Investigadors de la Universitat d’Alacant estudien el grau de contaminació de plàstics i bioplàstics
En els últims 50 anys s’han generat 6.300 milions de tones de residus de plàstics, de les quals 4.900 s’han acumulat en abocadors o en la pròpia naturalesa. En 2050 s’espera que la xifra arribi a les 12.000 milions de tones. L’efecte negatiu dels plàstics ve associat amb la seva persistència, és a dir, quant de temps romanen en el medi ambient. Per mesurar la degradabilitat de diferents polímers, un grup multidisciplinari compost per químics, biòlegs i ecòlegs de la Universitat d’Alacant ha llançat un crowdfunding per al projecte «Contaminen menys els bioplàstics?». La campanya de captació és una de les cinc que estan vigents actualment a la plataforma Precipita de la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia (FECYT).
La contaminació per plàstics és un gran repte mediambiental per la seva alta producció, la mala gestió dels seus residus i la seva baixa degradabilitat. En conseqüència, s’estan desenvolupant materials com els bioplàstics que són polímers que provenen parcialment o totalment de fonts renovables com les plantes, a diferència dels polímers convencionals que provenen del petroli. Encara que se suposa que tots els bioplàstics són biodegradables, la seva degradabilitat pot variar en gran mesura depenent del tipus i de les condicions del medi on es degradin. No obstant això, la major part dels estàndards i normes que s’usen per avaluar la degradació no tenen en compte aquesta diversitat de condicions ambientals.
«El projecte contribuirà al fet que la societat estigui més ben informada sabent quins tipus de plàstics i bioplàstics tenen una major degradabilitat i, per tant, menor persistència en el medi ambient», explica un dels investigadors responsables, Carles Sanz Lázaro. A més, afegeix, es millorarà la normativa sobre l’ús de diferents tipus de plàstic mitjançant l’addició de mesures de degradabilitat més realistes en el medi ambient.
En definitiva, apunta Sanz Lázaro, l’objectiu és mesurar en condicions realistes la degradació de diferents tipus de plàstics i bioplàstics per establir la seva persistència en el medi ambient. «Es posarà a punt un protocol per mesurar la degradabilitat d’aquests polímers en condicions controlades reproduint diferents ecosistemes terrestres i marins. Amb aquestes dades podrem establir quin polímers van a tenir una menor persistència en el medi ambient per poder establir polítiques ambientals sobre el seu ús i fabricació «, assenyala l’investigador de la Universitat d’Alacant.
equip multidisciplinarInvestigadores_Bioplastic_Lab1
El projecte compta amb un grup de recerca multidisciplinari, jove, en expansió i amb una gran experiència en l’avaluació de l’impacte humà en el medi ambient per ajudar a solucionar problemes com la contaminació o el canvi climàtic. Col·laboren amb diferents universitats i centres de recerca de diferents països com la Universitat Anglia Rusking del Regne Unit i la Universitat del Sud de Dinamarca.
En concret, el grup de recerca Bioplastic Lab compta amb científics de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi «Ramon Margalef» (IMEM) de la Universitat d’Alacant Carles Sanz Lázaro i Santiago Soliveres, del Departament d’Ecologia; Ana Beltrán de Química Analítica; i Núria Casado de Ciències del Mar i Biologia Aplicada. A més, participen els estudiants Laura Tovar, Susana Carrión i Lázaro Ruiz del Grau en Biologia; Rocío Huguet i Maria Pau Gallec de Ciències del Mar; i l’alumna de Química Lorena Simó.
Mecenes de la Ciència des de cinc euros
Des cinc euros es pot col·laborar amb el projecte «Contaminen menys els bioplàstics?». En funció de l’aportació que es faci, el benefactor rebrà una compensació que va des d’una carta d’agraïment de l’equip del projecte, fins a un biolápiz, una visita guiada als laboratoritos del projecte a la Universitat d’Alacant, invitació a una conferència sobre bioplàstics , i la menció amb nom i cognoms en la secció d’agraïments de les publicacions derivades del projecte.
Amb el finançament mínim, 1.500 euros, els investigadors podran dur a terme un experiment pilot en poques condicions ambientals i amb un nombre molt reduït de plàstics que permeti obtenir resultats preliminars. Si s’arriba a la xifra òptima de 25.000 euros, durant gairebé dos anys, es realitzarà una avaluació completa de la degradabilitat de plàstics i bioplàstics més comuns tant en sistemes terrestres com marins.
D’altra banda, si es supera aquesta última xifra «podrem realitzar un estudi més ambiciós amb un major nombre de tipus de bioplàstics i condicions ambientals -imitant aquelles esperades amb el canvi climàtic-, i incloure una anàlisi de la incorporació d’aquests plàstics als ecosistemes naturals «, explica Carles Sanz.
Informació i Foto: http://www.web.ua.es