que, en els darrers temps, ha començat una certa sensibilització a nivell mundial de diferents col·lectius i institucions que promouen plans d’acció per a la protecció d’aquestes espècies», afegeix Elisa Arroyo, investigadora de la UA i membre de l’equip responsable de la proposta.
Les dades científiques mostren que almenys el 50% de les ratlles del Mediterrani i el 54% dels taurons es troben en un alt risc d’extinció per la sobrepesca continuada durant anys i les captures accidentals associades a diferents tipus d’arts de pesca. «Les conseqüències de la desaparició de taurons i ratlles de les nostres aigües poden oferir un escenari impredictible, a causa de la important funció que compleixen a l’ecosistema. Les ratlles influeixen de forma determinant en el manteniment de la diversitat estructural dels fons marins, els taurons són superdepredadors, situats al cim de la piràmide tròfica. Les zones estudiades han demostrat ser un punt calent de diversitat d’elasmobranquis i zones clau per a espècies com el tauró llanterna, la negra o el tauró guitarra», apunta Giménez Casalduero.
Informació i Foto: Universitat Alacant